Funda nòrdica
Una funda nòrdica és una funda de tela dintre de la qual s'hi pot posar l'edredó. De fet actua com un cobrellit que té dues funcions principals: donar calor i decorar l'habitació. També se la denomina funda-edredó o edredó nòrdic. La principal diferència amb l'edredó és que aquest és una peça encoixinada i a la funda cal posar-hi un farciment.[1]
Ùs[modifica]
El gran avantatge és que la funda nòrdica és més lleugera i també menys voluminosa que un edredó, i es pot rentar a la rentadora tradicional ; més econòmica, i permet canviar regularment la decoració de l'habitació. La majoria de les fundes nòrdiques estan fetes de 100% cotó o una barreja de fibres de polièster i cotó. També hi ha models en setí o lli.[1]
És una peça tèxtil habitualment rectangular que està cosida per tres costats. El costat que queda lliure s'utilitza per introduir-hi un farciment. Aquest farciment pot estar elaborat amb ploma, plomissol, fibres sintètiques o llana. El farciment té diferents gramatges, és a dir, pesos, i és el responsable que no s'escapi la calor del llit. La funda nòrdica s'ha posat molt de moda a moltes llars perquè es pot utilitzar a totes les estacions de l'any. També facilita el procés de fer el llit i es pot prescindir de fer servir llençols.[2]
Fabricació[modifica]
Després de l'evolució de la indústria tèxtil, la gran majoria de fundes nòrdiques es fabriquen en països emergents (Xina, Índia, Pakistan i Turquia), grans productors de cotó i amb un cost laboral inferior,[3]
Les fundes nòrdiques produïdes en massa solen estar fetes de cotó o una barreja de cotó i polièster i es poden treure fàcilment per rentar-les a casa, mentre que un nòrdic pot ser car i difícil de netejar.[4] Les fundes nòrdiques es poden fer amb dos llençols o panells de tela cosits junts.[3]
Història[modifica]
Protegir-se de fred sempre ha estat una preocupació de l'ésser humà. Se'n té constància que sobre l'any 3000 a. C. la civilització xinesa ja utilitzava sacs farcits per cobrir-se a la nit. Era una pràctica només reservada a les classes més altes.
Al segle I a. C., al nord d'Europa, ja es van utilitzar plomes per cobrir el cos i protegir-lo. Es va observar que les aus, especialment ànecs i oques, nedaven per les gèlides aigües dels mars i oceans i es va deduir que les seves plomes podien constituir un perfecte aïllant tèrmic. Així als països nòrdics (d'aquí el seu nom, funda nòrdica) es van utilitzar sacs farcits de plomes. Per a més comoditat i confort es col·locava un sac damunt i un altre sota com a matalàs.[5]
No va ser fins a principis del segle xviii que la resta de països europeus va descobrir la primitiva funda nòrdica. Va ser un viatger anomenat Pablo Rycaunt que, no obstant, no va tenir èxit entre els seus compatriotes anglesos. Un segle després, un altre anglès anomenat Samuel Jonhson ho va intentar i aquesta vegada amb una mica més d'èxit en convèncer els habitants de les illes britàniques que la funda nòrdica era molt més lleugera i més còmoda que la manta. D'Anglaterra, es va popularitzar la resta d'Europa.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Nielson, Karla J. Interior Textiles: Fabrics, Application, and Historic Style. John Wiley & Sons, 2007-07-10, p. 219. ISBN 9780471606406.
- ↑ Sandbeck, Ellen. Organic Housekeeping: In Which the Non-Toxic Avenger Shows You How to Improve Your Health and That of Your Family, While You Save Time, Money, and, Perhaps, Your Sanity. Simon and Schuster, 2007-11-01, p. 108. ISBN 9781416595700.
- ↑ 3,0 3,1 Nielson, Karla J. Interior Textiles: Fabrics, Application, and Historic Style. John Wiley & Sons, 2007-07-10, p. 220–221. ISBN 9780471606406.
- ↑ Erickson, Karen. The Complete Photo Guide to Slipcovers, Pillows, and Bedding. Creative Publishing international, febrer 2014, p. 145. ISBN 9781589236905.
- ↑ «▷Todo lo que debes saber sobre las Fundas Nórdica» (en castellà).
- ↑ «Origen e historia del edredón nórdico» (en castellà), 25-01-2013.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Funda nòrdica |
- «¿Qué es una funda nórdica?» (en castellà), 23-10-2013. Arxivat de l'original el 2021-10-27.