Fundació Dr. Antoni Esteve

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFundació Dr. Antoni Esteve
Dades bàsiques
Tipus entitat fundació
Forma jurídica fundació
Història
Fundació 1983
Activitat
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Fundació Dr. Antoni Esteve és una institució científica sense ànim de lucre i amb projecció a nivell internacional que té com a objectiu prioritari l’estímul del progrés de la farmacoterapèutica mitjançant la comunicació i la discussió científica. Amb aquest objectiu, organitza diverses activitats presencials i edita publicacions científiques de caràcter multidisciplinari.[1]

Història[modifica]

La Fundació es creà l’any 1983 per iniciativa dels fills del Dr. Antoni Esteve i Subirana, per tal d’honorar la figura d’aquest farmacèutic, investigador i empresari, centrant-se específicament en un element cabdal de la seva personalitat: l’amor i el respecte per la ciència.[2][3] Des dels seus inicis, la fundació ha aconseguit mantenir un nombre creixent d’activitats, que l’any 2016 van arribar a 121 entre publicacions i activitats presencials. [4]

Objectius[modifica]

En línia amb els principis que regeixen la seva creació, la Fundació Dr. Antoni Esteve centra la seva activitat en la ciència en general i, amb especial èmfasi, en el camp de la farmacologia. La Fundació promou la comunicació entre els professionals mitjançant l'organització de simposis internacionals, taules rodones i grups de discussió. Així mateix, promou la comunicació científica en un sentit més ampli mitjançant la publicació de monografies [1] que resumeixen els continguts de les taules rodones, llibres que cobreixen les contribucions als simposis,[5] quaderns[6] centrats en el món de la ciència i publica articles sobre les seves activitats en diverses revistes científiques.[7][8] Una forma particular de compartir la ciència la proporciona una col·lecció titulada “Pharmacotherapy Revisited”.[9] Aquests llibres inclouen al voltant d’una trentena d’articles seleccionats per científics de prestigi, com a documents clau pel desenvolupament d’alguna branca de la farmacoteràpia. Alhora contribueix a difondre el treball científic de qualitat atorgant un premi, cada dos anys, al millor article sobre farmacologia publicat per autors espanyols.

Una altra activitat de caràcter més docent és l'organització de seminaris de formació adreçats a potenciar competències que no estan suficientment cobertes pels programes de grau universitari.[10][11][12] Aquests seminaris es fan majoritàriament a Espanya, però també a països estrangers, europeus o americans. Una activitat a mig camí entre la docència i la comunicació científica són les trobades amb experts en les quals un grup restringit d’investigadors espanyols són invitats a una reunió amb un científic estranger de particular renom en el seu camp de treball.[13]

Finalment, cal esmentar les múltiples col·laboracions de la Fundació amb universitats, societats científiques i institucions de recerca o de suport a la ciència que donen suport a la investigació.[14][15][16][17] Aquestes col·laboracions sovint donen lloc a publicacions científiques.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Reidenberg MM, Erill S. Preface. In: Drug-protein binding. New York: Praeger, 1986; p. 11.
  2. Corbella i Corbella J. Antoni Esteve i Subirana, semblança biogràfica.1ª ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències; 2006.
  3. Esteve i Subirana A. Memòria autobiogràfica; 1973.
  4. Fundació Dr. Antoni Esteve. Anuario 2016. Barcelona: Fundació Dr. Antoni Esteve; 2017.
  5. Plaa GL, du Souich, Erill S. About the Esteve Foundation. In: Interactions between drugs and chemicals in industrial societies. Amsterdam: Excerpta Medica, 1987; p. 5
  6. Bruguera M. Pròleg. A: Eponímia Mèdica Catalana (II). Guardiola E, Baños J E. Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve. Nº 22. Barcelona: Prous Science, 2004; p. 11-3.
  7. Marcovitch H, Barbour V, Borrell C, et al. Conflict of Interest in Science Communication: More than a Financial Issue: Report from Esteve Foundation Discussion Group, April 2009. Croatian Medical Journal, 2010; 51(1):7-15. doi:10.3325/cmj.2010.51.7.
  8. Marusic A, Malicki M, von Elm E et al. Editorial research and the publication process in biomedicine and health: Report from the Esteve Foundation Discussion Group, December 2012. Biochemia Medica, 2014; 24(2):211-6.
  9. Reidenberg MM. The origins and shaping of modern anti-infective therapy. Pharmacotherapy Revisited, Nº 8. Barcelona: Fundació Dr. Antoni Esteve, 2013.
  10. Rosich L, Bosch F, Baños J E. Del escritorio a la tarima: una experiencia de formación en competencias transversales dentro de la licenciatura en biología. Barcelona: Educación Médica, 2008; 11(1):37-41. ISSN1575-1813 doi10.4321/s1575-18132008000100007
  11. García-Martín L, Serés E, Torrens RM, Branda LA, Bosch F. Evaluación de un curso itinerante sobre Aprendizaje Basado en Problemas a través de dos encuestas. Barcelona: Educación Médica, 2014; 17(3):151-60
  12. Morales P, García L, Bosch F. Dos décadas de actividades puente entre la farmacología, la epidemiología y la salud pública en España. Gac Sanit. 2015;29(3):224-7
  13. Baños JE and Meet the expert group, Esteve Foundation 2016. At the crossroads: teaching pharmacology in Spain. Act Farmacol Terapeut. 2017; 15(1):50-2
  14. Reidenberg MM. Essential drugs and the WHO Model List: Addressing new issues. Clinical Pharmacology and Therapeutics, 1996; 58:251-257.
  15. Davó MC, Vives-Cases C, García-Benavides F, Álvarez-Dardet C, Segura-Benedicto A, Icart T, Astasio P, Gil A, Ortiz MR, García A, Ronda E, Bosch F. Competencias y contenidos comunes de salud pública en los programas universitarios de grado. Gaceta Sanitaria, 2011; 25(6):525-34.
  16. TERMCAT i Fundació Dr. Antoni Esteve. Diccionari de recerca clínica de medicaments. Diccionari en línia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2012.[1]
  17. Serés E, Bosch F. Cómo empezó Los Misterios del Sistema Inmunitario y hasta donde hemos llegado. Inmunología. 2015; 34(2):40-2.[2]