Fustanela
La fustanela és un faldilla tradicional usada com a peça de vestir pels homes en diverses zones de la Península Balcànica, especialment Albània, Macedònia del Nord i Grècia, de forma similar al Kilt. En els temps moderns, s'ha tornat a donar importància a la fustanela fent que constituïs una part rellevant de la vestimenta folklòrica balcànica. A Grècia, una versió curta de la fustanela forma part de la indumentària de gala de l'exèrcit i de la guàrdia presidencial (els Euzons), mentre que a Albània va ser utilitzada per la Guàrdia Reial en l'època d'entreguerres.
Grècia[modifica]
La moderna fustanela procedeix d'una peça de vestir usada pels albanesos del sud ( toscs) que la van introduir a Grècia durant el període otomà, a partir del segle xv. [1][2][3][4][5] Durant aquest període, la usaven els bandits kleftes i els martolos.[6] Al començament del segle xix, va créixer la seva popularitat entre la població grega.[7] La seva difusió a la península de Morea (Peloponès) s'atribueix a la influència de la colònia albanesa d'Hidra i altres assentaments d'ètnia albanesa a la zona.[7] A les altres regions de Grècia, la seva popularitat s'atribueix a l'augment del poder d'Ali Pasha (1740-1822), el governant semi-independent de la zona occidental de Rumèlia.[7] A més a més, el seu disseny lleuger i la seva facilitat de maneig, en comparació amb la roba de les classes superiors gregues de l'època, també la va posar de moda.[7] La popularitat de la fustanela a Grècia va començar a desaparèixer al segle xix, quan es va introduir la roba d'estil occidental. A la Grècia moderna, es contempla com una relíquia del passat amb la qual la majoria dels membres de les generacions més joves no s'hi identifiquen. [1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Paulicelli & Clark 2009, Chapter 9: Michael Skafidas, "Fabricating Greekness: From fustanella to the Glossy Page", pàg. 148.
- ↑ Verinis 2005, pàg. 139-175
- ↑ Forster 1960, p. 245.
- ↑ Wolff 1974, p. 31.
- ↑ Nasse 1964, p. 38:
- ↑ Ethniko Historiko Mouseio (Greece), Maria Lada-Minōtou, IK Mazarakēs Ainian, Diana Gangadē, and Historikē kai Ethnologikē Hetaireia tes Hellados 1993, p. xxx.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Angelomatis Tsougarakis 1990, p. 106.
Bibliografia[modifica]
- Colección Pedagógico Textil de la Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-600-8989-4 [1]
- (anglès) Mylonas, Yannis (1997). Paxinou, Barbara, ed. The Evzones. Strategic Publishing. p. 332. ISBN 9607178416
- (grec) Μυλωνάς, Γιάννης (1998). ΟΙ ΕΥΖΩΝΟΙ [Les Evzones]. Athènes: Στρατηγικές Εκδόσεις. p. 331. ISBN 960-7178-39-4
- (grec) Κολόμβας, Νικόλαος (2009). 2/39 Σύνταγμα Ευζώνων. Σελίδες από την πολεμική ιστορία του. (Régiment Evzone 2/39 : pages de son histoire de guerre) (Seconde éd.). Αιτωλική Πολιτιστική Εταιρεία (ΑΙ.ΠΟ.Ε).
- (grec) Αλεξόπουλος, Σωτήρης (2012). Το Ημερολόγιο του Εύζωνα Χρήστου Δ. Αλεξόπουλου [Le journal de l'Evzone Christos D. Alexopoulos]. Kavala: Ξυράφι. p. 267. ISBN 978-960-89430-6-3.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fustanela |