Vés al contingut

Fàbrica d'indianes de Jeroni Sala

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Fàbrica d'indianes de Jeroni Sala
Imatge
Carretes, 28-30
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarretes, 24-30 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 40″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.3779°N,2.16655°E / 41.3779; 2.16655
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La fàbrica d'indianes de Jeroni Sala era un conjunt d'edificis situats al carrer de les Carretes del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.

Història i descripció

[modifica]

El 1782, Josepa Barrera i Cardona, vídua del revenedor Jaume Sala i propietària d'un hort al carrer de les Carretes, va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica amb tres portals i una «quadra» a l'interior d'illa (núm. 24),[1] on el seu fill Jeroni Sala i Barrera va establir una fàbrica d'indianes,[2] per a la qual cosa va comptar amb l'aportació de 700 lliures de la seva mare.[3] Aquesta va demanar permís per a construir un segon edifici al costat de la casa-fàbrica (núms. 28-30)[4] amb una porta de carros per on s'accedia a l'hort (núm. 26).

L'any següent, Jeroni Sala va constituir una societat amb el comerciant d'origen maltès Josep Berti, amb un capital de 4.000 lliures barcelonines a parts iguals (Sala en gèneres i utensilis i Berti en moneda) i pel termini de cinc anys.[5][6] El 1785, va constituir una nova societat amb Manuel Planas, que hi va aportar 1.300 lliures del capital de 4.700,[7] la qual es va dissoldre l'any següent.[8] Ofegat pels deutes, a finals del 1787, ell i la seva mare vengueren l'hort al fabricant d'indianes Erasme de Gònima per 8.600 lliures,[9][10] i tot seguit, aquest va presentar el projecte d'una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos i d'uns 55 m de façana al carrer de les Carretes, que no es va arribar a construir.[11][12]

Projecte d'alineacions del carrer de les Carretes (1788). S'hi pot llegir «Casas de Geroni Sala» i «Hort de Erasma Gonima»
Projecte no realitzat de casa-fàbrica al carrer de les Carretes

El 1788, Gònima va fer agnició de bona fe[13] de l'hort al comerciant de productes colonials Gabriel Colom i Llansó,[14] que el 1800 va comprar a Sala la casa-fàbrica del núm. 24 per 2.960 lliures[15] i va demanar permís per a reedificar-ne el cos destinat a habitatges amb planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Francesc Martí.[16] El 1804, Jeroni Sala va establir en emfiteusi l'edifici dels núms. 28-30 al fabricant de teixits Pau Viladoms, amb qui tenia un deute per unes peces de cotó en blanc, a cens de 150 lliures anuals i una entrada de 3.500.[17] Això va motivar un litigi entre aquest i Gabriel Colom per la propietat.[18] El 1807, els propietaris de diversos horts van presentar a l'Ajuntament un projecte d'obertura de tres nous carrers, els actuals de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba.[19][20]

Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba (1807)
Quarteró núm. 103 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1824, el corredor reial de canvis Gabriel Francesc Colom, fill de Gabriel Colom,[21] va demanar permís per a enderrocar la tanca de fusta de l'hort que el separava dels veïns i substituir-la per una altra de pedra, per tal d'evitar-hi els continus robatoris de verdures.[22] El 1833, Colom fill va establir en emfiteusi diversos solars edificables o cossos de casa,[23][24][25] i el 1838, va vendre per 15.600 lliures la casa-fàbrica i la part que restava lliure de l'hort (incloent-hi els censos sobre les parcel·les ja establertes), al comerciant Bartomeu Vidal i Mayol.[24] A la mort d'aquest, la propietat es va repartir a parts iguals entre els seus fills Bartomeu (1822-1877) i Josep Rufí Vidal i Nadal (1826-1866),[26] si bé la vídua Marianna Nadal i Ferrater (1793-1870),[26] que n'era la usufructuària, va continuar l'establiment de parcel·les per a edificar.[27]

A l'interior d'illa, residu de l'antic hort, hi havia un establiment de blanqueig de teixits amb diversos safaretjos.[28][29] Aquestes instal·lacions van ser aprofitades pel fabricant d'estampats Felip Padrós,[30][31] que el 1858 va demanar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 3 CV[32] en una nova «quadra» paral·lela al carrer, segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach:[33][34] Carretas, 26. Estampados de Felipe Padrós. Fábrica de estampados en indianas, panas, y semi-panas, madejas de lana, seda, hilo y algodon.[35] El 1874, diversos veïns van presentar una denúncia contra el propietari Bartomeu Vidal i Nadal[36] per les molèsties causades pel fum de les calderes de blanqueig.[37]

A principis del segle xx hi havia la fàbrica de pintes d'asta de Rafael Bertran i la de joguines i miralls de Morales Hermanos.[38] A les dècades del 1930 i 1950 hi havia la fàbrica de pintes d'asta i galalita de Miquel Pinyol,[39][40] i encara hi funcionaven els safaretjos.[41]

Finalment, tots aquests edificis van ser enderrocats el 1999 per a construir-hi una promoció d'habitatges.[42][43]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Josepha Sala i Barrera. Vídua. Carretes. Terreny. Edificar dues cases». C.XIV Obreria C-28/1782-36. AHCB, 03-04-1782.
  2. ↑ «Geroni Sala. Fabricant d'Indianes. Carretes. Casa. Posar estenedors al terrat». C.XIV Obreria C-31/1783-38. AHCB, 28-02-1783.
  3. ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/26 (1a part), f. 156v, 23-12-1782.
  4. ↑ «Josepha Sala i Barrera. Vídua. Carretes. Terreny (Hort). Edificar dues cases». C.XIV Obreria C-30/1782-128. AHCB, 02-10-1782.
  5. ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/26 (2a part), f. 131v-133v, 4-9-1783.
  6. ↑ López i Grau, 1974, p. 52.
  7. ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/27 (2a part), f. 49-51v, 7-4-1785.
  8. ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/28 (1a part), f. 14v-15v, 20-1-1786.
  9. ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, 23-12-1787.
  10. ↑ «Escriptura de venda d'un hort dels Sala a Erasme de Gònima i Passarell». Servidor documental sobre la saga Bacardí. Julio-Carlos García Castrillón.
  11. ↑ «Erasmo Gónima. Comerciant. Carretes. Casa. Planta baixa i tres pisos. Edificar». AHCB, 11-01-1788.
  12. ↑ Artigues, 2011, p. 270-271.
  13. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, 9-12-1788.
  15. ↑ AHPB, notari Tomàs Villaró i Roca, manual 1.171/2, f. 33-35v, 3-2-1800.
  16. ↑ «Gabriel Colom. Comerciant. Carretes. Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Afegir dos pisos». C.XIV Obreria C-84/1800-058. AHCB, 25-06-1800.
  17. ↑ AHPB, notari Tomàs Villaró i Roca, manual 1.171/4, f. 13v-16, 5-1-1804.
  18. ↑ «Causa de Pablo Viladoms, fabricante de tejidos y vecino de Barcelona, contra Gabriel Colom, comerciante de la misma ciudad». Real Audiencia, Pleitos civiles 10475. Arxiu de la Corona d'Aragó, 1804.
  19. ↑ Acords Municipals. AHCB, 1807, p. 285-287. 
  20. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 30. 
  21. ↑ «Causa de don Gabriel Francisco Colom y Torres, corredor real de cambios, vecino de Barcelona, contra su padre Gabriel Colom y Llansó, comerciante y fabricante de indianas». Arxiu de la Corona d'Aragó, 1818.
  22. ↑ «Gabriel Francesc Colom. Corredor reial de canvis. Carretes. Enderrocar la tanca existent de l'hort i fer-la d'acord amb el carrer projectat des de Sant Pau a l'hort de Granasies». C.XIV Obreria C-92. AHCB, 05-02-1824.
  23. ↑ AHPB, notari Manuel Rafart, 21 i 22-2-1833.
  24. ↑ 24,0 24,1 AHPB, notari Benet Lafont, manual 1.239/12 (2a part), f. 15-19, 30-1-1838.
  25. ↑ Solà Parera, 1996, p. 307.
  26. ↑ 26,0 26,1 «Jose Rufino Vidal y Nadal family tree» (en anglès). ancestry.
  27. ↑ Solà Parera, 1996, p. 320.
  28. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 47. 
  29. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390. 
  30. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 198, 318. 
  31. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 255. 
  32. ↑ Diario de Barcelona, de avisos y noticias. Edición de la mañana, núm. 209, 28-07-1858, p. 6723. 
  33. ↑ AMCB, Q136 Obres Públiques 3/1 2089.
  34. ↑ Alexandre, 2000.
  35. ↑ Anuario del comercio y de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 135, 436. 
  36. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 364. 
  37. ↑ «Carretes 26. Presentar una queixa contra Bartolomé Vidal, per part de Isidro José Vidal i altres veïns, referent a les xemeneies de les calderes que té instal·lades en els safareigs». Q127 Foment 11 D. AHCB, 1874.
  38. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1909, p. 1233. 
  39. ↑ Anuario industrial y artístico de España, núm. 2, 1933-1934, p. 719. 
  40. ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 1906. 
  41. ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 58, 1272. 
  42. ↑ Ricart, Marta «Catálogo de derribos. Vecinos de Ciutat Vella critican la demolición de edificios que creen de interés». La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 11-11-1999, pàg. 1.
  43. ↑ Ricart, Marta «Ciutat Vella indulta un edificio y estudia salvar otro del derribo». La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 14-11-1999, pàg. 3.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_d%27indianes_de_Jeroni_Sala&oldid=34206356»