Fàbrica de xarxes de Pere Alier
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Quevedo, 18-26 i Bailén, 229-231 | |||
| ||||
La fàbrica de xarxes de Pere Alier era una casa-fàbrica de planta baixa i un pis, situada entre els carrers de Quevedo i de Bailén (antigament Torrent del Pecat) de Gràcia.[1] Actualment desapareguda, en el seu emplaçament hi ha l'Escola l'Univers i el passatge d'Isabel Vicente.
Història[modifica]
El 1853, Pere Alier i Vidal (1833-1911) va obrir una botiga al carrer de l’Argenteria, 69, on venia lones, xarxes de pescar, fils i efectes navals,[2] compartint les instal·lacions amb el mercader de teixits Joan Ribalaigua i Fort.[3] A la mateixa època, el seu cunyat Josep Borrull i Gibert (casat amb la seva germana Rosa) va fundar una botiga tèxtil al carrer de l'Argenteria, 68.[4]
Uns anys després, es va constituir la societat Alier, Borrull i Cia,[5] dedicada a la fabricació de trenyelles de lli i cànem per a xarxes.[2] La fàbrica es va instal·lar a Sant Martí de Provençals, i el despatx i el magatzem a la plaça de Montcada, 8, de Barcelona. Alier aportà a la societat 24 telers, 3 màquines de tòrcer amb 600 pues i un teler per a fer xarxes.[2] L'empresa va guanyar una medalla de primera classe a l'Exposició Catalana del 1871 i es va dissoldre l'any següent.[2] Aleshores, Borrull es va quedar amb el despatx i la fàbrica (vegeu Casa Calicó), i Alier va haver de buscar un nou emplaçament per a la fàbrica a Gràcia, i va establir el seu despatx i magatzem als carrers de Bonaire, 7 i l'Esparteria, 14.[2] El 1876 va presentar una sol·licitud a l'Ajuntament de la vila per a legalitzar les seves instal·lacions del carrer de Quevedo, amb plànols signats per l'enginyer Conrad Luitar i Orfila.[6][7]
Amb el temps, Alier va obrir una segona fàbrica al costat de la primera, però a l'altra banda del carrer, així com un nou despatx al carrer del Comerç (vegeu casa Pere Alier i Vidal),[8] i el 1886, adquirí una fàbrica de paper a Rosselló (Segrià).[9][2]
Alier va ser tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Barcelona pel Partit Conservador, i també fou vicepresident de l'Associació de Socors i Protecció de la Classe Obrera i Jornalera i rebé nombroses condecoracions.[2] Ja vell, traspassà els negocis al seu fill Pere Alier i Amar (vegeu Ca l’Alier) i morí el 1911.[10][2] Aleshores, la fàbrica fou ocupada per altres indústries: la de fumisteria i maquinària Tallers Weil,[11][12] i la de jocs d'esport i saló dels germans Josep i Isidre Palouzie,[13] succeïda per Francesc Ramon i Cia.[14]
Cap a finals de la dècada del 1920 s'hi instal·laren els Laboratoris Viñas,[15] fundats pel farmacèutic i enginyer Pere Viñas i Dordal (1878-1848),[16] i traslladats el 1951 a la seva ubicació actual al carrer del Torrent d'en Vidalet, 29.[17] A partir d'aquesta data hi hagué la impremta Especialidades Gráficas SA.[18]
El Pla Especial de millora, protecció i reforma interior (PEMPRI) de la vila de Gràcia, aprovat el 1986, destinava els terrenys de la fàbrica i dues finques veïnes a equipaments comunitaris de nova creació, i també preveia la continuació del carrer de Ramis fins al de Bailén a través d'un passatge.[19] El 2009, l'Ajuntament de Barcelona va adquirir les finques afectades[20] i l'any següent va procedir-ne a l'enderroc.[21]
Referències[modifica]
- ↑ «28 Carrer de Ramis». Street View. Google Maps, juny 2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Cabana, 1992.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 213, 240, 324, 326.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 130, 325.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 149, 191.
- ↑ «Quevedo 8 i 10. Pedro Alier sol·licita legalitzar la seva fàbrica de teixits i retotçament de fil, així con les dues calderes i la màquina de parar». 1876/275. AMDG.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1886, p. 874.
- ↑ «Anuario-Riera» p. 462, 1905.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1901, p. 1679.
- ↑ La Ilustració catalana, 02-07-1911, p. 14.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 275, 280.
- ↑ «Pedro Marcet i Julio Hernandez, apoderats de "Talleres Weil". Quevedo 24. Instal·lar dos electromotors en el seu taller de fumisteria». Q127 Foment 639/1915. AHCB.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 324 i anunci.
- ↑ La Acción, 10-11-1920, p. 3.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1931, p. 582.
- ↑ «Pere Viñas Dordal». Arquitectura Modernista (blog). Valentí Pons Toujouse.
- ↑ «Història». Laboratorios Viñas.
- ↑ «Especialidades Graficas SA». Infoempresas.
- ↑ Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'escola bressol i aparcament al carrer de Bailén 225-231, D.1 Memòria, 4-2012, p. 4.
- ↑ Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'escola bressol i aparcament al carrer de Bailén 225-231, A.4 Informe de la Direcció de Serveis d'Inventari i Informació Patrimonial, 01-02-2011.
- ↑ «Obres de desconstrucció de naus al carrer Quevedo 18-26. DELTAPUNT 3000 SA». H139 Contractació administrativa 20103065. AMDG, 2010.
Bibliografia[modifica]
- Cabana, Francesc «Els Alier i els Borrull. Xarxes lones i mocadors». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.