Gángsters contra charros

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaGángsters contra charros
Gangsters contra charros.jpg
Fitxa
DireccióJuan Orol Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJuan Orol Modifica el valor a Wikidata
GuióJuan Orol Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntonio Rosado
FotografiaDomingo Carrillo
DistribuïdorEspaña Sono Films
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena28 abril 1948 Modifica el valor a Wikidata
Durada79 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de gàngsters, thriller, cinema d'acció i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0249559 Filmaffinity: 394457 Modifica el valor a Wikidata

Gángsters contra charros és una pel·lícula mexicana pertanyent al gènere de cine de gàngsters dirigida per Juan Orol. Va ser estrenada en 1948 i protagonitzada pel mateix Juan Orol i Rosa Carmina. És considerada una pel·lícula de culte dins del cinema mexicà.

Argument[modifica]

Johnny Carmenta (Juan Orol) és un pistoler, de procedència gansteril, que arriba a una població on Pancho Domínguez, de malnom El Charro del raval (José Pulido), ha imposat la seva llei a la ciutat. Domínguez té com a parella a la rumbera Rosa (Rosa Carmina), a qui Carmenta reconeix del seu passat i que va ser rebutjat per la rumbera. D'aquesta manera el gàngster pretén a Rosa, la qual cosa genera un enfrontament entre tots dos personatges que es converteix en el conflicte constant entre tots dos bàndols.[1]

Repartiment[modifica]

  • Rosa Carmina - Rosa
  • Juan Orol - Johnny Carmenta
  • José Pulido - Pancho Domínguez
  • Roberto Cañedo - Julio
  • Raúl Guerrero - Murciélago o Pepe el templao
  • Manuel Arvide - Felipe
  • Florencio Castelló - Paquiro
  • Chel López - Mecánico
  • José Negrete
  • José Slim
  • Jorge Camacho
  • Ramón Randall
  • Ricardo Avendaño

Producció[modifica]

La pel·lícula va ser produïda per Juan Orol i per España Sono Films.[2]

Comentaris[modifica]

S'ha comparat a Juan Orol amb el realitzador nord-americà Ed Wood, canonitzat com “el pitjor director de tots els temps”, que va saltar a la fama gràcies a l'obra de Tim Burton (Ed Wood, 1994). Orol no va necessitar d'un homenatge pòstum per a ser reconegut, va obtenir èxit en la taquilla del seu temps, el públic admirava a les seves muses i als seus malvats gàngsters, sense importar-li la pobresa argumental i tècnica de les seves produccions, fent cas omís a la crítica que vilipendiava la seva obra.[3]

La cinta, és la segona part de una saga cinematogràfica començada amb El reino de los gángsters (1948), i succeïda per El charro del arrabal (1948), Sandra, la mujer de fuego (1954), El sindicato del crimen (La antesala de la muerte) (1954) i México de noche (1974).

SSegons l'opinió de crítics especialitzats del cinema mexicà, la cinta ocupa el lloc número 68 entre les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà.[4]

Referències[modifica]

  1. Error en el títol o la url.«». Gangsters contra charros. UNAM. [Consulta: 3 gener 2005].
  2. Cineteca Nacional. Expediente A-01661 Gángsters contra charros. México, Secretaría de Cultura, consultado en el Centro de Documentación e Investigación.
  3. El Espectador Imaginario: El Ed Wood mexicano
  4. «Las cien mejores películas del Cine Mexicano». Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2010. [Consulta: 13 setembre 2014].

Enlaces externos[modifica]