Gran Diccionari de la llengua catalana
|
No s'ha de confondre amb el Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra ni amb el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (DIEC). |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Nom curt | GDLC  |
|---|---|
| Tipus | diccionari |
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Publicació | 1998 |
| Editorial | Grup Enciclopèdia |
| Format de distribució | llibre imprès i en línia |
| Dades i xifres | |
| Nombre de pàgines | 1.824[1] |
| Altres | |
| Lloc web | diccionari.cat |
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) és un diccionari descriptiu i general de la llengua catalana. Recull un ampli repertori lexicogràfic (incloent-hi la part lexical de la Gran Enciclopèdia Catalana) i ofereix definicions, exemples d'ús, informació gramatical i etimològica. La primera edició és del 1998.[2]
El GDLC és un repertori de lèxic general i especialitzat i conté informació lexicològica i gramatical. Distingeix sistemàticament, dins la sinonímia, les paraules considerades d'àmbit d'ús restringit (les classificades com a dialectals) dels mots d'ús general o estàndard. És una obra que va més enllà de l'estricta sanció normativitzadora de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i que té l'acreditació d'aquesta institució.[3]
Història
[modifica]Com a precedent d'un diccionari d'aquest abast, el 1932 es van iniciar converses entre Francesc de Borja Moll i Pompeu Fabra per tal de convertir el Diccionari català-valencià-balear en el gran diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Tanmateix, aquest intent no va prosperar.[4]
El projecte per a fer el GDLC va néixer l'any 1995, després de l'aparició de la tercera edició (1993) del Diccionari de la llengua catalana de la mateixa editorial.[a][5] Finalment, el març de 1998 es va publicar la versió impresa del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, editat per l'editorial Gran Enciclopèdia Catalana, i va ser actualitzat d'acord amb les últimes modificacions ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans del 2016.[6]
Contingut
[modifica]Disponible en diversos suports electrònics (web,[7] aplicació per a mòbils, llibre electrònic, etc.), publicat en paper el 1998 i reimprès en diverses ocasions, el GDLC inclou:[5]
- 88.500 entrades (inclou les 67.500 entrades del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans)
- 22.000 subentrades (locucions, frases fetes, etc.)
- 172.000 definicions
- Inclou:
- la història dels mots
- llistes de vocabulari agrupat temàticament
- quadres d'informació gramatical
- la partició sil·làbica dels mots que ofereixen alguna dificultat
- homòfons
- prefixos i sufixos, diferenciats de la resta d'entrades
- neologismes
- els estrangerismes més freqüents amb la seva pronúncia
- ampli repertori de terminologia
- exemples d'ús
- models de conjugació verbal
- plurals irregulars.
Notes
[modifica]- ↑ Les dues primeres edicions del Diccionari de la llengua catalana eren del 1982 i del 1983
Referències
[modifica]- ↑ «Gran diccionari de la llengua catalana». llibres.cat. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ «Gran diccionari de la llengua catalana». enciclopedia.cat. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ Bort, Núria «La terminologia del 'Gran diccionari de la llengua catalana'». Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius, 2022, pàg. 43-56 [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ Albert Balcells, Enric Pujol i Santiago Izquierdo, Història de l'Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2002, ISBN 8472836568, 9788472836563
- ↑ 5,0 5,1 «Sobre el Diccionari.cat - Antecedents». Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 13 gener 2015].
- ↑ «El Gran Diccionari de la Llengua Catalana incorpora a internet la reforma ortogràfica». Vilaweb, 03-04-2017. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ Carbonell, Guillem; Bort, Núria. «Enciclopèdia.cat i Diccionari.cat, els nous portals del Grup Enciclopèdia». Universitat de Barcelona, 26-10-2022. [Consulta: 8 desembre 2025].