GSM Association
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | GSMA  | ||||
| Tipus | organització paraigua organització sense ànim de lucre | ||||
| Indústria | indústria de la telefonia mòbil | ||||
| Forma jurídica | associació voluntària | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1987 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | OpenID Foundation | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | José María Álvarez-Pallete (2022–) | ||||
| Gerent/director | Mats Granryd (2016–) | ||||
| Format per | Etisalat Speedcast (en)  Vodafone Gruppo TIM AeroMobil (en) Salt Mobile (en) Sunrise Communications (en) Swisscom (en) Vidéotron China Mobile Rakuten Mobile (en) KDDI (en) TELUS (en) SoftBank China Telecom China Unicom (en) NTT DoCoMo (en) 3 Orange ALBtelecom (en) Vodafone Albania (en) Ooredoo Algérie (en) Roshan (en) MTN Group (en) Afghan Wireless (en) SFR Djezzy GSM (en) Movicel Free (en) Andorra Telecom Bouygues Telecom (en) Unitel (en) Digicel (en) EMOBILE (en)
| ||||
| Lloc web | gsma.com | ||||
 | |||||
GSM Association (GSMA) és l'associació professional d'operadors de telefonia mòbil. Contribueix a l'estandardització, desplegament i promoció del sistema de telefonia mòbil.
La GSMA abasta el 2019 més de 220 països i aplega més de 750 operadors de mòbil d'arreu al món, i uns quatre cents companyies del sector industrial incloent-hi fabricants de terminals, empreses de programari, proveïdors d'equipament, empreses d'internet i organitzacions de multimèdia i continguts.[1] La seu principal es troba a Londres i té delegacions als Estats Units, Xina, Brussel·les, Barcelona, Índia, Kenya i Buenes Aires.[2] Tot i això és una associació sense ànim de lucre de dret suís domicilia a Zuric.[3]
La GSMA organitza a Barcelona l'esdeveniment anual més important del sector, el congrés mundial de telefonia mòbil, el GSMA Mobile World Congress, a més a més d'altres esdeveniments, com ara l'Exposició GSMA Mòbil d'Àsia i la Cimera GSMA Monetària de Mòbils (NFC).[4]
Història[modifica]
El 1982, la Conferència europea de les administracions de correus i telecomunicacions (CEPT) va crear el Grup Especial Mòbil (GSM). Els operadors preveien una forta creixença de la demanda de tal servei. El grup va publicar la primer estandard industrial europeu el 1987, que amb el temps va esdevenir la norma de fet per 80% de la població mundial.[5] Aquest grup de treball havia de crear una tecnologia de telefonia mòbil paneuropea.[6] Els assajos amb el nou estandard «2G» per a «2a generació» van començar el 1991.[7] 1G o primera generació era l'estandard analògic NMT (Nordic Mobile Telephone) que datava de 1981. Abans, la transmissió radiofònica amb un sistema que datava final dels anys quaranta del segle xx tenia una capacitat limitada a només 60 converses simultànies per zona telefònica.[5][8] Finlàndia va estrenar el gener 1992 la primera xarxa pública digital. A final de l'any ja hi havia tretze xarxes europees.
La CEPT tenia una estructura feixuga i només permetia decisions per unanimitat el que alentia massa les decisions per poder respondres als ràpids canvis tecnològics.[5] El 1992 la supervisió del Grup Especial Mòbil es transfereix a Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions (ETSI). El grup va ser rebatejar Special Mobile Group i en col·laboració amb la Comissió Europeapot imposar certes normes a tota la Unió Europea.[5] La GSM Association es va crear el 1995 per defendre els interessos del sector que coneixia una pujada ràpida.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «GSMA Annual Report 2019» (en anglès). GSMA, 2019. Arxivat de l'original el 2022-11-27. [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑ «Worldwide Offices» (en anglès). GSMA. [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑ «GSM MoU Association» (en alemany). Schweizerisches Handelsamtblat – Feuille officielle suisse du Commerce – Foglio ufficiale svizzero di commercio. Staatssekretaria für Wirtschaft, 20-10-2010.
- ↑ «Álvarez-Pallete (Telefónica) presidirà la GSMA, la patronal que organitza el Mobile». Ara, 03-03-2022.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Dupuis, Philippe. «GSM : un projet européen au retentissement mondial». A: Griset, Pascal (ed.). Les ingénieurs des télécommunications dans la France contemporaine. Vincennes: Institut de la gestion publique et du développement économique, 2014-02-04, p. 205–223. ISBN 978-2-8218-3701-0.
- ↑ Wallstein, René. «GSM et téléphonie mobile». A: Encyclopædia Universalis (en francès). Boulogne-Billancourt: Encyclopædia Universalis France, S.A.S. [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑ Ricknäs, Mikael. «First commercial GSM call marks 20-year milestone» (en anglès). Network World, 01-07-2011. [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑ Palmberg, Christopher; Martikainen, Olli «Overcoming a technological discontinuity: The case of the Finnish telecom industry and the GSM» (pdf) (en anglès). ETLA Discussion Papers. The Research Institute of the Finnish Economy (ETLA), 2003.
- ↑ Leader «Happy 20th birthday, GSM» (en anglès). ZDNet.