Gabriel Mälesskircher

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Gabriel Mälesskircher - Sant Lluc - WGA13896
Infotaula de personaGabriel Mälesskircher

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1430 Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 1490 Modifica el valor a Wikidata (50/69 anys)
Múnic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Múnic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1435 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata –  1495 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Mälesskircher (dècada del 1430 - Múnic, dècada del 1490) o Mäleßkircher va ser un pintor alemany; actiu al sud de Baviera. Va ser representant de la Segona Escola de Pintura de Múnic.[1]

Vida i obra[modifica]

Part del seu període d'aprenentatge podria haver estat als Països Baixos. Està documentat que va estar a Munic després de 1461. Va exercir diversos mandats com a cap del Gremi de Sant Lluc (gremi de pintors) i esdevingué membre de l'ajuntament el 1469. Va ser elegit Zweiter Bürgermeister (ajudant d'alcalde) el 1485.[2] Aquest mateix any, va comprar el Schloss Kempfenhausen a Llac Starnberg. La Mäleßkircherstraße al districte de Daglfing de Múnic porta el seu nom.

Gran part del seu treball es va fer en nom de l'abadia de Tegernsee, perquè cap al 1450 es va casar amb Anna Ayrenschmalz, la germana del seu abat, Konrad Ayrenschmalz (mort el 1492). Tretze retaules creats per a l'abadia (ara en diversos museus) es consideren les seves obres més importants. Inclou escenes de la vida dels Quatre Evangelistes, ara al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. També va treballar per a l'abadia de Raitenhaslach i l’abadia de Rottenbuch. El seu taller va ser molt productiu i, en un moment, va incloure Michael Wolgemut, de Nuremberg, que esdevindria el mestre d’Albrecht Dürer.

El 1470, els documents indiquen que va rebre un important encàrrec de Segimon de Wittelsbach, que es creu que havia estat per treballar a l'abadia de Fürstenfeld. Gran part de la seva obra principal de 1474 a 1479 es pot veure a la Palau de Schleissheim, el Bayerische Nationalmuseum i l’Alte Pinakothek.[3]

Va morir a Múnic durant un brot de pesta. Després de la seva mort, el taller va passar al seu fill, Caspar, que l'estava explotant des del 1485 aproximadament, quan la salut del seu pare va començar a decaure.

Escenes de les vides dels evangelistes (1478)[modifica]

Referències[modifica]

  1. Dehio, Georg Gottfried Julius. Bayern IV: München und Oberbayern. 3. aktualisierte Aufl. Berlin: Deutscher Kunstverlag, 2006. ISBN 978-3-422-03115-9. 
  2. Maestros antiguos del Museo Thyssen-Bornemisza. Spain: Fundación Colección Thyssen-Bornemisza, 1992. ISBN 978-84-88474-02-5. 
  3. «Bayerische Schlösserverwaltung | Burg Burghausen | Hauptburg | Palas – Staatsgalerie». [Consulta: 23 març 2024].