Gastrostomia percutània
La gastrostomia radiològica percutània consisteix en la inserció d'una sonda definitiva de llarga durada a la cavitat gàstrica a través de la paret abdominal anterior, amb la fi principal de permetre una alimentació enteral[1].
Indicacions[2]
Disfàgia o afàgia
És la indicació principal i sol ser secundària a:
- Desordre neurològic: malaltia cerebrovascular, esclerosi lateral amiotròfica, dany cerebral post hipòxia o seqüela post traumatisme cranioencefàlic.
- Neoplàsia de cap i coll (ORL)
- Neoplàsia esofàgica o del càrdies.
Mètode de suport nutricional:
En adults amb alteració de l'absorció intestinal per malaltia inflamatòria intestinal, enteritis ràdica o escleroderma en els que la nutrició per via oral no sigui suficient. En població pediàtrica: Fibrosi quística, hidrocefàlia o cardiopatia congènita severa.
Buidament gàstric
En aquells pacients que necessiten una nutrició enteral prolongada i que presenten risc de broncoaspiració, història de reflux gastroesofàgic, obstrucció esofàgica amb fístula esofàgica-traqueal, obstrucció proximal a l’angle de Treitz o parèsia gàstrica, es col·locaran catèters de gastrojejunostomia percutánea (GYP) de doble llum.
Contraindicacions
Absolutes
Qualsevol trastorn no corregible de la coagulació
Relatives
1. Varius gàstriques o hipertensió portal.
2. Interposició del còlon entre la paret abdominal i la càmera gàstrica.
3. Cirurgia gàstrica prèvia.
4. Ascites.
6. Immunosupressió.
8. Infecció cutània greu a nivell d’epigastri.
9. S'ha d'evitar fer quan les esperances de vida del pacient siguin inferiors a 2 setmanes.
Procediment
El procediment es realitza amb el pacient en decúbit supí. Es monitoritza i es realitza neteja i desinfecció de l'àrea quirúrgica. Al tractar-se d’un procediment net contaminat no hi ha necessitat de realitzar profilaxi antibiòtica segons l'evidència actual[3]. No obstant això, en pacients amb neoplàsia de cap i coll o immunodeprimits és recomanable una dosi de Cefazolina 1 g IV.
A través de la sonda nasogàstrica es realitza l'inflat de la càmera gàstrica amb aire ambient fins que la paret gàstrica anterior se situa el més a prop possible de la paret abdominal, sense produir sobredistención gàstrica.
Si no ha estat possible la implantació d’una sonda nasogàstrica, l'inflat de l'estómac es realitza mitjançant la col·locació d'un catèter diagnòstic 4 o 5 Fr tipus multipropòsit amb l'extrem distal localitzat a la cambra gàstrica, amb accés des de la boca o nas (segons el pacient estigui sedat o amb anestèsia general i intubació orotraqueal) i amb l'ajuda d'una guia hidrofílica sota visió fluoroscòpica. En aquest procediment inicial és d'utilitat l’ angulació lateral de l'arc digital per aconseguir una adequada separació de l'esòfag i així evitar una canalització inadvertida de la via aèria que pot produir episodis de tos incontrolable i desaturació.
Mitjançant l’ecògraf s'assegura que no hi hagi anteposició del lòbul hepàtic esquerre i mitjançant la fluoroscòpia es localitza el còlon transvers.
Si s'apreciés un buidament gàstric ràpid es pot administrar una dosi de buscapina IV.
El lloc òptim de punció ha de ser subcostal, aproximadament entre el cos i l'antre gàstric equidistant entre les curvatures major i menor.
S'infiltra amb l'anestèsic local la pell, el teixit subcutani i el pla profund procurant no travessar la paret gàstrica anterior.
S'ha d'evitar el gruix del múscul recte abdominal (ateses les molèsties que això pot ocasionar al pacient), sent preferible la punció de la línia paramediana esquerra o, en el seu defecte, de la línia mitja abdominal.
La punció es dirigeix amb un angle aproximat de 75 a 90 º caudo-cranial.
En cas d'optar per l'ús de gastropexia s'utilitzen d'1 a 4 àncores en T. Aquestes s'implanten mitjançant un sistema precarregat en agulla de punció. Es realitza la punció gàstrica amb la tècnica habitual i un cop es troba la punta de l'agulla a la cambra gàstrica (això es comprova connectant l'agulla a una xeringa amb sèrum salí i exercint pressió negativa fins a aconseguir aspirar aire o injectant contrast un cop notem que s’ha travessat l’estòmac) s'introdueix l'àncora mitjançant un empenyedor i es procedeix a estirar la sutura (unida a àncora) cap amunt i a fixar-la mateixa a la pell.
A continuación és fa una incisió a la pell entre els punts de gastropèxia i es dilata el trajecte de la pell amb un disector. Es realitza la punció gástrica, s'introdueix una guia superrígida i es retira l'agulla. Es procedeix a la dilatació del tracte amb dilatadors progressius o amb un sistema de dilatadors telescopats. En el supòsit d'utilitzar introductor pelable es recomana l'ús de sistema 2F superior al diàmetre de la sonda. Un cop aconseguit el diàmetre desitjat s'introdueix la sonda de forma coaxial a través de l’introductor pelable. És important estar segur que la punta de l’introductor pelable està a l'interior de la cavitat gàstrica tot comprovant per fluoroscopia que no es produeix una invaginació de la paret gástrica, que podria condicionar un inadequat posicionament de la sonda a la cavitat peritoneal, durant la seva inserció.
Es demostra amb contrast radioopac la correcta col.locació de la sonda a la cavitat gástrica, es retira la guia i s'infla amb aigua destil · lada el baló distal o es conforma el sistema de subjecció.
Si no hi ha complicacions, es fixa la sonda a la pell amb un dispositiu coloide.
Complicacions[4]
Peritonitits: 3%
Hemorragia gastrointestinal: 2,3%
Neumonia per aspiració: 1%
Infecció de l’estoma o del tracte: 4%
Sortida accidental de la sonda
Oclusió de la llum de la sonda
Enllaços externs
El autocuidado en pacientes portadores de gastrostomía radiológica percutánea (en castellà)
Cuidados de la sonda de gastrostomía (en castellà)
Referencias
- ↑ Ho, S. G.; Marchinkow, L. O.; Legiehn, G. M.; Munk, P. L.; Lee, M. J. «Radiological percutaneous gastrostomy». Clinical Radiology, 56, 11, 01-11-2001, pàg. 902–910. DOI: 10.1053/crad.2001.0782. ISSN: 0009-9260. PMID: 11603893.
- ↑ Lyon, Stuart M.; Pascoe, Diane M. «Percutaneous Gastrostomy and Gastrojejunostomy». Seminars in Interventional Radiology, 21, 3, 01-09-2004, pàg. 181–189. DOI: 10.1055/s-2004-860876. ISSN: 0739-9529. PMC: 3036226. PMID: 21331127.
- ↑ Venkatesan, Aradhana M.; Kundu, Sanjoy; Sacks, David; Wallace, Michael J.; Wojak, Joan C. «Practice guidelines for adult antibiotic prophylaxis during vascular and interventional radiology procedures. Written by the Standards of Practice Committee for the Society of Interventional Radiology and Endorsed by the Cardiovascular Interventional Radiological Society of Europe and Canadian Interventional Radiology Association [corrected]». Journal of vascular and interventional radiology: JVIR, 21, 11, 01-11-2010, pàg. 1611–1630; quiz 1631. DOI: 10.1016/j.jvir.2010.07.018. ISSN: 1535-7732. PMID: 21029949.
- ↑ Grant, D. G.; Bradley, P. T.; Pothier, D. D.; Bailey, D.; Caldera, S. «Complications following gastrostomy tube insertion in patients with head and neck cancer: a prospective multi-institution study, systematic review and meta-analysis». Clinical otolaryngology: official journal of ENT-UK ; official journal of Netherlands Society for Oto-Rhino-Laryngology & Cervico-Facial Surgery, 34, 2, 01-04-2009, pàg. 103–112. DOI: 10.1111/j.1749-4486.2009.01889.x. ISSN: 1749-4486. PMID: 19413607.