Vés al contingut

Gave d'Aspa

Plantilla:Infotaula indretGave d'Aspa
Imatge
La gave d'Aspa al seu pas pels peus del tribunal d'Auloron.
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaFrança Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaNova Aquitània (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciógave d'Auloron Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 11′ 39″ N, 0° 36′ 29″ O / 43.1942°N,0.6081°O / 43.1942; -0.6081
Afluents
Conca hidrogràficaconca del riu Ador Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud255 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió58,1 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica580 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal31 m³/s Modifica el valor a Wikidata

La gave d'Aspa (Aspa en occità, Aspe en francès) és un riu pirinenc situat al departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de Nova Aquitània. Circula a través de la vall d'Aspa, una de les tres valls pirinenques del Bearn.

El terme «gave» designa un curs d'aigua a la zona dels Pirineus occidentals. Es tracta d'un mot d'origen precelta molt utilitzat en aquesta zona, fins al punt que molts cursos fluvials han perdut d'un segle ençà el seu nom originari per esdevenir la gave de...[1]

Geografia

[modifica]

La gave d'Aspa té una longitud de 58,1 km.[2] Neix al circ Aspa, als peus del Mont Aspa (2643 m), al costat espanyol de la frontera, a l'oest del coll de Somport. S'uneix a la gave d'Aussau a Auloron e Senta Maria per formar, a partir de llavors, la gave d'Auloron.

El grup format per les gaves d'Aspa i d'Ardiòs figura a la xarxa Natura 2000.

Història

[modifica]

El 27 de març de 1970 el pont de l'Estanguet, que creuava la gave d'Aspa al sud de Bedòs, va quedar destruït per un accident ferroviari, el que va comportar el tancament de la secció Bedòs-Canfranc de la línia de Pau a Canfranc.[3]

La gave d'Aspa al seu pas per Auloron.

Principals afluents

[modifica]
(G) Afluent riba esquerra; (D) Afluent riba dreta; (CP) Curs principal, designa una part del curs d'aigua tinguda en compte en el càlcul de la seva llargada.
  • (G) el rierol d'Espelunguèra, 3,4 km.
  • (D) el rierol d'Arnossa, 5,2 km.
  • (D) el Larri, 4,6 km.
  • (G) la gava del Baralet, 7 km.
  • (D) el Sescoet, 8,8 km, a Eth Saut.
  • (G) la gave de Belonsa, 8,5 km.
  • (D) el Sadum, a Eth Saut 5,9 km.
  • (D) l'Escuarpa, 5,4 km, a Escot.
  • (G) la gave de Lescun, 12,6 km.
  • (D) la Berthe, 8,8 km, d'Accous.
  • (G) el Malugar, 7 km, de Atàs.
  • (G) l'Arric d'Ossa, 5,6 km.
  • (D) el Gabarret o gave d'Aidius, 12,6 km.
  • (G) l'Após, 3,9 km, a Sarrança.
  • (D) el Barrescon, 9,7 km, a Escot.
  • (G) la gave d'Ardiòs, 20,8 km.
  • (D) l'Ortau, 12,8 km, a Eisús.
  • (D) l'Arrigolin o Branas, 4,6 km, a Eisús.

Comunes que travessa

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. èrcies esi Miquèu Grosclaude, « Les hydronymes pyrénéens en Béarn », Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, Pau, 1991, p. 389.
  2. «Gave d'Aspe» (en francès). Sandre. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 febrer 2019].
  3. Michel, Marjorie «Le train plonge dans le gave d'Aspe» (en francès). Le Mag, suplement del diari Sud Ouest, 52, 30-03-2013, pàg. 32.