Gavotí emplomallat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGavotí emplomallat
Aethia cristatella Modifica el valor a Wikidata
Aethia cristatella.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes54,2 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura45 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22694915 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaAlcidae
GènereAethia
EspècieAethia cristatella Modifica el valor a Wikidata
Pallas, 1769

El gavotí emplomallat (Aethia cristatella) és un petit ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae) que habita al Pacífic Septentrional. No se n'han descrit subespècies.[1]

Morfologia[modifica]

  • Ocell petit dins la seva família, fa uns 25 cm de llargària i un pes, durant l'estació reproductora, de 211-322 grams.[2]
  • Plomatge negre al cap i zones superiors i gris fosc a les inferiors.
  • Bec curt color taronja amb punta clara. Potes blavenques.[3]
  • Al cap són distintius un plomall negre al front, corbat cap avant i unes llargues plomes blanques des de l'ull cap arrere.[3]
  • Els joves freturen de plomalls al cap i el bec és menys acolorit.

Hàbitat i distribució[modifica]

D'hàbits pelàgics, viuen al Pacífic Septentrional, mar de Bering i zona àrtica adjacent. En hivern fan desplaçaments que els poden portar fins al Japó.[4]

Alimentació[modifica]

S'alimenten principalment de zooplàncton fent grans desplaçaments des de la zona de cria. La dieta inclou petits peixos i calamars, crustacis i altres invertebrats.[2]

Reproducció[modifica]

Cria en grans colònies, sovint mixtes amb els seus parents Aethia pusilla. Ponen un únic ou, generalment dins d'un cau. Els dos pares cooperen en la cura de l'ou que covaran durant 24 dies. Els pollets seran alimentats uns 20 dies.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavotí emplomallat
  1. Classificació dels caradriformes (amb subespècies) a ZOONOMEN Rev. 14-02-2011
  2. 2,0 2,1 2,2 Anthony J. Gaston, Ian L. Jones: The Auks. Pàg. 244 - 252. Oxford University Press, Oxford 1998, ISBN 0-19-854032-9.
  3. 3,0 3,1 Gerald S. Tuck: A Field Guide to the seabirds of Britain and the World/Guia de Campo de la Aves Marinas de España y del Mundo. Pàg. 167. Ediciones Omega, S.A.Barcelona,1980. ISBN 84-282-0578-7
  4. Distribució i moviments migratoris segons J. Del Hoyo, A. Elliot i J. Sargatal a GROMS Rev. 14-02-2011