Gens Plàucia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La gens Plàucia (llatí: gens Plautia) fou una gens romana plebea. El nom apareix també com a Plòcia (Plotia, Plotius). El primer membre de la família que va obtenir el consolat va ser Gai Plauci Procle el 358 aC, i en endavant diversos Plauci van exercir altres magistratures.

Sota l'Imperi apareixen amb els cognoms Decià, Hipseu, Procle, Silvà, Vennó i Venox. En les monedes només apareixen els cognoms Hipsca (Hypsacus) i Planc, aquest darrer derivat de Luci Plauci Planc, de la gens Munàcia, però adoptat pels Plauci, i que va conservar el seu cognom original.

A la següent llista apareixen els Plauci sense cognom (els que habitualment apareixen com a Ploci s'han classificat a aquest cognom):[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 405. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gens Plàucia Modifica l'enllaç a Wikidata