Geoparc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Ubicació dels geoparcs inclosos en la xarxa de geoparcs de la UNESCO (Global Geoparks Network—GGN)
Alguns geoparcs de la península Ibèrica

Un geoparc és un espai unificat amb un patrimoni geològic d'importància internacional, on s'implementen estratègies de promoció i desenvolupament sostenible innovadores, inclusives, integrades i respectuoses amb la identitat del territori. Molts geoparcs promouen el coneixement de temes fonamentals de riscos geològics, incloent-hi volcans, terratrèmols i tsunamis i preparen estratègies de mitigació de desastres entre les comunitats locals; és a dir, estableixen l'enllaç entre el patrimoni geològic i la resta del patrimoni natural i cultural del territori determinant clarament la idea de la geodiversitat com a base de tots els ecosistemes i de la interacció humana amb el paisatge al llarg de la història. És una àrea viva, on la comunitat que hi habita i la ciència col·laboren en una sinergia de benefici mutu, especialment mitjançant el geoturisme o turisme ecològic.[1] Un dels geoparcs més coneguts és el Parc Nacional del Gran Canyó. A Europa, uns exemples d'aquest tipus són el Paradís de Bohèmia, a la República Txeca i el Parc Natural del Cap de Gata, a la província d'Almeria.

Origen[modifica]

L'any 1999, es va proposar per primera vegada davant la UNESCO la creació d'un programa de geoparcs [2] i es va definir un geoparc com:

Una àrea definida que presenta trets geològics d'especial rellevància, raresa o bellesa. Aquests trets han de ser representatius de la història geològica d'una zona particular i dels esdeveniments i processos que la van formar.

Tanmateix, l'any 2001, en la 161a sessió del Comitè Executiu de la UNESCO [3] es va decidir "no perseguir el desenvolupament d'un programa de geoparcs de la UNESCO, sinó donar suport als esforços ad hoc amb els estats membres individuals".

Per tant, és a partir de juny de l'any 2000, quan es crea la Xarxa Europea de Geoparcs per a 4 espais naturals:

  • Reserva geològica de l'Alta Provença, França
  • Museu d'Història Natural del Bosc Petrificat de Lesbos, Grècia
  • Geoparc Vulkaneifel, Alemanya
  • Parc Cultural del Maestrat, estat espanyol

El 20 d'abril de l'any 2001 es va signar a Almeria[4] el conveni de cooperació entre la Xarxa de Geoparcs Europeus i la Divisió de Ciències de la Terra de la UNESCO, pel qual la UNESCO va concedir el seu suport a la Xarxa Europea.

El febrer de 2004, en una reunió d'experts internacionals en conservació i promoció del patrimoni geològic a les oficines de la UNESCO de París, es va crear la Xarxa Global de Geoparcs[5] i, a més, es va acordar que la Xarxa de Geoparcs Europeus passés a ser l'òrgan que regula l'ingrés a la Xarxa Global de Geoparcs.

Xarxa de Geoparcs Europeus i Xarxa Global de Geoparcs [cal citació][modifica]

El concepte de geoparc va sorgir a mitjans dels anys noranta com una resposta a la necessitat de conservar i donar valor a les àrees d'especial rellevància geològica com a registre de la història de la Terra, com s'estava fent amb la part biòtica, amb el convenciment que són testimonis clau de l'evolució del nostre planeta i que esdevindran determinants per al nostre desenvolupament sostenible present, i sobretot futur. A partir de l'any 2000, es va constituir la Xarxa de Geoparcs Europeus, sota els auspicis de la UNESCO, formada per 90 territoris ubicats en 26 països, la majoria situats a Europa i Àsia (gener de 2012).[6] Aquest territori forma part d'una xarxa global, en la qual es comparteixen les millors pràctiques relacionades amb la conservació del patrimoni geològic i la seva integració dins les estratègies de desenvolupament sostenible.

L'any 2004, amb el suport de la UNESCO, 17 geoparcs europeus i 8 de xinesos es van unir per crear la Xarxa Global de Geoparcs. A l'abril de 2015, constava de 112 geoparcs en 32 països. El treball en xarxa és especialment important i és encoratjat per la UNESCO, especialment en els camps de l'educació, gestió, turisme, desenvolupament sostenible, planificació regional, etc.

Les EGN i GGN estableixen uns estàndards ètics bàsics de funcionament que els territoris accepten quan presenten la candidatura. Cada 4 anys, els geoparcs són reavaluats i, fins i tot, poden arribar a perdre la seva condició de membres. En l'àmbit de l'estat espanyol, els geoparcs s'organitzen mitjançant el Comitè Espanyol de Geoparcs.

Geoparcs europeus propers [cal citació][modifica]

Quant a altres membres de la xarxa europea de geoparcs, al setembre de 2014 els més propers són els següents: Geoparque de Sobrarbe (Osca), Parque Cultural del Maestrazgo (Terol), Parque Natural Cabo de Gata-Níjar (Andalusia), Parque Natural de las Sierras Subbéticas (Andalusia), Parque Natural de la Sierra Norte de Sevilla (Andalusia), Geoparkea Euskal Kostaldea (País Basc), Geoparque Molina Alto Tajo (Castella La Manxa), El Hierro i Lanzarote (ambdós a Canàries), a Espanya. La Reserve Geologique de Haute-Provence, el Parc Naturel Regional Luberon, el Massif des Bauges Geopark i els Monts d'Ardèche Geoparc, en són els representants de França.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geoparc Modifica l'enllaç a Wikidata