Georg Simon Klügel
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 agost 1739 Hamburg |
| Mort | 4 agost 1812 (72 anys) Halle |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen |
| Tesi acadèmica | Conatuum praecipuorum theoriam parallelarum demonstrandi recensio (1763) |
| Director de tesi | Abraham Gotthelf Kästner |
| Es coneix per | Autor d'un Diccionari de Matemàtiques |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, física i trigonometria |
| Lloc de treball | Göttingen Halle |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Activitat | 1767-1808 |
| Organització | Universitat de Helmstedt Universitat de Halle |
| Membre de | |
| Alumnes | Ludwig Wilhelm Gilbert |
| Influències en | |
| Família | |
| Cònjuge | Elisabeth Karoline Henriette Berendes |
| Pares | Augustin Klügel i Sara Hünten |
Georg Simon Klügel fou un matemàtic alemany del segle xviii.
Vida[modifica]
Klügel era fill d'un mercader d'Hamburg. Va estudiar al Johanneum i al Gymnasium Academicum d'aquesta ciutat, rebent una bona formació matemàtica i sent encoratjat pels seus professors a continuar els estudis matemàtics. Tot i així, el 1760 va ingressar a la universitat de Göttingen amb la intenció d'estudiar teologia. A la universitat es va trobar amb el professor Kästner, qui va descobrir els seus talents i el va fer canviar d'estudis.
El 1763 llegiria la seva tesi doctoral sobre el cinquè postulat d'Euclides,[1] obra que influí en Lambert[2] i, probablement, en el propi Gauss.
Va romandre a Göttingen fins al 1765 en què va marxar a Hannover en ser nomenat editor de la revista Intelligenzblatt. El 1767 va ser escollit professor a la universitat d'Helmstedt (Baixa Saxònia).
El 1769 es va casar a Hamburg, matrimoni del que van sorgir vuit fills.
Finalment, el 1788, va ser nomenat catedràtic de Física i Matemàtiques a la universitat de Halle, substituint el difunt Karsten,[3] on va romandre fins a la seva mort, tot i que a partir de 1808, i degut a una severa malaltia, va abandonar pràcticament totes les tasques docents i de recerca.
Obra[modifica]
La publicació de Analytische Trigonometrie (Brunswick, 1770) va significar la introducció de la concepció moderna de funció trigonomètrica i en el que demostrava les relacions entre les diferents funcions.[4]
Menys interès té el seu llibre en dos volums Analytische Dioptrik (Leipzig, 1778).
També té interés el seu article Über die Lehre von den entgegengesetzten Grössen (Sobre la teoria de les mesures oposades), publicat el 1795 i en el que fa una aferrissada defensa dels nombres negatius i que, segurament, va tenir influència en l'obra de Kant.[5]
Però la seva obra més important, i també la més monumental, és el seu diccionari de matemàtiques Mathematisches Wörterbuch oder Erklärung der Begriffe, Lehrsätze, Aufgaben und Methoden der Mathematik, del que en va publicar tres volums entre 1803 i 1808 a Leipzig. L'obra seria continuada pels seus successors Karl Brandan Mollweide i Johann August Grunert que en publicarien tres volums més entre 1823 i 1836. L'obra, a més d'elucidar els conceptes matemàtics i les seves demostracions, fa amples observacions històriques tant en les matemàtiques pures com en les aplicades.[6]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Bardi, Jason Socrates. The Fifth Postulate: How Unraveling A Two Thousand Year Old Myster Unraveled the Universe (en (anglès)). Hoboken (NJ): John Wilet & sons, 2009. ISBN 978-0-470-14909-6.
- Ernst, Thomas. A Comprehensive Treatment of q-Calculus (en (anglès)). Basilea: Springer, 2012. ISBN 978-3-0348-0430-1.
- Folkerts, Menso; Scriba, Christoph J.; Wussing, Hans. «Germany». A: Joseph W. Dauben, Christoph J Scriba (eds). Writing the History of Mathematics - Its Historical Development (en (anglès)). Birkäuser, 2002, p. 109 i ss.. ISBN 3-7643-6166-2.
- Schubring, Gert. Conflicts Between Generalization, Rigor, and Intuition (en (anglès)). Springer, 2005. ISBN 978-0387-22836-5.
- Volkert, Klaus «Georg Klügel's dissertation (1763) now accessible on the worldwide web» (en (anglès)). Historia Mathematica, Vol. 33, Num. 3, 2006, pàg. 357-358. DOI: 10.1016/j.hm.2006.02.004. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georg Simon Klügel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Forts, Jaroslav. «Klūgel, Georg Simon». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 maig 2015].