Georg Simon Klügel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorg Simon Klügel
Georg Simon Klügel (1739-1812).jpg
Biografia
Naixement 19 d'agost de 1739
Hamburg, avui Alemanya
Mort 4 d'agost de 1812(1812-08-04) (als 72 anys)
Halle, Regne de Saxònia, avui Alemanya
Formació Universitat de Göttingen
Es coneix per Autor d'un Diccionari de Matemàtiques
Activitat
Tesi doctoral Conatuum praecipuorum theoriam parallelarum demonstrandi recensio (1763)
Director de tesi Abraham Gotthelf Kästner
Ocupació Matemàtiques
Activitat 1767-1808
Organització Universitat de Helmstedt
Universitat de Halle
Influències en
Família
Cònjuge Elisabeth Karoline Henriette Berendes
Pares Augustin Klügel i Sara Hünten
Modifica les dades a Wikidata

Georg Simon Klügel fou un matemàtic alemany del segle XVIII.

Vida[modifica]

Klügel era fill d'un mercader d'Hamburg. Va estudiar al Johanneum i al Gymnasium Academicum d'aquesta ciutat, rebent una bona formació matemàtica i sent encoratjat pels seus professors a continuar els estudis matemàtics. Tot i així, el 1760 va ingressar a la universitat de Göttingen amb la intenció d'estudiar teologia. A la universitat es va trobar amb el professor Kästner, qui va descobrir els seus talents i el va fer canviar d'estudis.

El 1763 llegiria la seva tesi doctoral sobre el cinquè postulat d'Euclides,[1] obra que influí en Lambert[2] i, probablement, en el propi Gauss.

Va romandre a Göttingen fins al 1765 en què va marxar a Hannover en ser nomenat editor de la revista Intelligenzblatt. El 1767 va ser escollit professor a la universitat d'Helmstedt (Baixa Saxònia).

El 1769 es va casar a Hamburg, matrimoni del que van sorgir vuit fills.

Finalment, el 1788, va ser nomenat catedràtic de Física i Matemàtiques a la universitat de Halle, substituint el difunt Karsten,[3] on va romandre fins a la seva mort, tot i que a partir de 1808, i degut a una severa malaltia, va abandonar pràcticament totes les tasques docents i de recerca.

Obra[modifica]

La publicació de Analytische Trigonometrie (Brunswick, 1770) va significar la introducció de la concepció moderna de funció trigonomètrica i en el que demostrava les relacions entre les diferents funcions.[4]

Menys interès té el seu llibre en dos volums Analytische Dioptrik (Leipzig, 1778).

També té interés el seu article Über die Lehre von den entgegengesetzten Grössen (Sobre la teoria de les mesures oposades), publicat el 1795 i en el que fa una aferrissada defensa dels nombres negatius i que, segurament, va tenir influència en l'obra de Kant.[5]

Però la seva obra més important, i també la més monumental, és el seu diccionari de matemàtiques Mathematisches Wörterbuch oder Erklärung der Begriffe, Lehrsätze, Aufgaben und Methoden der Mathematik, del que en va publicar tres volums entre 1803 i 1808 a Leipzig. L'obra seria continuada pels seus successors Karl Brandan Mollweide i Johann August Grunert que en publicarien tres volums més entre 1823 i 1836. L'obra, a més d'elucidar els conceptes matemàtics i les seves demostracions, fa amples observacions històriques tant en les matemàtiques pures com en les aplicades.[6]

Referències[modifica]

  1. Volkert, pàgina 357.
  2. Bardi, pàgina 108.
  3. Schubring, pàgina 139.
  4. Ernst, pàgina 48.
  5. Schubring, pàgines 139-141.
  6. Folkerts, Scriba & Wussing, pàgina 114.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georg Simon Klügel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Forts, Jaroslav. «Klūgel, Georg Simon». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 maig 2015].