Geraldo Sarno
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 març 1938 Poções (Brasil) |
| Mort | 23 febrer 2022 (83 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
Premis
| |
    | |
Geraldo Sarno (Poções, 6 de març de 1938 - Rio de Janeiro, 23 de febrer de 2022) va ser un documentalista, guionista i director de cinema brasiler.
Biografia[modifica]
Nascut a Poções, després d'estudiar dret a la Universitat del Salvador, Sarno es va traslladar a São Paulo on va ser ajudant de Thomaz Farkas.[1] Va debutar com a director l'any 1965 amb Viramundo, produït per Farkas, sobre la migració interna al nord-est del Brasil, que va ser un dels grans temes de la seva carrera documental.[1][2]
Entre les obres més conegudes de Sarno, la pel·lícula aclamada per la crítica Coronel Delmiro Gouveia (1978), una barreja entre documental i ficció que ha estat qualificada com "l'últim títol realment significatiu del moviment Cinema novo ".[1] L'any 2008 va obtenir el premi a la millor direcció al Festival de Cinema de Brasilia per la pel·lícula Tudo Isto Me Parece Um Sonho,[2] mentre que l'any 2010 la seva pel·lícula O Último Romance de Balzac va ser guardonada amb el Premi Especial del Jurat al Festival de Cinema de Gramado.[1]
Sarno va morir per complicacions de la COVID-19 el 22 de febrer de 2022, a l'edat de 83 anys.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rist, Peter H. «Sarno, Geraldo». A: Historical Dictionary of South American Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 8 maig 2014, p. 515–7. ISBN 978-0-8108-8036-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Cineasta Geraldo Sarno morre aos 83 anos» (en portuguès brasiler). O Globo, 23-02-2022 [Consulta: 27 febrer 2022].