Geraldo Sarno

Geraldo Sarno
	;
Biografia
Naixement	6 març 1938 ; Poções (Brasil)
Mort	23 febrer 2022 (83 anys); Rio de Janeiro (Brasil)
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista
Premis
	(2004) Orde del Mèrit Cultural ;

Geraldo Sarno (Poções, 6 de març de 1938 - Rio de Janeiro, 23 de febrer de 2022) va ser un documentalista, guionista i director de cinema brasiler.

Biografia

Nascut a Poções, després d'estudiar dret a la Universitat del Salvador, Sarno es va traslladar a São Paulo on va ser ajudant de Thomaz Farkas.^[1] Va debutar com a director l'any 1965 amb Viramundo, produït per Farkas, sobre la migració interna al nord-est del Brasil, que va ser un dels grans temes de la seva carrera documental.^[1]^[2]

Entre les obres més conegudes de Sarno, la pel·lícula aclamada per la crítica Coronel Delmiro Gouveia (1978), una barreja entre documental i ficció que ha estat qualificada com "l'últim títol realment significatiu del moviment Cinema novo ".^[1] L'any 2008 va obtenir el premi a la millor direcció al Festival de Cinema de Brasilia per la pel·lícula Tudo Isto Me Parece Um Sonho,^[2] mentre que l'any 2010 la seva pel·lícula O Último Romance de Balzac va ser guardonada amb el Premi Especial del Jurat al Festival de Cinema de Gramado.^[1]

Sarno va morir per complicacions de la COVID-19 el 22 de febrer de 2022, a l'edat de 83 anys.^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Rist, Peter H. «Sarno, Geraldo». A: Historical Dictionary of South American Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 8 maig 2014, p. 515–7. ISBN 978-0-8108-8036-8.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Cineasta Geraldo Sarno morre aos 83 anos» (en portuguès brasiler). O Globo, 23-02-2022 [Consulta: 27 febrer 2022].

[hist-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Rist, Peter H. «Sarno, Geraldo». A: Historical Dictionary of South American Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 8 maig 2014, p. 515–7. ISBN 978-0-8108-8036-8.

[bio-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Cineasta Geraldo Sarno morre aos 83 anos» (en portuguès brasiler). O Globo, 23-02-2022 [Consulta: 27 febrer 2022].

[1]

[2]