Germanes Mirabal
 | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Tipus entitat | grup de germans |
| Activitat | |
| Organització i govern | |
| Seu central | |
| Format per |
Patria Mirabal  Minerva Mirabal María Teresa Mirabal |
|
| |
 | |
Les germanes Mirabal eren tres opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. El 25 de novembre de 1960, quan es traslladaven a veure els seus marits a la presó on els tenien reclosos pel seu activisme polític, agents de Trujillo van provocar un accident mortal. Es deien Patria, Minerva i Maria Teresa, havien nascut a la regió de Cibas, a la República Dominicana, eren filles d'Enrique Mirabal i Maria Mercedes Reyes (Chea) i tenien 36, 33 i 25 anys respectivament.[1]
En homenatge d'aquestes tres dones lluitadores, el 19 d'octubre de 1999, les Nacions Unides van instituir el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones a proposta de la República Dominicana i amb el suport de 60 països.[2]
Les germanes eren quatre: Minerva i Maria Teresa, les més activistes; i Patria i Dedé, menys implicades en la lluita política. Les dues primeres van ser posades a la presó juntament amb els marits, acusades de pertinença al Moviment Revolucionari 14 de Juny, moviment clandestí contrari al règim de Trujillo. Elles de seguida van sortir-ne, i ràpidament van implicar-se en l'enderrocament del règim, moment en què s'hi afegeix la tercera germana, Patria. Se les coneixia dins de l'agrupació com Les Papallones i de seguida van encapçalar-la, en especial Minerva, implicant-se en la planificació de les guerrilles per acabar amb la dictadura.[3]
Va ser per això que Trujillo va ordenar el seu brutal assassinat a uns sicaris simulant un accident de cotxe, encàrrec que es va dur a terme el 25 de novembre de 1960. Malgrat que el dictador se sentís satisfet d'eliminar-les del mapa, això va produir un efecte contrari en la població, que va enfortir el seu rebuig cap a la dictadura. Les figures de les germanes Mirabal i els seus ideals van guanyar més notorietat i això va propiciar que el dictador fos assassinat el maig del 1961, fet que va acabar amb el seu règim. Els sicaris de les germanes Mirabal van ser jutjats a mitjans del 1962.[4]
El cas de les germanes Mirabal és un exemple de terrorisme d'estat i de violència contra les dones. Però, a més, és una mostra de lluita política antisistema desenvolupada per dones.
Contingut
Llegat[modifica]
Les germanes Mirabal s'han convertit en una important icona al seu país.
- La casa on van viure a Ojo de Agua (Salcedo) és avui en dia un museu en el seu honor, on es guarden totes les seves pertinences.
- L'escriptora Julia Álvarez va escriure la novel·la En el tiempo de las mariposas, basada en la seva figura.
- Una de les estacions del metro de Santo Domingo porta el seu nom
- L'any 2007 es va emetre un bitllet de 200 pesos en el seu honor
Filmografia[modifica]
| Any | Pel·lícula | Director |
|---|---|---|
| 2001 | En el tiempo de las mariposas (TV) | Mariano Barroso |
| 2007 | Oriundos de la noche (Documental) | Javier Balaguer |
| 2008 | Crimen | Etzel Báez |
| 2009 | Codename: Butterflies (Documental) | Cecilia Domeyko |
| 2010 | Trópico de sangre | Juan Delancer |
Referències[modifica]
- ↑ «International Day for the Elimination of Violence against Women» (en anglès). http://www.un.org.+[Consulta: 25 novembre 2014].
- ↑ «Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer». Nacions Unides.
- ↑ «Las hermanas Mirabal en otra dimensión» (en castellà). http://www.educando.edu.do,+19-11-2008.+[Consulta: 25 novembre 2014].
- ↑ «La historia de las hermanas Mirabal» (en castellà). http://www.eltiempo.com/,+24-11-2009.+[Consulta: 25 novembre 2014].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germanes Mirabal |
- «RIMAweb: Violencias. Hermanas Mirabal, V. doméstica, v. económica...».
- «International day for the elimination of violence against women». Arxivat de l'original el 5 de juliol de 2010.
