Gilós

El gilós és un dels personatges que apareixen esmentats sobretot a les albes, gènere pertanyent a la literatura trobadoresca que consisteix a expressar els laments dels amants perquè arriba l'alba i s'hauran de separar. Els altres personatges que hi surten són, a part del mateix trobador i la midons, el gaita (guaita, en occità), amic del trobador, que ha estat tota la nit vigilant que no arribi el gilós (gelós, en occità) i sorprengui els amants. El gilós és, indefectiblement, el marit de la midons. El darrer personatge que apareix en aquesta convenció literària és el dels lauzangiers, persones tafaneres que s'han assabentat del que ha passat i ho poden anar a explicar al gilós. Aquests darrers són temuts pel trobador i per la dama amb qui ha estat.

Bibliografia

• RIQUER, Martí de. Guillem de Berguedà. L'Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971
• RIQUER, Martí de. Història de la literatura catalana. Part antiga. Barcelona: Ariel, 1964
• RIQUER, Martí de. Literatura catalana medieval. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Delegació de Serveis de Cultura, 1972
• RIQUER, Martí de. La poesia de los trovadores. Madrid: Espasa y Calpe, 2002
• RIQUER, Martí de. Resumen de literatura provenzal trovadoresca. Barcelona: Seix Barral, 1948
• RIQUER, Martí de. El Trovador Cerverí de Girona. Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librería Camí, 1946
• RIQUER, Martí de. Los Trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1989-1992
• RIQUER, Martí de. Vida y amores de los trovadores y sus damas. Barcelona: Acantilado, 2004
• RIQUER, Martí de. Vidas y retratos de trovadores. Barcelona: Círculo de lectores, 1995.