Gnem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGnem
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Gnem (en llatí Cnemus, en grec antic Κνῆμος) fou un almirall espartà (ναυάρχος navarc) el segon any de la guerra del Peloponès.

El 430 aC va fer una expedició a Zacynthus (Zante) amb 1.000 hoplites espartans, però després d'haver devastat l'illa es va haver de retirar sense aconseguir dominar-la.

Gnem va segur amb el càrrec d'almirall l'any següent, tot i que el mandat habitual, al menys posteriorment, només es podia exercir durant un any. El 429 aC va ser enviat de nou amb 1.000 hoplites a Ambràcia per reduir a Acarnània que era aliada atenenca. Al front de la seva gent i dels ambraciotes va envair Acarnània i va entrar a Estratos (Stratos o Stratus) la capital del país, però els seus aliats ambraciotes van ser derrotats i va haver de deixar el país. Mentre la flota espartana que donava suport a les forces de terra havia estat derrotada per Formió d'Atenes, tot i que aquest tenia pocs vaixells.

Sospitós d'incompetència, Esparta va enviar a Timòcrates, Bràsides i Licofró com a consellers al costat de l'almirall, per preparar una segona batalla. Després de reparar els vaixells damnats i rebre alguns reforços es van reunir 75 naus mentre Formió només en tenia 20. Els espartans van atacar a la flota atenenca a la vora de Naupacte, però Formió encara que va perdre alguns vaixells, va ser el guanyador al final del dia i va recuperar les naus que l'enemic l'hi havia pres.

Llavors Gnem, Bràsides i altres comandants van planejar atacar el Pireu per sorpresa però quan van passar per Salamina els atenencs van advertir la presència de la flota i ja no van poder mantenir el factor sorpresa. No torna a aparèixer a la història. En parlen Tucídides i Diodor de Sicília.[1]

Referències[modifica]

  1. Cnemus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 808