Gnuni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els gnuni foren una família de nakharars d'Armènia que posseïren el districte de l'Aliovit amb la capital Zarishan (Ardjish), l'Apakuniq amb la capital Malazgird i l'Arberani amb la ciutat de Berkri a la riba nord del llac Van (a la província de Tauruberan). A més participaven en la cort reial i el 363 havien heretat dels prínceps d'Anzitene la dignitat de senescal reial i tenien el títol hereditari de gran-majordom del regne d'Armènia. Els prínceps Gnuni són considerats una branca dels artsruni i com aquests reclamaven un origen en Senaquerib d'Assíria

Història[modifica]

El primer nakharar esmentat[1] és Atat, que va seguir al rei a la Persarmènia vers el 387/390. Atom apareix vers el 445 i Vahan Gnuni cap al 451 al temps de la rebel·lió nacional-religiosa. Un altre Vahan fou fidel a Vahan Mamikonian durant la rebel·lió del 481-482 i se'l esmenta junt amb Aratom, probablement el seu germà.

La figura més important de la família fou Mejej Gnuni (llatinitzat Mezezius Genunius) que fou marzban d'Armènia del 518 fins al 548. En el govern anterior, vers el 515 o 516, els huns Sabirs van fer una incursió des del Caucas fins a Armènia i Àsia Menor (fins al Taure), que també va tocar Pèrsia (Mèdia). Mejej va prendre mesures per evitar una altra incursió i el 527 quan els huns van baixar cap Armènia, els va rebutjar. A Metje el va succeir el 548 Gushnasp-Vahram.

Un altre Mejej Gnuni fou nomenat per l'emperador Heracli magister militum d'Armènia (la dignitat de grans majordom hereditaris a Armènia l'havien perdut a favor de l'Imperi). El 630 Mejej va dirigir la reocupació dels territoris retornats pels perses. Els bizantins esperaven restablir a aquestes terres l'ortodòxia grega i Mejej va invitar al patriarca Ezr a anar a Teodosiòpolis d'Armènia a sotmetre's a les doctrines de Calcedònia, i si no ho feia es nomenaria per l'Armènia bizantina un anti-patriarca. Ezr va acceptar va anar a Teodosiòpolis on es va reunir un sínode (631). Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió de Calcedònia es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i així Ezr va poder adherir a les fórmules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l'ortodòxia (632). El marzban d'Armènia Varastirots Bagratuni es comportava com a sobirà autònom aprofitant les lluites civils a Pèrsia i Mejej Gnuni, per velles rivalitats familiars, el va calumniar davant el persa Rostam Farrokhzād (anomenat rei per les fonts armènies, però en realitat cap de l'exèrcit), i en va demanar la destitució amenaçant en cas contrari amb la guerra. Mejej va enviar al seu germa Garikhpet Gnuni a Dwin per detenir i emportar-se a Varastirots però la guarnició persa, que li era lleial, ho va impedir. Varastirots davant el perill va fugir a Taron. Allí va demanar justícia a l'emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconèixer la injustícia que es feia amb Varastirots i el va fer patrici i el va omplir d'honors i regals (634). Però mentre estava a la cort imperial va entrar en un complot contra l'emperador organitzat pels propis fills d'aquest. El complot va fracassar i els conspiradors foren castigats: a un fill i un nebot de Varastirots, que estaven més compromesos, se'ls va tallar el nas; Varastirots fou deportat a una illa probablement de la costa d'Àfrica. El nakharar David Saharuni, part també de la conspiració a Armènia, fou detingut per Mejej Gnuni però es va poder escapar, va convèncer a les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar magister militium.

Mezezius III Gnuni (Mecenci) va servir amb l'exèrcit bizantí com a patrici i comes obsequi (o comte d'Opsikion segons un altre interpretació). Va estar implicat en l'assassinat de Constant II el setembre del 668 a Siracusa; els conspiradors, un nombre important entre els quals hi havia militars, polítics i religiosos de l'illa de Sicília, el van proclamar emperador bizantí. Mentre això passava a Constantinoble arribava la notícia de la mort de l'emperador i el seu fill Constantí IV era coronat successor legítim. El primer que va fer Constantí IV, va ser enviar una flota cap a Siracusa per enderrocar Mecenci i els sublevats, en el que els historiadors no es posen d'acord és si Constantí va participar en l'expedició. Segons Teòfanes el Confessor, Constantí hi va anar per acabar personalment amb l'usurpador, al qual va tallar el cap i va exposar després a l'hipòdrom; altres cronistes grecs posteriors a Teòfanes (Joan Zonares, Jordi el Monjo, etc.) afegeixen que Constantí IV va castigar severament a un patrici anomenat Justinià que s'havia compromès amb els rebels; l'emperador va ordenar la seva execució i va fer castrar el seu fill, el qual esdevindria patriarca Germà I de Constantinoble, per haver gosat lamentar-se per l'execució del seu pare. Altres fonts documentals d'aquella època, com el Liber Pontificalis no esmenten la participació directa de l'emperador en l'expedició siciliana i afirmen que Mececi va ser destronat per les mateixes tropes de l'exarcat. La mort de Mezezius va esdevenir al principi del 669.

Vahan Gnuni conegut per Dashnak (el del punyal) va morir a la batalla final de Bagrevand de 25 d'abril del 772 que va posar fi a la revolució nacional. Els qaisites de Djahap al-Qaisi van ocupar l'Aliovit i Apakuniq i van establir la seva capital a Manazkert fundant l'emirat de Manazkert. Els uthmànides van ocupar la resta del principat de Gnuniq. Els Gnuni es van refugiar amb els Bagràtides al sud del Tayk i després devien passar a l'Imperi Bizanti.[2] Un altra branca va fugir al Vaspurakan on apareixen a la meitat del segle IX entre els vassalls del Artsuni, amb els que estaven originalment emparentats. La família Gnuni s'esmenta per darrera vegada el 917, desapareixent després de la història.

Bibliografia[modifica]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
  • CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [1].

Referències[modifica]

  1. Eghiayean, Biwzand. Heroes of Hayastan: a dramatic novel history of Armenia (en anglès). Armenian National Fund, 1993, p.311. 
  2. ja que l'emperador Lleó V (813-820) es creu que era membre de la família Gnuni