Grace Gallatin Seton Thompson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1872 |
| Mort | 19 març 1959 (87 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, sufragista |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
 | |
Grace Gallatin Seton Thompson (28 de gener de 1872 - 19 de març de 1959) fou una escriptora i sufragista nord-americana.[1][2]
Biografia[modifica]
El 1900 publicà la seua primera obra, A Woman Tenderfoot, que descriu el seu viatge a cavall per les muntanyes Rocalloses. El 1907 publicà Nimrod's Wife, un llibre de viatges sobre els Estats Units Occidentals.[3][4] Més tard organitzà una unitat motoritzada de dones per ajudar soldats a l'estat francés durant la Primera Guerra Mundial. Del 1920 al 1930 va visitar la Xina, Egipte, Hawaii, l'Índia, la Indoxina, el Japó, i Amèrica del Sud, i escrigué quatre obres sobre els seus viatges: A Woman Tenderfoot in Egypt (1923), Chinese Lanterns (1924), Yes, Lady Asher (1925) i Poison Arrows (1938).[5] També va escriure The Singing Traveler (1947), un recull de poemes sobre el misticisme i les religions orientals.
Com a sufragista, fou vicepresidenta i més tard presidenta de l'Associació Sufragista de Dones de Connecticut, des del 1910 fins al 1920. També fou presidenta de la National League of American Pen Women (1926-1928 i 1930-1932: durant aquest temps el nombre de sucursals de l'organització es duplicà) i catedràtica de lletres del Consell Nacional de Dones dels Estats Units (1933-1938). Com a presidenta, instituí la Biblioteca Femenina, una col·lecció d'obres de dones d'arreu del món, que més tard es donaria a la Northwestern University Library. També ajudà a organitzar una conferència internacional de dones escriptores en el Century of Progress Exposition feta a Chicago al 1933, i fou membre del Consell Internacional de Dones, la Societat de Dones Geògrafes i el Club Republicà Nacional de les Dones.
Grace Gallatin es casà el 1896 amb Ernest Thompson Seton, un dels pioners dels Boys scouts d'Amèrica i els conflictes van sorgir amb els Boys Scouts per les seues activitats sufragistes i la seua ciutadania britànica. L'assumpte de la ciutadania sorgí en part a causa del seu alt càrrec dins de BSA, i perquè la carta federal que James E. West estava intentant obtenir per a la BSA requeria que la junta directiva foren ciutadans dels Estats Units. Ernest redactà la seva dimissió el 29 de gener del 1915, però no l'envià a la BSA fins a maig.[6] Es van separar al 1920 i es divorciaren al 1935. La seua filla Anya Seton, també escriptora, nasqué al 1904.[7]
També era membre del Pen and Brush[5] i en fou presidenta entre 1898 i 1939.(5)
Alguns articles seus estan recollits en Arthur and Elizabeth Schlesinger Library on the History of Women in America, i altres en el Smith College i en la Sophia Smith Collection.(1)
Referències[modifica]
- ↑ «Grace Gallatin Seton-Thompson Papers, 1903-1940: Biographical and Historical Note». Asteria.fivecolleges.edu, 19-03-1959. Arxivat de l'original el 2 d'abril de 2015. [Consulta: 23 març 2015].
- ↑ «Seton-Thompson, Grace Gallatin. Papers of Grace Gallatin Seton-Thompson, 1860s-1993: A Finding Aid». Oasis.lib.harvard.edu. Arxivat de l'original el 2 d'abril de 2015. [Consulta: 23 març 2015].
- ↑ Contributor. «Details - Nimrod's wife, by Grace Gallatin Seton ... pictures by Walter King Stone and Ernest Thompson Seton. - Biodiversity Heritage Library». Biodiversitylibrary.org. [Consulta: 23 març 2015].
- ↑ Grace Gallatin Seton-Thompson. Nimrod's Wife. Doubleday, Page & company, 1907, p. 5–.
- ↑ 5,0 5,1 Seton-Thompson, Grace Gallatin Alternative names. «Seton-Thompson, Grace Gallatin». Socialarchive.iath.virginia.edu. [Consulta: 23 març 2015].
- ↑ Scott, David C. «Ernest Thompson Seton and BSA— The Partnership Collapse of 1915». International Scouting Collectors Association, 6, 2, juny 2006, pàg. 10–16.
- ↑ Moser, Margaret. «Love in the Time of 'Green Darkness': Don't judge Anya Seton's reissued biofics by their romance and bad covers - Books». The Austin Chronicle, 29-09-2006. [Consulta: 23 març 2015].
Bibliografia addicional[modifica]
- Notable American Women: The Modern Period (1980). Editat per Barbara Sicherman i Carol Hurd Verd. ISBN 978-0674627338.