Gram (mitologia)
_by_Johannes_Gehrts.jpg)
En la mitologia escandinava, Gram (en Nòrdic antic ira)[1] era el nom de l'espasa que Sigurd (Siegfried) va usar per matar el drac Fafner.[2] Va ser forjada per Völundr, el ferrer màgic, i originalment va pertànyer al seu pare, Sigmund, qui la va rebre al saló dels Volsunga després de treure-la del tronc de l'arbre Barnstokkr on Odín l'havia enterrat i d'on ningú més la va poder treure. L'espasa va ser destruïda però Regin la va reforjar per Sigurd. Després de ser reforjada va partir una enclusa per la meitat.[3]
En el Cantar dels Nibelungs (Nibelungenlied), l'espasa de Siegfried és anomenada Balmung, de vegades anomenada Palmunc. En el cicle d'òperes Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung) de Richard Wagner, l'espasa s'anomena Notung o Nothung, és a dir "la necessària". En l'òpera Mime, el nan, ensenya i repara per Sigurd l'espasa trencada que li havia donat la seva mare. Sigurd la trencarà, com havia fet amb la resta d'espases que Mime li havia forjat, fins que ell mateix la forjarà de nou.
Descripció[modifica]
Enlloc de la Volsunga Saga es dóna una descripció clara de Gram, però n'hi ha prou de disperses per tota la història per treure un dibuix de l'espasa. Les armes de Sigurd, Gram inclosa, es descriuen com a "totalment cobertes d'or i força brillants."[4] En funció de com es llegeix el text, l'espasa hi pot o no tenir un drac estampat i/o depenent de la traducció és "marró de to".[5] Amb els anys això ha portat a fer dibuixos de l'aspecte que es creu que podria haver tingut.
Història[modifica]
Gram és vista d'antuvi a la Volsunga Saga usat pels homes de la línia Volsung després de Sigmund. Sigmund la rep durant la festa de noces de la seva germana, Signy. Un home estrany apareix portant una espasa durant el camí cap a la festa. Encara que desconegut per Sigmund, aquest és el déu Odin. Posa l'espasa en l'arbre Barnstokkr, que creix enmig de la sala i diu: "L'home de tregui aquesta espasa del tronc la rebrà com un regal meu i descobrirà per si mateix que mai tindrà en la mà una espasa millor que aquesta." Poc després que marxés cadascun va fer el seu intent de treure l'espasa de la fusta. Tots fracassaren llevat Sigmund, qui la treu fàcilment. És una magnífica espasa, el rei Siggeir n'és cobdiciós de la mateixa i oferric Sigmund tres vegades el seu pes en or. Quan es nega, el rei Siggeir s'enfada i en secret comença a conspirar per robar-la a Sigmund, eventualment matant al seu pare i capturant-lo a ell i a tots els seus germans. Després d'això l'espasa desapareix de la narració fins que Signy l'entraga a Sigmund en secret quan està enterrat viu amb Sinfjötli. Després que Sigmund vengi la seva família usa l'espasa en diverses batalles abans que Odin finalment la trenqui durant la batalla final de Sigmund amb el rei Lyngvi. Borghild, l'esposa de Sigmund, pren les dues meitats del full i les guarda per Sigurd, el seu fill.[4]
Després que Gram és trencada per Odin, Borghild pren les dues meitats i les va mantenir per al seu futur fill. Aviat el nan ferrer Regi ensenya Sigurd. Després d'un període de temps, li conta a Sigurd del poderós drac, Fafnir, i el tresor que guarda, demanant Sigurd que el mati per ell. Sigurd està d'acord amb una condició: que Regin li faci una poderosa espasa capaç de matar tal monstre.
Regi li fa confidencialment una espasa admirable a Sigurd, però quan Sigurd la veu, queda decebut i la trenca sobre l'enclusa. En el seu segon intent, Regi fa una espasa superior a l'última, però també la trenca. En el seu tercer intent, Sigurd porta Regi les dues meitats de Gram, l'espasa del seu pare, i quan colpeja l'enclusa amb Gram, és dividida en dues. Una vegada que posa a prova la força de l'espasa, marxa de l'obrador i se'n va a un rierol proper per comprovar la seva vora. Llança un tros de llana d'aigües amunt, deixa la seva pressió contra Gram, que el talla. Després de provar la nitidesa del full, el fa servir per venjar al seu pare, Sigmund, matant al rei Lyngvi. De les moltes proeses efectuades per Gram, la més coneguda i important és la mort del drac Fafnir. Aquesta acció la du a terme Sigurd amb un sol cop a l'espatlla esquerra, on clava l'espasa tan profundament que s'esquitxa de sang fins a les espatlles. Eventualment Sigurd utilitza Gram com un signe de la seva castedat, qui en aquest moment estava en forma de Gunnar, i la seva esposa de Brunilda. Després d'això l'espasa ja no apareix en el manuscrit.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Snorri Sturluson, François-Xavier Dillmann, L'Edda : récits de mythologie nordique, Paris, Gallimard, 1991, p. 202
- ↑ The Saga of King Hrolf Kraki (1999), Penguin Classics, ISBN 978-0-14-043593-1 p. 85.
- ↑ The viking Age (2010), ed. A.A. Sommerville / R.A. McDonald, University of Toronto Press, ISBN 978-1-44260-148-2 p. 179 – 190.
- ↑ 4,0 4,1 Vsnrweb-publications. Viking Society Web Publications. Web. Apr.-May 2016.
- ↑ Volsunga Saga. Trans. Eirikr Magnusson and William Morris. London: n.p., 1888. N. pag.Sacred-texts. Web. 8 May 2016.
- ↑ Vsnrweb-publications. Viking Society Web Publications. Web. Apr.-May 2016.
