La Gran Illa d'Estrasburg (en francès, Grande île), també anomenada El·lipse Insular, és l'illa fluvial formada per la canalització del riu Ill, proper a la seva desembocadura en el Rin, i sobre la qual s'assenta el centre històric de la ciutat francesa d'Estrasburg, sorgida a partir de la fundació romana d'Argentoratum i de la vila medieval de Strateburgus.La Gran Illa va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1988. El Consell Internacional de Monuments i Llocs va destacar de la Gran Illa la conservació de "un antic barri que és una mostra de les ciutats medievals."[1]
Entre el patrimoni conservat, emmarcat en una topografia urbana típica medieval, destaquen els edificis religiosos de la catedral de Notre-Dame, quart edifici religiós més alt del món i exemple de l'arquitectura gòtica flamígera del segle xv, l'església de Sant Tomàs, el conjunt de culte catòlic i protestant de Sant Pere el Vell, l' església de Sant Pere el Jove, l' església de Sant Esteve, i el Temple Nou (reconstruït després de la guerra de 1870). L'obra d'enginyeria de canalització i de barreres coneguda com dels Ponts Coberts, el barri de la Petita França (Petite France), el Palau dels Rohan, L'antiga duana i nombrosos edificis maisons a collombages d'arquitectura civil recognoscibles per la tècnica de construcció de bigues vistes o entramat vist de fusta, com la casa Kammerzell són també exemples del patrimoni de la Gran Illa.
la Petite France
Església de St. Tomàs i Catedral
Catedral
Els Ponts Coberts
