Gregory Serper

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGregory Serper
Serperk.jpg
Nom original Григорий Юрьевич Серпер
Biografia
Naixement 14 de setembre de 1969 (1969-09-14) (49 anys)
Taixkent, RSS de l'Uzbekistan
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Uzbekistan Uzbekistan
Estats Units Estats Units
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva Estats Units d'Amèrica
Uzbekistan
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Esport escacs
Títol d'escaquista Gran Mestre (1992)
Campió d'Europa juvenil (1988/89)
Punts Elo (màx.) 2.600 (gener 1993)
Identificador FIDE 2012642
Altres
Títol Gran Mestre (1992)
Campió d'Europa juvenil (1988/89)
Notes
Màxim Elo: 2587 (gener 2000)
Modifica les dades a Wikidata

Gregory Serper (en rus: Григорий Юрьевич Серпер); (nascut a Taixkent, RSS de l'Uzbekistan, actualment Uzbekistan, el 14 de setembre de 1969) és un jugador d'escacs que té el títol de Gran Mestre. Va jugar sota bandera soviètica, posteriorment uzbeka, i finalment estatunidenca.[1]

Tot i que està inactiu des d'abril de 2008, a la llista d'Elo de la FIDE de l'octubre de 2015, hi tenia un Elo de 2522 punts, cosa que en feia el jugador número 47 dels Estats Units[2] El seu màxim Elo va ser de 2587 punts, a la llista de gener de 2000 (posició 121 al rànquing mundial).[3]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició[modifica]

Als sis anys d'edat, va aprendre del seu pare a jugar als escacs. El 1985, als 16 anys, va començar a estudiar a la famosa Escola d'Escacs Botvinnik-Kaspàrov de Moscou.[1] Es va proclamar Campió d'Europa juvenil el 1988/89 a Arnhem.[4]

El 1992, com a membre de l'equip de l'Uzbekistan, en Serper va guanyar la medalla d'argent a la 30a Olimpíada d'escacs.[1]

El gener de 1996 va anar a viure amb la seva família als Estats Units. El 1999, en Serper va guanyar el World Open després d'empatar un playoff tipus Armageddon en una partida amb negres contra Borís Gulko,[1] que havia estat un dels nou jugadors que havien empatat amb en Serper al primer lloc al torneig principal.[5] El mateix any, va arribar a les finals del Campionat dels Estats Units derrotant l'Alex Yermolinsky a les semifinals, però perdé la final contra en Gulko.[6]

Partida destacada[modifica]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra c8 alfil negre e8 rei negre f8 cavall negre h8 torre negra 8
7 c7 dama negra f7 peó negre g7 alfil negre 7
6 a6 peó negre c6 peó negre g6 peó negre 6
5 c5 peó blanc d5 cavall blanc e5 peó negre h5 cavall negre 5
4 a4 peó blanc b4 peó negre e4 peó blanc h4 peó negre 4
3 e3 alfil blanc f3 peó blanc 3
2 b2 peó blanc d2 dama blanca e2 alfil blanc f2 cavall blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca f1 torre blanca g1 rei blanc 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Serper-Nikolaidis, posició després de 17.Cd5!
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra c8 alfil negre e8 rei negre f8 cavall negre h8 torre negra 8
7 g7 alfil negre 7
6 a6 peó negre c6 dama negra d6 peó blanc g6 peó negre 6
5 b5 alfil blanc c5 peó blanc e5 peó negre f5 peó negre h5 cavall negre 5
4 a4 peó blanc b4 peó negre h4 peó negre 4
3 e3 alfil blanc f3 peó blanc 3
2 b2 peó blanc d2 dama blanca f2 cavall blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca f1 torre blanca g1 rei blanc 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Posició després de 20.Ab5!!
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre blanca c8 alfil negre e8 rei negre h8 torre negra 8
7 a7 torre blanca d7 cavall negre g7 alfil negre 7
6 c6 dama negra d6 peó blanc g6 peó negre 6
5 c5 peó blanc e5 peó negre h5 cavall negre 5
4 b4 peó negre f4 peó negre h4 peó negre 4
3 e3 alfil blanc f3 peó blanc 3
2 b2 peó blanc d2 dama blanca f2 cavall blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 g1 rei blanc 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Posició després de 24...Cd7
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 e8 dama negra f8 rei negre h8 torre negra 8
7 d7 torre blanca g7 alfil negre 7
6 d6 peó blanc e6 dama blanca g6 peó negre 6
5 c5 peó blanc e5 peó negre h5 cavall negre 5
4 b4 peó negre h4 peó negre 4
3 f3 peó blanc 3
2 b2 peó blanc f2 peó negre g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 f1 rei blanc 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Posició després de 29...De8

L'equip de jutges de Chess Informant va votar la següent partida com la segona millor de les 666 del Volum 59 de Chess Informant.[7] Larry Christiansen la va votar com la seva sisena millor partida d'atac dels 1990.[8] Yasser Seirawan va escriure, "Pots imaginar una partida en què sacrifiquis ... totes les teves peces? Afegeix a això la promoció de dos peons i llavors tindras la partida somniada!.[9]

Serper-Ioannis Nikolaidis, Obert de Sant Petersburg 1993[10]

1.c4 g6 2.e4 Ag7 3.d4 d6 4.Cc3 Cf6 5.Cge2 Cbd7 6.Cg3 c6 7.Ae2 a6 8.Ae3 h5 9.f3 b5 10.c5 dxc5 11.dxc5 Dc7 12.O-O h4 13.Ch1 Ch5 14.Dd2 e5 15.Cf2 Cf8?

en Seirawan recomana 15...Cf4 16.Cd3! Ah6 17.a4! amb avantatge per les blanques.[11]

16.a4 b4 17.Nd5!

En lloc de les tranquil·les 17.Ccd1 o 17.Ca2, les blanques sacrifiquen una peça per obtenir peons passats i lligats a la cinquena fila.

cxd5 18.exd5 f5 19.d6 19.Dxb4 permetria a les negres obtenir complicacions amb 19...Tb8 20.Da3 e4 amb una posició obscura. Dc6 20.Ab5!!

Un altre sacrifici per evitar que les negres estableixin un bloqueig efectiu.

axb5 21.axb5 Dxb5

Les negres retornen una mica de material per tal de bloquejar el peó blanc. Les blanques estarien guanyant després de 21...Db7 22.c6 Txa1 23.cxb7 Txf1+ 24.Rxf1 Axb7 25.Cd3 Cd7 26.Dc2 e4 27.Dc7, o bé 22...Db8 23.b6 Txa1 24.Txa1 Ad7 25.Dd5! Cf6 26.c7.

22.RTxa8 Dc6 23.Tfa1! f4 24.R1a7! Cd7

No 24...fxe3? 25.Dd5! Dxd5 26.Txc8#.

Ara les negres intenten portar el seu rei a lloc segur tot enrocant, de manera que les blanques sacrifiquen més material.

25.Txc8+!! Dxc8 26.Dd5! fxe3 27.De6+ Rf8 28.Txd7! exf2+ 29.Rf1 De8 30.Rf7+!

Encara un altre sacrifici per permetre que el peó-d de les blanques promocioni. Després de 30.Dxe8+? Rxe8 31.Te7+ Rf8 32.c6 Cg3+! 33.Rxf2 Cxf5, les blanques no podrien avançar els seus peons passats.

Dxf7 31.Dc8+ De8 32.d7 Rf7 33.dxe8=D+ Txe8 34.Db7+ Te7 35.c6! e4! 36.c7 e3 37.Dd5+ Rf6 38.Dd6+ Rf7 39.Dd5+ Rf6 40.Dd6+ Rf7 41.Dxe7+ Rxe7 42.c8=D Ah6 43.Dc5+ Re8 44.Db5+ Rd8 45.Db6+ Rd7 46.Dxg6 e2+ 47.Rxf2 Ae3+! 48.Re1! 1–0

Comentaris basats en notes de Christiansen, Serper, i Seirawan.[12][13][14]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica de Gregory Serper» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 23 agost 2011].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Estats Units"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 30 octubre 2015].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Gregory Serper «benoni.de». [Consulta: 23 agost 2011]. (alemany)
  4. «Llista de campions d'Europa d'escacs Sub-20, 1976-2002». schachbund.de. [Consulta: 11 juny 2013].
  5. Els Grans Mestres Serper, Gulko, Vladímir Akopian, Joel Benjamin, Jaan Ehlvest, Alexander Fishbein, Igor Novikov, Alexander Shabalov, Georgi Timoshenko, i Alex Yermolinsky empataren al primer lloc amb 7-2 al torneig principal. Set d'aquests deu jugadors varen triar de participar en un playoff a blitz, que en Serper i en Gulko guanyaren amb 5/6. Gulko i Serper jugaren llavors una partida Armageddon, amb en Gulko triant les blanques i rebent sis minuts contra cinc però un hàndicap de taules afavorint en Serper. La partida acabà en taules després de 43 moviments. Jerry Hanken, Serper Breaks Log Jam at WORLD OPEN, Chess Life, Octubre de 1999, p. 33.
  6. Byrne, Robert. «Boris Gulko Wins U.S. Title» (en anglès). New York Times, 26-09-1999. [Consulta: 21 agost 2011].
  7. Chess Informant, Volum 60, Šahovski Informator, 1994, p. 6.
  8. Larry Christiansen, Storming the Barricades, Gambit Publications, 2000, p. 154. ISBN 1-901983-25-0.
  9. Yasser Seirawan, Combinations, Gloucester Publishers, 2006, p. 161. ISBN 1-85744-420-5.
  10. Serper-Nikolaidis, St. Petersburg Open 1993
  11. Seirawan, p. 162.
  12. Christiansen, pp. 154-57.
  13. Chess Informant, Volum 59, Šahovski Informator, 1994, partida 620 (p. 335). ISBN 84-87301-91-6.
  14. Seirawan, pp. 161-67.

Enllaços externs[modifica]



Títols
Precedit per:
Aleksei Dréiev i Borís Guélfand
Campió d'Europa juvenil
1989/90
Succeït per:
Rune Djurhuus