Grup Herbert Baum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGrup Herbert Baum
EpònimHerbert Baum Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de resistència durant la 2aGM Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1936
FundadorHerbert Baum Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1942 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deResistència alemanya al nazisme Modifica el valor a Wikidata
Pedra commemorativa del grup de resistència al Lustgarten de Berlín (Mitte)
Stolperstein per Lotte Rotholz

El Grup Herbert Baum (en alemany: Herbert-Baum-Gruppe) va ser un grup de resistència comunista jueu de Berlín actiu contra el Tercer Reich.

Història[modifica]

Placa commemorativa de Martin i Sala Kochmann a Gipsstraße 3

El grup va ser fundat l'any 1936 per Herbert Baum.[1] Durant aquest temps, molts grups de resistència comunistes van sorgir a Berlín, gairebé tots connectats entre ells.[1] El nucli d'aquest grup estava format per Herbert Baum, la seva dona Marianne Baum, Martin Kochmann i la seva dona Sala Kochmann.[2][3] En un moment donat, el grup va tenir uns 100 membres i va treballar i finançar de manera totalment independent.[1]

El grup va produir fulletons i diaris clandestins.[1] També va donar suport als treballadors forçats jueus i va ajudar a amagar-los per evitar la seva deportació. A l'interior es van mantenir nombrosos debats polítics i es va conrear el treball cultural.

L'octubre de 1940, els antifeixistes van dur a terme una acció al cementiri jueu de Berlín-Weissensee. Rudi Arndt, un membre jueu del Partit Comunista d'Alemanya (KPD), va ser assassinat pels nazis al camp de concentració de Buchenwald el maig de 1940. En honor seu hi van organitzar un funeral amb uns 50-60 participants. Miraculosament, no hi va haver conseqüències per als participants.

En sessions de pluja d'idees, diversos membres van rebatre el contingut dels fulletons i els diaris clandestins, tot i que els jueus no tenien permís per utilitzar una màquina d'escriure a Alemanya en aquell moment.[1][4] Aquest problema va ser resolt per dos membres del grup de «raça ària» que van anotar en secret els textos en una màquina d'escriure al soterrani de Herbert Baum durant les hores de treball.[1] Els díptics es van distribuir per correu [1] o específicament als membres de determinats grups professionals. Davant els elevats costos de les diferents actuacions, de paper, fotocopiadora i matrius, el grup va cometre un robatori.[1][4] Els socis fins i tot van haver de donar part dels ingressos obtinguts.[1] A mesura que avançava la guerra, el paper es va fer cada cop més escàs i més cotitzat, fet que també va fer pujar el preu.

Stolperstein per Siegbert Rotholz

El 18 de maig de 1942[5] (o, altrament, el 17 de maig)[6] van dur a terme un incendi a l'exposició Das Sowjet-Paradies, un espectacle de propaganda nazi antisoviètica organitzat per Joseph Goebbels al Lustgarten de Berlín.[1][4][6][7] Uns dies després, el grup de resistència va quedar al descobert i la majoria dels membres van ser detinguts.

Afusellaments, assassinats i supervivents[modifica]

El 1942 i 1943 molts membres van ser assassinats al lloc d'execució de Berlín-Plötzensee, inclosos Marianne Baum, Heinz Birnbaum, Adolf Bittner, Herbert Budzislawski, Joachim Franke (informador?), Felix Heymann, Hella Hirsch, Hildegard «Hilde» Jadamowitz, Arthur Illgen, Heinz Joachim, Marianne Joachim, Martin Kochmann, Sala Kochmann, Karl Kunger, Hildegard Löwy, Hans-Georg Mannaberg, Gerhard Meyer, Helmut Neumann, Helinz Meyer, Rotholz, Siegbert Rotholz, Werner Schaumann, Werner Steinbrinck, Hans-Georg Vötter i Suzanne Wesse.

D'altres van ser assassinats en camps de concentració nazi durant la Segona Guerra Mundial. Kurt Bernhardt, Edith Fraenkel, Alice Hirsch i Lotte Rotholz van morir al camp de concentració d'Auschwitz. El líder del grup, Herbert Baum, va decidir suïcidar-se el juny, poc després del seu arrest el 22 de maig de 1942, a la presó de Moabit.[1][4] D'altres membres van sobreviure a la Segona Guerra Mundial: Herbert Ansbach, Lisa Behn (n. Attenberger), Hans Fruck, Ilse Haak, Charlotte Holzer, Richard Holzer, Franz Krahl, Willi May, Walter Sack, Alice Zadek, Gerhard Zadek i Ismar Zöllner.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Gedenkstätte Deutscher Widerstand - Biografie» (en alemany). GDW-Berlin.de. [Consulta: 18 maig 2023].
  2. ↑ Scheer, Regina. Im Schatten der Sterne: eine jüdische Widerstandsgruppe (en alemany). Aufbau-Verlag, 2004. 
  3. ↑ «Baum-Kochmann-Gruppe» (en alemany). Anstand.de. [Consulta: 18 setembre 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Themen» (en alemany). Was-Konnten-Sie-Tun.de. [Consulta: 18 maig 2023].
  5. ↑ Erpel, Simone. «Aber die Hoffnung bleibt» (en alemany). Taz.de, 19-05-1992. [Consulta: 18 maig 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Station 14» (en alemany). Bildungsserver.Berlin-Brandenburg.de. [Consulta: 18 maig 2023].
  7. ↑ Scheffler, Wolfgang. «Der Brandanschlag im Berliner Lustgarten im Mai 1942 und seine Folgen». A: Jahrbuch des Landesarchivs Berlin (en alemany), 1984, p. 91–118. 

Bibliografia[modifica]

  • Stephan Hermlin: Die erste Reihe. Verlag Neues Leben, Berlín, 1951, pàg. 165ff.
  • Günther Weisenborn (ed.): Der lautlose Aufstand. Bericht über die Widerstandsbewegung des deutschen Volkes 1933–1945. Rowohlt, Hamburg, 1953.
  • Wolfgang Wippermann: Die Berliner Gruppe Baum und der jüdische Widerstand, Berlín, 1981.
  • ASTA der TU Berlin (ed.): Die Berliner Widerstandsgruppe um Herbert Baum. Informationen zur Diskussion um die Benennung des Hauptgebäudes der TU Berlin, Berlín, 1984.
  • Konrad Kwiet i Helmut Eschwege: Selbstbehauptung und Widerstand. Deutsche Juden im Kampf um Existenz und Menschenwürde, 1933–1945, Hamburg, 1984, pàg. 114–139.
  • Margot Pikarski: Jugend im Berliner Widerstand. Herbert Baum und Kampfgefährten, Berlín, 1984, 2a edició (1a edició 1978).
  • Eric Brothers: «Anti-Fascist Resistance of German Jews» a Leo Baeck Institute Year Book, vol. XXXII, 1987, pàg. 369–382.
  • Hermann Graml: Reichskristallnacht. Antisemitismus und Judenverfolgung im Dritten Reich, München, 1988.
  • Wilfried Löhken i Werner Vathke (ed.): Juden im Widerstand. Drei Gruppen zwischen Überlebenskampf und politischer Aktion, Berlín 1933–1945, Berlín 1993.
  • Arno Lustiger: Zum Kampf auf Leben und Tod! Vom Widerstand der Juden 1933–1945, Köln, 1994.
  • Arnold Paucker: Deutsche Juden im Widerstand im Kampf um Recht und Freiheit. Studien zur Abwehr, Selbstbehauptung und Widerstand der deutschen Juden seit dem Ende des 19. Jahrhunderts, Teetz, 2004 (pròleg de Reinhard Rürup), pàg. 183–289.
  • Regina Scheer: Im Schatten der Sterne. Eine jüdische Widerstandsgruppe, Berlín, 2004.
  • Autorenkollektiv: Zum Kampf gegen den Antisemitismus (Teil 1), Vor aller Augen: Das Novemberpogrom 1938, Offenbach, 2007.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grup Herbert Baum
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grup_Herbert_Baum&oldid=32203062»