Grups de tractament i de control
En el disseny d'experiments, els tractaments s'apliquen a les unitats experimentals en un grup de tractament.[1] En experiments comparatius, els membres d'un grup de control reben un tractament estàndard, un placebo o cap tractament.[2] Pot haver-hi més d'un grup de tractament, més d'un grup de control o ser-hi tots dos.
Es pot utilitzar un grup de control amb placebo[3][4] per donar suport a un estudi a doble cec, en el qual alguns subjectes reben un tractament ineficaç (en estudis mèdics típicament una pastilla de sucre) per minimitzar les diferències en les experiències dels subjectes en els diferents grups; això es fa de manera que s'asseguri que cap participant de l'experiment (subjecte o experimentador) sàpiga a quin grup pertany cada subjecte. En aquests casos, es pot utilitzar un tercer grup de control sense tractament per mesurar l'efecte del placebo directament.
Perquè les conclusions extretes dels resultats d'un experiment tinguin validesa, és essencial que els elements o pacients assignats als grups de tractament i de control siguin representatius de la mateixa població.[5] En alguns experiments, com molts en agricultura[6] o psicologia,[7][8][9] això es pot aconseguir assignant aleatòriament elements d'una població comuna a cadascun dels dos grups (el de tractament i el de control).[1] En estudis de bessons que impliquin només un grup de tractament i un grup control, és estadísticament eficient fer aquesta assignació aleatòria per separat per a cada parell de bessons, de manera que un estigui en el grup de tractament i l'altre en el grup de control.
En alguns estudis mèdics, on pot no ser ètic no tractar els pacients que presenten símptomes, els controls poden rebre un tractament estàndard, en lloc de no donar cap tractament.[2] Una alternativa és seleccionar controls d'una població més àmplia, sempre que aquesta població estigui ben definida i que els que presentin símptomes a la clínica siguin representatius dels de la població més àmplia.[5] Un altre mètode per reduir les preocupacions ètiques seria tractar els símptomes inicials de la malaltia, amb prou temps després per oferir tractaments reals als subjectes de control i fer-los-hi saber que els primers tractaments són “experimentals” i que poden no ser tan eficaços com els tractaments posteriors que se'ls oferirà.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hinkelmann, Klaus; Kempthorne, Oscar. Design and Analysis of Experiments, Volume I: Introduction to Experimental Design. 2nd. Wiley, 2008. ISBN 978-0-471-72756-9.
- ↑ 2,0 2,1 Bailey, R. A.. Design of comparative experiments. Cambridge University Press, 2008. ISBN 978-0-521-68357-9.
- ↑ Seeley, Ellen W.; Grinspoon, Steven - Harvard Medical School «Chapter 2: Patient-Oriented Research». A: Clinical and Translational Science: Principles of Human Research, 25 novembre 2016. ISBN 9780128021118.
- ↑ «The placebo response: an important part of treatment». Prescriber, 17, 5, 2006, pàg. 16–22. DOI: 10.1002/psb.344.
- ↑ 5,0 5,1 Everitt, B.S. (2002) The Cambridge Dictionary of Statistics, CUP. ISBN 0-521-81099-X (entry for control group)
- ↑ Neyman, Jerzy «On the application of probability theory to agricultural experiments: Essay on principles (Section 9)». Statistical Science, 5, 1990, p. 465–472. DOI: 10.1214/ss/1177012031.
- ↑ Ian Hacking «Telepathy: Origins of Randomization in Experimental Design». Isis, 79, 3, setembre 1988, pàg. 427–451. DOI: 10.1086/354775.
- ↑ Stephen M. Stigler «A Historical View of Statistical Concepts in Psychology and Educational Research». American Journal of Education, 101, 1, novembre 1992, pàg. 60–70. DOI: 10.1086/444032.
- ↑ Trudy Dehue «Deception, Efficiency, and Random Groups: Psychology and the Gradual Origination of the Random Group Design». Isis, 88, 4, desembre 1997, pàg. 653–673. DOI: 10.1086/383850. PMID: 9519574.