Ian Hacking
.jpg)  | |
| Nom original | (en) Hacking |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 febrer 1936 Vancouver (Canadà) |
| Mort | 10 maig 2023 (87 anys) Toronto (Canadà) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de la Colúmbia Britànica Universitat de Cambridge |
| Director de tesi | Casimir Lewy |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia de la ciència |
| Ocupació | filòsof, catedràtic, historiador |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (2000–2006) Universitat de Toronto (1983–) Departament de Filosofia de la Universitat de Stanford (1975–1982) Center for Advanced Study in the Behavioral Sciences (en)  (1974–1975) |
| Membre de | |
| Moviment | Epistemologia històrica |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | David Papineau i Omar W. Nasim |
| Localització dels arxius | |
Premis | |
| Lloc web | ianhacking.com |
 | |
Ian Hacking (Vancouver, 18 de febrer de 1936 - Toronto, 10 de maig de 2023) era un filòsof i historiador de la Ciència canadenc,[1] guanyador del premi Holberg l'any 2009.[2] Les seues contribucions van ser particularment rellevants a l'àmbit de la Filosofia del Llenguatge i la Teoria de la Probabilitat.[3] És considerat un dels principals filòsofs de l'actualitat per l'originalitat i innovació que caracteritza la seua trajectòria acadèmica.[4]
Hacking va estudiar Matemàtiques i Física a la Universitat de Colúmbia Britànica, on es va graduar l'any 1956.[5] Més tard, va començar una segona llicenciatura en Ciències de la Moral a la Universitat de Cambridge, on va continuar els seus estudis fins a obtenir el doctorat en la mateixa disciplina l'any 1962, sota la tutela de Casimiro de Lewy.[6] Fou professor de Filosofia en nombroses universitats nord-americanes, com Princeton i Stanford, i britàniques, com Cambridge i Oxford. Va retornar al Canadà l'any 1982, on es va unir a l'Institut d'Història i Filosofia de la Ciència i Tecnologia de la Universitat de Toronto.[1] Durant sis anys (2000-2006) fou catedràtic de Filosofia i Història dels conceptes científics al Col·legi de França i va exercir com a professor de Filosofia a la Universitat de Toronto.[7] A més, és membre de la Acadèmia Britànica, de la Acadèmia Americana de les Arts i de les Ciències, i de la Societat Reial del Canadà.[8] Va publicar 14 llibres d'assaig i més de 220 articles[4] adreçats tant a una audiència especialitzada com no especialitzada.
D'entre les seues obres, descata La Domesticació de l'Atzar (1990), que és considerada per The Modern Library com un dels millors llibres d'assaig del segle xx.[9] L'any 2014, Hacking va ser guardonat amb el premi internacional Balzan prize,[10] que reconeix les iniciatives més meritòries a l'àmbit de la Literatura, les Ciències de la Moral i les Arts, la Física, la Medicina i les Ciències Matemàtiques i Naturals.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Ian Hacking | The Canadian Encyclopedia». [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ Madsen, Ole Jacob; Servan, Johannes; Øyen, Simen Andersen «‘I am a philosopher of the particular case’: An interview with the 2009 Holberg prizewinner Ian Hacking» (en anglès). History of the Human Sciences, 26, 3, 01-07-2013, pàg. 32–51. DOI: 10.1177/0952695113484318. ISSN: 0952-6951.
- ↑ Lakoff, Andrew «Ian Hacking Interviewed by Andrew Lakoff». Ian Hacking Interviewed by Andrew Lakoff, abril 2012, pàg. 217-232.
- ↑ 4,0 4,1 «Balzan Prize goes to University Professor Emeritus Ian Hacking» (en anglès). [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ «Ian Hacking - Balzan Prizewinner Bio-bibliography» (en italià). [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ «Ian Hacking» (en castellà). Los diccionarios y las enciclopedias sobre el Académico. Arxivat de l'original el 2020-01-10 [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ «Ian Hacking» (en anglès americà). [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ «Fragmento de la conferencia “¿Por qué la raza aún importa?” – Ian Hacking | Sinthoma y Cultura» (en castellà). [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ «100 best nonfiction» (en anglès). Penguin Random House (the Modern Library). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «https://www.balzan.org/en/prizewinners» (en italià). [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ «Subject Areas and Nominations» (en italià). Arxivat de l'original el 2019-12-29. [Consulta: 10 gener 2020].