Grup del Nord-Est

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Grup del Nord-Est és una fàcies arqueològica que es va estendre per les províncies de Barcelona, Tarragona, la meitat sud de Lleida i el terç SE d'Osca.[1]

A partir de la Cultura del vas campaniforme (2750-2300 aC), van aparèixer dos estils regionals a Catalunya, sent un el de Salomó (més tard Arbolí),[2] i que serveix per a definir l'àmbit epicampaniforme d'aquest grup: decoracions en garlanda, ús de boquique, etc. Aquest estil va conviure alhora amb l'estil pirinenc (excepte a la provincia de Tarragona). També es van fer servir vasos geminats d'origen valencià.[3]

Es coneixen alguns assentaments com Roques del Sarró (Lleida), Riols I (Mequinensa), o Minferri (Juneda).

Les pràctiques funeraries van ser diverses, es van reutilitzar sitges, com per exemple a Minferri (Juneda); també es van fer servir coves com la Cova del Tabac (Camarasa), la Cova del Moro (Olvena), o la cova de Galls Carboners (Mont-ral).[4] També es coneix un túmul a Riols I i una cista a la Vall de Miarnau (Llardecans).[5]

A la plana occidental, el Grup del Nord-Est es va transformar en el Grup del Segre-Cinca pels volts del 1650 aC.

Referències[modifica]

  1. Maya, José Luis «EL GRUPO DEL NORDESTE. UN NUEVO CONJUNTO DE CERÁMICAS CON BOQUIQUE EN LA PENINSULA IBÉRICA». ANALES DE PREHISTORIA Y ARQUEOLOGIA, 2, 1986, pàg. 49-71.
  2. Almagro-Gorbea, Martín «La Edad del Bronce en la Península Ibérica: periodización y cronología». Saguntum, 30, 1997, pàg. 217-229.
  3. Soriano, Ignacio «El vaso geminado de Camp Cinzano (Vilafranca del Penedès, Barcelona) y las relaciones nordeste – levante – Valle del Ebro durante la Edad del Bronce». Revista d’Arqueologia de Ponent, 24, 2014, pàg. 9-25.
  4. Vergès, Josep Maria et al. «LA COVA DELS GALLS CARBONERS (MONT-RAL, ALT CAMP), UNA CAVITAT D’INHUMACIÓ COL·LECTIVA DURANT L’EDAT DEL BRONZE». Butlletí Arqueològic, V, 38-39, 2016-2017, pàg. 17-43.
  5. Morán, Marta et al. «Una sepultura en cista en la Vall de Miarnau (Llardecans, Lérida)». Bolskan, 19, 2002, pàg. 37-51.