Guadalupe Carpio Berruecos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGuadalupe Carpio Berruecos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Guadalupe de los Ángeles Carpio Berruecos Modifica el valor a Wikidata
27 gener 1828 Modifica el valor a Wikidata
Xalapa (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1892 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Toluca (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de San Carlos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManuel Carpio Modifica el valor a Wikidata

María Guadalupe de los Ángeles Carpio Berruecos (Xalapa-Enríquez, Veracruz, 27 de gener de 1828 - Toluca, Estat de Mèxic, 19 de febrer de 1892)[1] va ser una pintora mexicana.

Va nàixer a Xalapa en 1828, filla de María Guadalupe Berruecos Orozco i Manuel Carpio Hernández, un important metge, poeta i mestre mexicà,[2] gràcies a la influència de qual va poder assistir a l'acadèmia de San Carlos.[3] Va ser deixeble de Rafael Flores i de Miguel Mata.[1] L'11 de desembre de 1849 es va casar amb Martín Francisco Mayora Otaegui, amb qui va tindre 10 fills. Va morir el 19 de febrer 1892 a Toluca.[4]

Guadalupe Carpio va realitzar diferents obres, majoritàriament retrats, que han destacat per la seva gran tècnica artística. Els quadres més coneguts són Retrato de Martín Mayora, el seu marit i Autorretrato con familia, cap d'ells exposat en el segle XIX. En el segon, l'autora mostra el seu enginy en representar el seu marit junt amb la resta de la familia, tot i que es trobava ausent en aquell moment, mitjançant una reproducció de l'obra Retrato de Martín Mayora dins del quadre, de forma que mostra que l'ausència física al quadre, no comportava ausència afectiva.[5]

Guadalupe es va autoretratar treballant, per entrar així en la tradició dels autoretrats ocupacionals i com a creadora de cultura, de forma que desafia la dicotomia d'aquella època dona/natura i home/cultura. En aquesta pintura es pot veure concentrada, amb la mirada desviada i elegantment vestida d'acord amb els estàndards propis de la feminitat de l'època, així, Carpio convida a l'espectador a conèixer el seu món a través de la seva obra.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Carpio y Berruecos, Guadalupe» (en castellà). Decimonónicas. [Consulta: 11 setembre 2021].
  2. «Personajes Veracruzanos: Manuel Carpio» (en castellà). Gobierno de México, 2009. Arxivat de l'original el 26/09/2009. [Consulta: 11 setembre 2021].
  3. «Inauguran exposición pictórica “Mujeres de la historia”» (en castellà). Hoja de Ruta Digital, 10-04-2018. Arxivat de l'original el 28/10/2019. [Consulta: 11 setembre 2021].
  4. «Guadalupe Carpio Berruecos» (en castellà). geneanet.
  5. García Lescaille, Tania. «La entidad femenina en los salones de remitidos de San Carlos: dinámica entre discursos y normas (1850-1898)» (en castellà). Dimensión Antropológica, 2010. [Consulta: 11 setembre 2021].
  6. Comisarenco Mirkin, Dina. «“Aquí nos pintamos nosotras”: el autorretrato femenino en el México moderno» (en anglès). Universidad Iberoamericana, 2012. Arxivat de l'original el 11/09/2021. [Consulta: 11 setembre 2021].