Guillem de Norwich
 Pintura del s. XV  | |
| Nom original | (en) William of Norwich |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | William of Norwich 2 febrer 1132 Norwich (Anglaterra) |
| Mort | 22 març 1144 (12 anys) Norwich (Anglaterra) |
| Sepultura | Catedral de Norwich |
| Activitat | |
| Ocupació | aprenent |
| nen, màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana (culte suprimit en 1965) |
| Canonització | 1234 |
| Festivitat | 26 de març (culte suprimit en 1965) |
| Iconografia | Nen, amb una creu |
| Cronologia | |
| 1965 | supressió del culte
|
Guillem de Norwich (Norwich, ca. 1132 - 1144) va ser, segons una llegenda, un nen mort durant la Pasqua de 1144 a mans de jueus, i venerat localment com a sant per l'Església catòlica fins al 1965. És el primer cas de fals libel de sang creat per fomentar l'antisemitisme i la persecució dels jueus, habitual durant l'Edat mitjana.[1]
Fets[modifica]
El nen, de dotze anys, era aprenent d'assahonador, i habitualment feia encàrrecs per als jueus de la ciutat, que s'hi havien establert cap al 1135. Va desaparèixer i el seu cos es va trobar a un bosc proper. Alguns vilatans, dirigits pel rector, van acusar els jueus d'haver-lo segrestat i mort en un sacrifici ritual. El corregidor va evitar el linxament dels jueus, que van ésser portats a judici. Van haver d'ésser alliberats, ja que no hi havia cap prova en contra i el crim va quedar sense resoldre; no obstant això, la història romangué com el primer dels libels de sang difosos en l'Europa medieval.
Veneració[modifica]
Mentrestant, va començar el culte al nen entre els cristians de la ciutat, com a màrtir i símbol de la maldat dels jueus i els nobles que els donaven suport en contra dels pagesos i els bons cristians. Aviat van començar a narrar-se suposats miracles atribuïts a Guillem. El culte es va difondre ràpidament a Anglaterra. El bisbe de Norwich, William de Turbeville, tenia especial interès a promoure el culte al nen, principalment pels guanys econòmics que podia reportar a la diòcesi, que esdevindria un lloc de pelegrinatge. Per això, en 1173 encarregà a Thomas of Monmouth, un monjo benedicí de la ciutat que escrigués una vida del nen en llatí, Vida i miracles de Sant Guillem de Norwich. Aquesta obra, que demostra una gran credulitat de l'autor, és la base de tota la llegenda posterior.
El culte va tenir un abast local, i encara continuava al segle xvi. Va ésser suprimit en 1965 pel papa Pau VI. Fins llavors, la data assignada en el martirologi era la del 26 de març.
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ Altres casos contemporanis de nens suposadament sacrificats van ésser els dels Huguet de Lincoln a Anglaterra, Simó de Trento a Itàlia o els de Dominguito del Val o el Sant Nen de La Guardia a Espanya.
Bibliografia i enllaços[modifica]
- Parkes, James, The Jew in the Medieval Community: a study of his political and economic situation. 2nd ed. New York: Hermon Press, 1976. p. 125.
- "Saint William of Norwich", en: Catholic Encyclopedia.
- "William of Norwich", en: Jewish Encyclopedia.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem de Norwich |