Guiscarda de Bearn
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1154 (>setembre 1154)  |
 Regent Bearn | |
| 1136 – 1147 ← Talesa d'Aragó | |
| Altres | |
| Títol | Vescomte de Bearn (1134–1134) |
| Família | Casa de Bearn |
| Cònjuge | Pere II de Gavarret |
| Fills | Pere de Bearn |
| Pares | Gastó IV de Bearn i Talesa d'Aragó |
| Germans | Cèntul VI de Bearn |
 | |
Guiscarda de Bearn (c. 1090 – 1154), fou vescomtessa de Bearn del 1134 al 1147.
Biografia[modifica]
Guiscarda era filla del vescomte de Bearn, Gastó III, i de la vescomtessa de Montaner, Talesa d'Aragó,[1] que era filla del comte d'Aibar i de Xabier, Sanç Ramires i la seva segona esposa, descendent dels vescomtes de Montaner i de la qual en desconeixem el nom.[2]
Gastó IV de Bearn era el fill gran del vescomte de Bearn, Cèntul V, i de la seva primera esposa (i cosina) Gisla o Gisela de Gascunya,[3] probablement filla de Bernat II de Gascunya, comte d'Armagnac.
Guiscarda és esmentada, sense anomenar-se, juntament amb els seus germans i germanes (filiorum ac filiarum mearum), en el document n° III, datat l'any 1101, relatiu a una donació del seu pare, Gastó IV, a l'església de Morlaàs.[4]
.png)
Guiscarda, l'any 1105, es va casar amb el vescomte de Gavarret, Pere de Gavarret, conegut com a "Soriquers", que era fill del vescomte de Gavarret, Pere Roger i la seva segona esposa, Agnès.[5]
El seu pare, Gastó IV, va estar al seguici del rei d'Aragó i Pamplona, i comte de Sobrarb i Ribagorça, Alfons Sanxes, conegut com el Bataller,[6] en les seves expedicions contra al-Àndalus.[7] En una expedició desenvolupada entre 1130 i 1131 a la zona de València, el seu pare, Gastó IV, va ser assassinat en una emboscada.[7] El seu germà, Cèntul el va succeir com a Cèntul VI.[1]
Cèntul VI va continuar la guerra contra els sarraïns al costat del rei d'Aragó, i va deixar la regència del govern del vescomtat a la seva mare, Talesa d'Aragó.[8] Cèntul VI va morir finalment al setge de Fraga, el 17 de julil de 1134.[1][9][6][10][11] Guiscarda el va succeir, essent ja vídua de Pere.[1]
L'any 1135 la comtessa Guiscarda, juntament amb el seu fill, Pere (Guiscarda vicecomitissa Bearnensis et Gavarrensis et ego Petrus filius eius), va fer una donació a l'església de Santa Fe de Morlans.[12]
El 1147, Guiscarda va abdicar a favor del seu fill, Pere I.
A la mort del seu fill el 1153, Guiscarda esdevingué regent del seu nebot, Gastó V, encara menor d'edat.[13]
Guiscarda va morir l'abril del 1154,[14] i la tutela del seu nebot va ser confiada al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Núpcies i descendència[modifica]
Guiscarda al seu marit, Pere de Gavarret, anomenat "Soriquers", van tenir un fill:[15]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 de Jaurgain, 1898, p. 549.
- ↑ de Jaurgain, 1898, p. 546.
- ↑ Cadier, 1884, p. 3-6 (doc I).
- ↑ Cadier, 1884, p. 9-11 (doc III).
- ↑ VVAA, 1899, p. 27 (doc. XXVIII).
- ↑ 6,0 6,1 «Bearn». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ 7,0 7,1 «Gaston IV, Vizconde de Bearne (¿-1130)» (en castellà). Biografias Enciclonet. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ Giunta, 2020, p. 202.
- ↑ Cadier, 1884, p. 14, nota 1 (doc V).
- ↑ «Centulo V, Vizconde de Bearne (¿-1134)» (en castellà). Biografias Enciclonet. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ «El Béarn en la órbita del reino de Aragón» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ Cadier, 1884, p. 16-17 (doc. VI).
- ↑ «Vizcondes de Gabarret y Brulhois» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ de Jaurgain, 1898, p. 550.
- ↑ «VICOMTES de GABARRET- GUISCARDE de Béarn (PIERRE de Gabarret "Soriquers")» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 19 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
- Bidache, J. Le livre d'or de Bayonne (en francès). Pau: Chez tous les livraires, 1906.
- Bouquet, Martin. Recueil des historiens des Gaules et de la France (en francès). vol. 8. parís: Victor P Recueil des historiens des Gaules et de la Francealmé, 1871.
- Cadier, Léon. Cartulaire de Sainte Foi de Morlaas (en francès). Pau: Léon Ribaut, 1884.
- de Jaurgain, Jean. La Vasconie. Étude historique et critique (en francès). Pau: Imprimerie Garet, 1898.
- Giunta, Alexandre. Les Francos dans la vallée de l’Èbre (XIe-XIIe siècles) (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Presses universitaires du Midi, 2020, p. 566. ISBN 9782810709724.
- Monlezun, J. J.. Histoire de la Gascogne depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours (en francès). vol. 1. Aush: J. A. Portes, 1846.
- VVAA. Cartulaires du Chapitre de l'église métropolitaine Sainte-Marie d'Auch (en francès). París i Aush: Société Historique de Gascogne, 1899.