Hòlon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Si cerqueu la ciutat d'Israel vegeu Holon

Un hòlon (del grec ὅλον, "sencer") és quelcom que és alhora un tot i una part. El mot apareix amb Arthur Koestler al seu llibre El fantasma a la màquina. Koestler proposa aquest concepte a partir de dues observacions.

La primera és influenciada per la paràbola dels dos rellotgers del premi Nobel d'economia Herbert Simon, en què Simon conclou que l'evolució de sistemes simples vers sistemes complexos serà més ràpida si hi ha estats intermediaris estables en el procés evolutiu que no pas si en són absents.[1] La segona observació prové del propi Koestler, en la seva anàlisi de les jerarquies i estats intermediaris estables al si dels organismes vius i de les organitzacions socials. Koestler conclou que, encara que sigui fàcil identificar subconjunts o parts, els conjunts i parts no existeixen enlloc en un sentit absolut.

Proposa aleshores el mot hòlon per descriure la natura híbrida dels subconjunts i de les parts de sistemes in vivo. Des d'aquest punt de vista, els hòlons existeixen alhora en tant que conjunts autocontinguts en relacions amb llurs parts subordinades, i en tant que parts dependents en l'altre sentit. Koestler diu també que els hòlons són unitats autònomes i autosuficients que posseeixen un cert grau d'independència i gestionen imprevistos sense referir-se a les autoritats superiors.

Al mateix temps, aquests hòlons estan subjectes al control d'una o diverses d'aquestes autoritats superiors. Mentre que la primera propietat assegura que els hòlons són estats estables, capaços de resistir a les anomalies, l'última indica que són estats intermediaris, que proveeixen al conjunt superior un context de funcionalitat apropiada.

Finalment, Koestler defineix l'holarquia com una jerarquia d'hòlons autoregulats que funcionen al principi com conjunts supra-ordenats de llurs components, després en tant que parts dependents i subordinades al control de nivells superiors, i finalment en coordinació amb llur medi local.

Referències[modifica]

  1. (anglès) Herbert A. Simon (1969). The Sciences of the Artificial. Boston: MIT Press.