Höfði
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Estructura arquitectònica  | |||
| Construcció | 1909 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Jugendstil | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reykjavík (Islàndia) | |||
| ||||
Höfði és una casa situada a Félagstún a Reykjavík, Islàndia. És coneguda per haver estat la seu de la reunió de la Cimera de Reykjavík de 1986 entre el president dels Estats Units, Ronald Reagan, i del secretari general de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov.[1]
Història[modifica]
La casa va ser prefabricada a Noruega i transportada per parts fins a Reykjavík on s'inaugurà l'any 1909 per allotjar al cònsol francès Jean-Paul Brillouin a Islàndia, convertint-se en la finca privada més gran de la ciutat.[2] Després de Brillouin, l'advocat i poeta islandès Einar Benediktsson va comprar la casa on va residir-hi fins a l'any 1925. Del 1925 al 1937 hi va créixer la pintora Louisa Matthíasdóttir.[3] Després d'un període de diversos propietaris, entre els quals l'ambaixada del Regne Unit, finalment el 1958, l'ajuntament de Reykjavík va adquirir la casa per dedicar-la a la celebració de recepcions oficials un cop renovada i restaurada. divuit anys més tard hi tingué lloc la recepció més important, els dies 11 i 12 d'octubre de 1986 s'hi va celebrar la Cimera de Reykjavík que va establir les bases per a la signatura del Tractat sobre forces nuclears de mitjà abast que tingué lloc el desembre de 1987.[4]
El 25 de setembre de 2009, en el centenari de l'edifici, Höfði va patir un incendi.[5] El 2015, es va col·locar prop de l'edifici una estàtua d'Einar Benediktsson feta per l'escultor Ásmundur Sveinsson.
Característiques[modifica]
L'edifici de color blanc i teulada de pissarra gris, destaca per la seva simetria. Mostra influències tant d'estil modernista com del neobarroc clàssic i del romanticisme noruec.[6]
Telecomunicacions[modifica]
Abans de construir-s'hi la casa, el lloc es va utilitzar per instal·lar-hi una antena Marconi i fer les primeres comunicacions de ràdio entre Islàndia i el món exterior el 26 de juny de 1905, quan es va establir contacte amb Poldhu a Cornualla, Regne Unit. L'antena va estar en ús fins l'octubre de 1906.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Höfði House» (en anglès). Visit Reykjavik. [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ Evans, 2008, p. 172-174.
- ↑ «Louisa Matthíasdóttir: Kyrrð» (en anglès). Listasafn Reykjavikur. [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ «The Reykjavik Summit» (en anglès). The Reagan Vision. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Eldur í þaki Höfða» (en islandès). Morgunbladid, 25-09-2009 [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ Lluent, 2023, p. 93.
- ↑ «Minningarskjöldur um fyrsta loftskeytið». Morgunbladid, 27 juny 2005 1llengua=islandès [Consulta: 17 gener 2024].
Bibliografia[modifica]
- Evans, Andrew. Iceland. bradt travel Guides Ltd. 2008. ISBN 978-1-84162-499-0.
- Lluent, Èric. Islàndia, l'illa del vent. 2023. ARA Llibres. Barcelona. ISBN 978-84-1173-036-5.