Es tracta d'un edifici amb tots els elements de l'estil modernista, tant en material com en trets estilístics. Habitatge de planta baixa i un pis, de maó arrebossat, amb una gran porta d'entrada que fa pensar en un magatzem o altre tipus d'edificació comercial amb un habitatge a la planta superior al qual s'accedeix des de l'interior, ja que no hi ha cap altre accés des del carrer.[1]
A la planta noble és on es desenvolupen totes les fantasies pròpies del modernisme: maó vist combinat amb estucs simulant pedra, al voltant de la porta del balcó; carreus simulats limitant la façana a dreta i esquerra, com emmarcant l'ornament; ornamentació floral en forma de rosetes de ceràmica vidriada i esgrafiats de tipus vegetal, i al capdamunt uns grans arcs entrellaçats de maó vist rematats per uns medallons que contenen la data de construcció en mosaic de colors i una mica trencat, a l'estil Gaudí.[1]
A les acaballes del segle xix i amb motiu de l'oficialització de l'Eixample es van impulsar els carrers Major, Mig (Vermell) i Baix (O'Donnell) amb les seves placetes. Es van donar gran quantitat de llicències per a modificar o enderrocar cases velles o per a construir-ne de nova planta. Aquesta podria ser el resultat d'aquell moment de febre modernitzadora de la vila. Posteriorment fou abandonada.[1]
↑ 1,01,11,2«Habitatge al carrer Major, 62». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 febrer 2016].
