Habitatge al carrer Sant Pere, 22 (Vic)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle xvii, XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vic (Osona) | |||
| Localització | C. Sant Pere, 22 (enderrocat) | |||
| ||||
L'Habitatge al carrer Sant Pere, 22 era una casa amb elements eclèctics de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Edifici civil.[1] Casa entre mitgeres, d'un sol tram i amb planta baixa, tres pisos i terrassa. A la planta baixa hi havia un portal amb llinda de fusta datada el 1677, a la part esquerra hi havia un portal més petit amb la llinda arrebossada.[1]
Al primer pis hi havia un balconet amb barana de ferro i al segon i tercer pis també s'hi obrien balcons i finestres.[1]
El ràfec era decorat amb elements de totxo i coronat per uns pilars que protegien la barana del terrat. El tercer pis era més baix que els altres.[1]
Era arrebossada d'un color terrós. L'estat de conservació era força bo, llevat de la part baixa que, degut a les humitats, estava deteriorada i la pedra estava un xic assalinada.[1]
Aquest edifici va ser enderrocat, i actualment és un solar.[1]
Història[modifica]
Habitatge situat a l'antic raval de Sant Pere, que començà a formar-se al segle xiii, davant el portal de Malloles, prop de l'antiga torre d'Amposta a tocar els desapareguts camps de Letrans.[1]
El seu creixement es degué a la creació d'obres públiques i assistencials. El 1254 el rei Jaume I hi estableix una ordre de mercedaris i el 1274 el mateix monarca mana desplaçar l'antic camí de Barcelona del c /Sant Francesc al c/ Sant Pere, cosa que comportà la construcció del pont Pedrís sobre el riu Meder, anterior a l'actual del Remei. Al segle xiv s'hi instal·larien els primers edificis destinats a hospital, que al segle xvi culminarien amb l'actual. Al 1585 hi hagué la decisió de tancar el final dels carrers del raval (morbo) per evitar l'entrada dels empestats. A segle xvii s'hi construirien els Trinitaris, fou escenari de la guerra dels Segadors, etc.[1]