Hafthohlladung

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'armaHafthohlladung
Haft-Hohlladung granare 3kg.jpg
Un exemple d'una Hafthohlladung 3,5 en una exposició d'un museu
Tipus mina antitanc
País d'origen Alemanya nazi Alemanya nazi
Història de servei
Guerres Segona Guerra Mundial
Història de producció
Dissenyada Novembre de 1942
Variants H3 i H3,5
Especificacions
Abast màxim 0 metres (era una mina de contacte)
Modifica les dades a Wikidata

La Hafthohlladung, també coneguda com a "Panzerknacker" ("Destructor de Tancs", literalment de l'Alemany "Càrrega buida enganxosa") era una mina antitancs de càrrega buida enganxosa magnètica, dissenyada, produïda i utilitzada per les forces de l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial.[1]

Història[modifica]

En novembre de 1942, es va utilitzar per primera vegada la mina Hafthohlladung. Va ser utilitzada per les tropes de l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta arma tenia molt bones característiques, com a arma antitancs secundària, i les esquadres antitancs de la Wehrmacht i les Waffen SS. Tot i això, en 1944 va ser reemplaçada per el Panzerfaust. Tot i que va ser reemplaçada en 1944, l'arma va seguir en us fins al final d'existències per part de l'exèrcit nazi. La arma va ser produïda en Alemanya i Hongria.[cal citació]

Un soldat alemany camuflat, armat amb una mina antitancs Hafthohlladung

Disseny[modifica]

La Hafthohlladung era una mina antitancs enganxosa magnètica. El seu sistema d'imantació consistia en 3 imants a la base de l'arma, cadascun amb dos pols, els quals creaven un camp magnètic al voltant de la part inferior d'aquest dispositiu, el que feia que un soldat d'infanteria la pogués enganxar a qualsevol part del vehicle enemic, sense importar els graus d'inclinació que tingues el blindatge enemic. Com que l'eix de l'explosió estar en perpendicular al pla que forma el blindatge, el grau d'inclinació del blindatge del tanc, seria irrellevant per a la penetració d'aquesta arma. Per armar l'explosiu, el soldat hauria d'estirar del sistema d'encesa, situat a la part posterior de l'arma. Encara que tenia molt bones característiques en el seu fàcil us, i sobre tot, en la seva efectivitat, la mina, tenia un gran desavantatge, que era que requeria que l'operador es situes al costat de l'objectiu per a poder col·locar i activar l'arma, el que feia que estigués en perill degut al foc enemic.

La Hafthohlladung tenia la capacitat de penetrar fins a 140 mm de blindatge, o 508 mm de formigó.[2]

Variants[modifica]

  • Hafthohlladung H3: era la versió inicial. Aquesta versió pesava 3 kg, i tenia una forma similar a la d'una ampolla.
  • Hafthohlladung H3,5: era la segona versió de l'arma. Pesava 3,5 kg, i aquesta tenia una forma cònica.

Les dues variants eren fàcilment distingibles, tant per la seva forma com per el seu pes, encara que les dues posseïen unes característiques similars quant a penetració, encara que diferent en quant a la quantitat d'explosiu que contenien.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hafthohlladung Modifica l'enllaç a Wikidata