Halfaouine asfour stah
عصفور السطح  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Férid Boughedir |
| Protagonistes | Férid Boughedir Jamel Sassi (en)  Mustapha Adouani (en) Fatma Ben Saïdane (en) Mohamed Driss (en) Hélène Catzaras (en) Selim Boughedir (en) Rabia Ben Abdallah Abdelhamid Guayas (en) Issa Harrath (en) Fethi Haddaoui (en) Raouf Ben Amor
|
| Producció | Ahmed Bahaeddine Attia i Sylvain Bursztejn |
| Guió | Nouri Bouzid, Férid Boughedir i Taoufik Jebali |
| Música | Anouar Brahem |
| Fotografia | Georges Barsky |
| Muntatge | Moufida Tlatli |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Tunísia i França |
| Estrena | 14 setembre 1990 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | àrab |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia, drama, tragicomèdia i coming-of-age |
| Lloc de la narració | Tunísia |
| Representa l'entitat | Halfaouine |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
        | |
Halfaouine asfour stah (àrab: عصفور السطح ʿUṣfūr as-saṭḥ, ‘L'ocell del teulat’; àrab tunisià: عصفور السطح, ʿAṣfūr s-sṭaḥ) és una pel·lícula tunisiana del 1990 del director Férid Boughedir.[1]
Argument[modifica]
A Halfaouine, un barri de Tunis, la vida del jove Noura, interpretat amb delicadesa pel nebot del director, es divideix entre diversos mons: el dels homes al carrer, per un costat, però també el de les dones, amb qui encara pot compartir el hammam (bany turc) malgrat que s'acosta la seva pubertat, i la seva imaginació, en la qual tem el pas a la vida adulta. Boughedir pinta una imatge feliç de la vida tunisiana i il·lustra les relacions subtils i complexes entre homes i dones a Tunísia.
El noi descobreix els plaers de la vida mentre la seva família accepta que ha esdevingut un adolescent. El nen intenta, sempre que té l'oportunitat, veure el cos nu d'una dona. Després de tres o quatre intents, el nen ho aconsegueix.[2] Es tracta d'una producción franco-tunisiana.[1]
Repartiment[modifica]
- Selim Boughedir: Noura
- Mustapha Adouani: Si Azzouz
- Rabia Ben Abdallah: Jamila
- Mohamed Driss: Salih
- Hélène Catzaras: Latifa
- Fatma Ben Saïdane: Saloua
- Abdelhamid Guayas: Cheikh Mokhtar
- Jamel Sassi: Moncef
- Carolyn Chelby: Leïla
- Fethi Haddaoui: Khemaïs
Crítica[modifica]
Segons l'Abécédaire du cinéma tunisien,[3] aquesta pel·lícula és un «tot Boughedir»:
| « | Una cinefília rumiada i digerida segons les magnetitzacions d'un radar interior, una mirada atorada per la bellesa de les dones i la seva sensualitat, un humor bondadós i contagiós que sona cert, una capacitat narrativa constantment despertada i sostinguda. | » |
Boughedir presenta una rica varietat de personatges saborosos dels antics barris tradicionals de Tunis, extrets sense nostàlgia dels records de la seva adolescència. S'observen sense prejudicis a través dels ulls del jove Noura, la qual cosa dona coherència i fluïdesa a la producció, recolzada per l'edició de Moufida Tlatli. La qualitat de les escenografies i del vestuari permet a l'espectador identificar a l'instant els trets distintius dels diferents entorns que la pel·lícula convida a visitar. La música alegre i suau ajuda a fer de la pel·lícula una crònica allunyada del barri de Halfouine. El tema instrumental d'Anouar Brahem també va donar lloc a una cançó Ritek mâ Naâref Win, escrita per Ali Louati i interpretada per Lotfi Bouchnak, l'èxit de la qual la va convertir en la tornada nostàlgica dels romanços evocats pels barris populars de Tunis.[3]
Premis[modifica]
- Tanit d'or, premi a la millor interpretació, premi a la millor direcció i premi Unesco al Festival de Cinema de Cartago
- Palma d'Or de la XI edició de la Mostra de València[4]
- Medalla d'or a la millor pel·lícula al Festival de Cinema de Giffoni
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Armogathe, Daniel. «Asfour Stah/Halfaouine: Boy of the Terraces (1990)». A: Sabine Haenni, Sarah Barrow, John White (eds.). The Routledge Encyclopedia of Films. traducido por Sabine Haenni. Routledge, 2014, p. 46-48. ISBN 9781317682615.
- ↑ Lang, Robert. «Chapter Three. Laughter in the Dark: Sexuality and the Police State in Halfaouine (Férid Bougedhir, 1990)». A: New Tunisian Cinema: Allegories of Resistance. Columbia University Press, 2014, p. 67-98. ISBN 9780231537193.
- ↑ 3,0 3,1 Hédi Khélil. «Halfaouine». A: Abécédaire du cinéma tunisien (en francès). Tunis: Simpact, 2007, p. 433. ISBN 978-9973-61-457-5.
- ↑ Valencia premia al cine árabe, La Vanguardia, 21 d'octubre de 1990
