Hammudita
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia estat desaparegut  |
| Història | |
| Creació | 1016 |
| Data de dissolució o abolició | 1058 |
La dinastia hammudita fou una dinastia musulmana amaziga que va governar a la part nord del Marroc i a diversos llocs de la península Ibèrica.[1]
Era d'origen idríssida, ja que l'ancestre que li dona nom, Hammud, era besnet d'Idrís al-Àsghar. Els primers que van rebre feus del califa cordovès foren Alí ibn Hammud i Al-Qàssim ibn Hammud: el primer Ceuta, Tànger i Arzila, i el segon la regió d'Algesires.
La dinastia va tenir com a centre principal Màlaga des del 1023. El 1057 Badis de Granada va entrar a Màlaga i va destronar al darrer sobirà Muhàmmad ibn Idrís al-Mustalí.
A Algesires la branca d'Al-Qàssim va governar amb el seu fill Muhàmmad al-Mahdí (1039-1048) i el seu fill Al-Qàssim al-Wàthiq (1048-1058). El 1058 l'emirat d'Algesires fou ocupat pels abbadites de Sevilla.
Referències[modifica]
- ↑ Najībābādī, Akbar Shāh K̲h̲ān. History of Islam (en anglès). Vol .3. Darussalam, 2001, p. 161. ISBN 996089293X.