Hayr T'agawori
Hayr T'agawori (equivalent a Gran Camarlenc) fou un alt càrrec de la cort del antic regne d'Armènia, equivalent al càrrec persa de Ērān-ambārağaỏ [1] i al romà praepositus sacri cubiculi. El gran camarlenc d'Armènia era un eunuc, de manera semblant a Roma (no ho era habitualment a Pèrsia encara que podia ser-ho). El gran camarlenc tenia les tasques d'encarregat del tresor reial, de les fortaleses i del lloc on es guardaven els elements de la reialesa.[2] Com a eunuc també s'ocupava de les habitacions reials.
Al costat dels grans camarlencs (hayr t'agawori) i havia uns oficials menors: els camarlencs ordinaris (senekapetk').[3] La tasca de gran camarlenc es combinava al mateix temps també amb la de mardpet. Aquestes dignitats foren anomenades hayrufiwn (Gran Camerlania) i mardpetufiwn (Mardpet-dom) i de fet les dues eren sinònims; originalment fou un títol que s'originava en els prínceps dinàstics dels mardians.[4] La obra grega sobre Gregori l'Il·luminador parla de l'ofici de mardpet però no s'identifica cap eunuc investit amb aquesta alta funció de la cort, i es dubtós que els mardpets fossin membres de la casa de prínceps dels mardians, ja que una dinastia d'eunucs es contrari a una dinastia amb continuïtat biològica i a més contraria al que seria una noblesa orgullosa i guerrera, i per tant es suposa que els mardpets dinàstics es van extingir aviat i que el seu principat va esdevenir un territori de la corona i que els grans camarlencs, com a administradors, van continuar utilitzant l'antic títol dinàstic dels seus predecessors en el càrrec al territori.
L'ofici de gran camarlenc no va sobreviure a la monarquia arsàcida i al segle V el Mardpet-dom, ara separat del ofici de gran camarlenc, va passar a la casa dels Artsruní [5] mentre el control del tresor, les fortaleses i la regalia reial va ser exercits pel gran camarlenc en els principals llocs forts d'Ingilene i la Gran Sofene (Sofanene) tot i aquests dos principats van continuar sent governats per les seves pròpies dinasties.
Notes i referències[modifica]
- ↑ Lazarus esmenta al qui exercia aquest ofici, Vēdhēn Shāhpuhr, com a senekapan ark'uni o reial camarlenc
- ↑ Faust també assigna aquest control dels elements de la reialesa als camarlencs imperials romans
- ↑ Al imperi romà sota autoritat del praepositus hi havia els primicerius sacri cubiculi, els cubicularii, i altres
- ↑ Representaven un grup capi-mede o ma(n)tianià-Manneu dins d'Armènia, al sud de l'Araxes i a l'est del llac Van, centrat a Mardastan a la riba oriental del llac, conegut com el Mardpetakan; els dominis dels mardpets anaven entre el llac Van i la Mèdia Atropatene
- ↑ Adontz ho accepta a Armenija, però Markwart a Genealogie, pensa que al segle V encara no s'havia produït el canvi
Bibliografia[modifica]
- CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Fordham University, URL [1]