Vés al contingut

Helictita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Helictites, amb macarrons i estalactites, a la cova Vallina, Astúries

Una helictita és un tipus d'espeleotema que es forma als sostres de les coves amb un creixement erràtic i, aparentment, a l'atzar. És el resultat del predomini de les forces de creixement dels cristalls sobre les forces hidràuliques que actuen verticalment a favor de la gravetat. Necessiten per al seu creixement un canal central que aporti l'aigua necessària. Creixen en totes direccions i en la seva formació participen diferents factors: girs dels eixos de cristal·lització, aparició de porus laterals, concentració d'impureses, corrents d'aire... i la capil·laritat és la responsable de la transmissió de l'aigua. Com altres espeleotemes erràtics, la seva generació requereix que el flux d'aigua sigui prou escàs per a impedir la formació de gotes.[1] El mot helictita prové del mot grec ἕλιξ, -ικος, que significa 'espiral'.

Referències

[modifica]
  1. Ginés, À «Els espeleotemes de les coves de Mallorca». Endins. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears [Palma], 3, 1995, pàg. 87-97. Arxivat de l'original el 2015-05-18 [Consulta: 5 febrer 2013]. Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine.