Hemeròbids
Hemerobiidae  | |
|---|---|
 Drepanepteryx phalaenoides | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Neuroptera |
| Família | Hemerobiidae Latreille, 1802 Hemerobiidae |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Promegalomidae
|
.svg){kind=icon}
.jpg)
.jpg)
Els hemeròbids (Hemerobiidae)[1][2] són una família d'insectes neuròpters (Neuroptera). Són depredadors voraços de diferents artròpodes de cos tou (pugons, larves de lepidòpters, etc.) per la qual cosa són utilitzades en programes de control de plagues en l'agricultura.[3]
Característiques
[modifica]Són de color marró amb taques en les ales, i algunes imiten les fulles seques; les ales són d'encaix i les pleguen sobre l'abdomen com una teulada; tant les larves com els adults són depredadors generalistes els membres dels quals es coneixen com a crisopes marrons. Es troben a tot el món.[4]
Són la més nombrosa de la seva ordre; són petits a mitjans, de tonalita
Cicle de vida i hàbits
[modifica]Ou
[modifica]Les femelles dipositen els ous en petits grups en els troncs o fulles de les plantes; són allargats i ovoides en un extrem. En descloure's, les larves s'allunyen ràpidament i, en general, no s'alimenten durant les primeres 24 hores de vida.
Larva
[modifica]Les larves són de cos allargat, és a dir compodeiformes, són depredadores generalistes voraces i molt mòbils; les peces bucals estan fusionades i formen dues peces agudes amb conductes injectables i succionadores, amb les quals maten i s'alimenten; unes poques espècies estan especialitzades en un grup determinat de preses, i les majors són caníbals de les més petites.
Durant aquesta etapa sofreixen dues mudes i tres ínstars o etapes larvals, distingibles només per la grandària. Al final de l'estat larval construeixen un capoll ovalat i recobert de seda, on pupen i sofreixen la transformació de larva a adult alat.
Imago
[modifica]Els adults, amb potes marxadores, de mida petita a mitjana segons l'espècie, posseeixen mandíbules mastegadores. Són depredadors voraços especialment de pugons. Alguns són actius de dia però en general la seva major activitat és de nit. Prefereixen la vegetació arbustiva a arbòria, molt poques espècies es troben presents en àrees obertes o en praderies.[5]
Realitzen una parada nupcial abans de l'acoblament, durant lla qual a femella exposa a l'exterior part de les peces genitals on el mascle diposita els espermatozoides; a vegades realitzen un segon acoblament, després romanen diversos dies sense copular.
Importància
[modifica]Són depredadors voraços tant en estat larval com en la fase adulta de diferents artròpodes de cos tou com ara àfids, himenòpters fitòfags, larves de lepidòpters, etc., per la qual cosa són utilitzades en programes de control de plagues en l'agricultura.[3]
Malgrat el seu gran nombre, sent la família amb més espècies dels neuròpters, solament algunes poques espècies han estat utilitzades en programes de control biològic en l'agricultura, com és Sympherobius amicus contra els Pseudococcidae, i S. domesticus. A Hawaii ha tingut gran èxit la introducció de Syphobius barberi i Nesomicromus navigatorum, contra la xinxa farinosa i plagues d'àfids.
Es dificulta la seva producció massiva pel seu alt grau de canibalisme a nivell larval, i el requeriment de preses vives tant per als adults com per a les larves. Les dietes artificials no han donat bons resultats, encara que alguns adults s'han aconseguit alimentar amb dietes riques en proteïnes.
Referències
[modifica]- ↑ «Hemerobiidae». catalogueoflife.org. Arxivat de l'original el 2022-03-27. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «Hemerobiidae». mindat.org. [Consulta: 27 març 2022].
- 1 2 Tyagi, B. K.; Veer, V. Entomology Ecology & Biodiversity (en anglès). Scientific Publishers, 2011-04-01, p. 394. ISBN 978-93-86347-54-1.
- ↑ Montserrat, Víctor. «Els hemeròbids». Els planipennis: crisopes, reis de formigues i afins. Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural PPCC. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ Paoletti, Maurizio G. Invertebrate Biodiversity as Bioindicators of Sustainable Landscapes: Practical Use of Invertebrates to Assess Sustainable Land Use (en anglès). Elsevier, 2012-12-02, p. 308. ISBN 978-0-444-59968-1.
