Hemigrammus erythrozonus
Aparença
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 175965508 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Characiformes |
Família | Characidae |
Gènere | Hemigrammus |
Espècie | Hemigrammus erythrozonus (Durbin, 1909)[1][2][3] |
Distribució | |
Endèmic de |
Hemigrammus erythrozonus és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.
Morfologia
[modifica]- Els mascles poden assolir 3,3 cm de llargària total.
- Els mascles són més prims i tenen la regió ventral lleugerament enfosada, mentre que les femelles són més grosses.
- Té una franja de color vermell clar al llarg de tota la longitud del cos i àrees argentades a la regió ventral.
- L'aleta dorsal i la cua poden presentar els extrems de color blanc.
- No hi ha diferències de color notables entre tots dos gèneres.[4][5]
Alimentació
[modifica]Menja cucs, petits crustacis i plantes.[6]
Hàbitat
[modifica]Viu a àrees de clima tropical entre 24 °C i 28 °C de temperatura.[7]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Sud-amèrica: riu Essequibo.[4]
Observacions
[modifica]És una espècie popular en aquariofília[8] i es va exportar per primera vegada a Europa des de Guyana a la dècada de 1930.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Gill, T. N. 1858. Synopsis of the fresh water fishes of the western portion of the island of Trinidad, W. I. Ann. Lyc. Nat. Hist. N. Y. v. 6 (núms. 10-13): 363-430.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Durbin, M. L. 1909. Reports on the expedition to British Guiana of the Indiana University and the Carnegie Museum, 1908. Report Núm. 2. A new genus and twelve new species of tetragonopterid characins. Annals of the Carnegie Museum v. 6 (núm. 1): 55-72.
- ↑ 4,0 4,1 FishBase (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 How to breed the Glowlight tetra Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Mills, D. i G. Vevers 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey. 208 p.
- ↑ Riehl, R. i H.A. Baensch 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
- ↑ Géry, J. 1977. Characoids of the world. T.F.H. Publications, Inc., Nova Jersey. 672 p.