Himne Nacional del Brasil

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de cançóHimne Nacional del Brasil
Bandeira do Brasil.JPG

Àudio

Tipus himne nacional de
Publicat 1831
Lletra Osório Duque-Estrada Tradueix
Música Francisco Manuel da Silva
País Brasil
Més informació
MusicBrainz Fitxa i Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'Himne Nacional del Brasil amb lletra de Joaquim Osório Duque Estrada (1870 - 1927) i música de Francisco Manuel da Silva (1795-1865). Va ser reconegut per la Llei N º 5.700 d'1 de setembre de 1971.

L'Himne s'entona com a salutació a la Bandera Nacional i al President, al Congrés i a la Cort Suprema, com en altres casos que determini la reglamentació, o la cortesia. Se'n permet el cant en la sessió d'obertura d'actes cívics, cerimònies religioses i de caràcter patriòtic i abans dels esdeveniments esportius internacionals.

A partir del 22 de setembre de 2009, l'himne nacional de Brasil esdevingué obligatori a les escoles públiques i privades de tot el país. Almenys un cop a la setmana, tots els estudiants d'escola primària l'han de cantar.[1]

A l'època del règim militar al Brasil, la Llei 5.700/71 ja obligava l'execució de l'himne nacional a les escoles, però sense definir-ne la freqüència.[1]

Text[modifica]

I
Ouviram do Ipiranga as margens plácidas
De um povo heróico o brado retumbante,
E o sol da Liberdade, em raios fúlgidos,
Brilhou no céu da Pátria nesse instante.

Se o penhor dessa igualdade
Conseguimos conquistar com braço forte,
Em teu seio, ó Liberdade,
Desafia o nosso peito a própria morte!

Ó Pátria amada,
Idolatrada,
Salve! Salve!

Brasil, um sonho intenso, um raio vívido
De amor e de esperança à terra desce,
Se em teu formoso céu, risonho e límpido,
A imagem do Cruzeiro resplandece.

Gigante pela própria natureza,
És belo, és forte, impávido colosso,
E o teu futuro espelha essa grandeza

Terra adorada,
Entre outras mil,
És tu, Brasil,
Ó Pátria amada!

Dos filhos deste solo és mãe gentil,
Pátria amada,
Brasil!

II
Deitado eternamente em berço esplêndido,
Ao som do mar e à luz do céu profundo,
Fulguras, ó Brasil, florão da América,
Iluminado ao sol do Novo Mundo!

Do que a terra mais garrida
Teus risonhos, lindos campos têm mais flores;
"Nossos bosques têm mais vida",
"Nossa vida" no teu seio "mais amores".

Ó Pátria amada,
Idolatrada,
Salve! Salve!

Brasil, de amor eterno seja símbolo
O lábaro que ostentas estrelado,
E diga o verde-louro desta flâmula
- Paz no futuro e glória no passado.

Mas, se ergues da justiça a clava forte,
Verás que um filho teu não foge à luta,
Nem teme, quem te adora, a própria morte!

Terra adorada
Entre outras mil,
És tu, Brasil,
Ó Pátria amada!

Dos filhos deste solo és mãe gentil,
Pátria amada,
Brasil!

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Himne Nacional del Brasil Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Itamar Melo. «O hino está na boca da garotada» (en portuguès). Zero Hora, 23-09-2009. [Consulta: 25 febrer 2010]. «(...)a sanção, pelo presidente em exercício, José Alencar, de uma lei que determina a execução do hino em todas as escolas públicas e privadas de Ensino Fundamental do país uma vez por semana.»