Hipòcrates (sèrie de televisió)

De Viquipèdia
Infotaula de sèrie de televisióHipòcrates
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
CreadorThomas Lilti Modifica el valor a Wikidata
PaísFrança Modifica el valor a Wikidata
Canal originalCanal+ Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols50 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi26 novembre 2018 Modifica el valor a Wikidata
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
Episodis8 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialcanalplus.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt9350920 Allocine: 23120 Modifica el valor a Wikidata

Hipòcrates (títol original en francès: Hippocrate) és una sèrie de televisió francesa creada per Thomas Lilti, adaptació lliure de la pel·lícula homònima,[1] dirigida pel mateix Lilti el 2014. Protagonitzada per Louise Bourgoin, Alice Belaïdi, Zacharie Chasseriaud i Karim Leklou. Produïda i emesa a França per Canal Plus, es va estrenar el novembre de 2018. Difosa a l'Estat espanyol per Filmin, disponible en versió original subtitulada en català.[2][3]

Sinopsi[modifica]

Els metges del servei de medicina interna d'un hospital públic als afores d'una gran ciutat es troben confinats preventivament i el servei d'infermeria està desbordat. Tres interns sense experiència i un metge forense, que encara no es coneixen, hauran de treballar junts per gestionar el servei i els pacients pel seu compte. Dos dels interns, l'Alyson i l'Hugo comencen les pràctiques a l’hospital; al seu costat la Chloé (Louise Bourgoin) una resident amb més experiència. Però la quarantena es perllonga.[4]

Repartiment[modifica]

Personatges principals[modifica]

 

Personatges secundaris[modifica]

Capítols[modifica]

La primera temporada de la sèrie consta de 8 episodis de 52 minuts cadascun. Es va estrenar a Canal Plus francès el 26 de novembre de 2018.[4] Està prevista una segona temporada de 8 nous capítols, ambientada en una onada de fred que sacseja França, els hospitals estan desbordats i els pacients omplen medicina interna. Alyson i Hugo continuen les seves pràctiques en el servei, sota l’autoritat del doctor Olivier Brun, el nou cap del servei d’urgències. Chloe fa tot el possible per tornar a practicar malgrat la seva fràgil salut. Cap dels tres no ha tingut notícies d’Arben.[5]

Al voltant de la sèrie[modifica]

Thomas Lilti ha estat metge abans que cineasta. Va compaginar les dues carreres un temps. Seves són tres pel·lícules en què ha abordat diferents aspectes de la medicina a França: Hipòcrates (2014), Un doctor al camp (Médecin de campagne) (2016)[6] i Ments brillants (Première année) (2018). D'Hipòcrates neix el germen de la sèrie; La segona se centrava en el treball d'un metge rural i els desafiaments als quals ha de fer front i Ments brillants, en el nivell d'exigència imposat als estudiants de Medicina.[7]

Crítiques[modifica]

María José Arias del digital Público, en destaca la visió de denúncia social de la sèrie, on es reflexa que les polítiques de falta inversió situen al límit del col·lapse l'hospital públic on treballen els protagonistes, essent els metges interns residents que s'han de posar al front d'una de les unitats per la manca de recursos quan hi ha un confinament dels titulars, a banda d'aquesta lectura reivindicativa hi ha els personatges, amb els seus propis drames personals, els seus interessos romàntics i els seus errors com a conseqüència de la situació derivada de la quarantena, però també de la seva pròpia personalitat.[7] Per Pep Prieto, Diari de Girona, "Hipócrates ens ensenya el món tal com és, i el diagnòstic és qualsevol cosa menys optimista"[8] Segons Renaud Machart, a Le Monde, "Aquesta sèrie fa una observació despietada i, de vegades, terriblement inquietant del fràgil estat de la institució i del personal de l’hospital. Malgrat les escenes gairebé insuportables, mai sembla forçat. És gràcies a la força, la subtilesa i la profunda humanitat del tema, l’obra i la realització que fan d’Hipòcrates una obra mestra del gènere".[4]

Referències[modifica]

  1. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Hipòcrates». [Consulta: 11 setembre 2020].
  2. «Les sèries que no et pots perdre aquesta setmana». RAC1, 14-08-2020. [Consulta: 11 setembre 2020].
  3. «Hipòcrates». FilminCAT. Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 11 setembre 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 Machart, Renaud «« Hippocrate » : une réalisation coup de poing à l’hôpital» (en francès). Le Monde.fr, 26-11-2018.
  5. «On en sait plus sur la saison 2 d'Hippocrate sur Canal +» (en francès), 19-12-2019. [Consulta: 11 setembre 2020].
  6. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Un doctor al camp». [Consulta: 11 setembre 2020].
  7. 7,0 7,1 Arias, María José. «'Hipócrates', la serie francesa que pone el foco en los efectos de los recortes en la sanidad pública» (en castellà). Público, 20-08-2020. [Consulta: 11 setembre 2020].
  8. Prieto, Pep. ««Hipócrates»: Vida a l'hospital, Sèries TV – Diari de Girona». [Consulta: 11 setembre 2020].

Enllaços externs[modifica]