Hou Yao

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En una onomàstica xinesa Hou es el cognom i Yao el prenom.

Infotaula de personaHou Yao

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1903 Modifica el valor a Wikidata
Guangdong (Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort1942 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Singapur Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat del Sud-est Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0946291 Allmovie: p454701 TMDB.org: 1129899 Modifica el valor a Wikidata


Hou Yao (xinès simplificat: 侯曜) (1903 - 1942) Dramaturg, escriptor, guionista, director i teòric del cinema xinès. Pioner de la industria cinematogràfica a Hong Kong.[1]

Biografia[modifica]

Hou Yao néixer l'any 1903 a Panyu, província de Guagdong a la Xina.[2] Es va graduar al Departament d'Educació de la Universitat Nacional del Sud-est (Universitat Central, Universitat de Nanjing). A la Universitat va fundar la Societat Dramàtica del Sud-est amb la seva conmpanya de classe i futura esposa, Pu Shunqing, també una pionera del cinema de la Xina, que posteriorment col·laboraria com a guionista en diverses pel·lícules de Hou.

Carrera cinematogràfica[modifica]

Va començar la seva carrera escrivint i dirigint pel·lícules mudes a Shanghai durant la dècada de 1920. L'any 1924, es va incorporar a la Great Wall Film Company com a guionista i posteriorment com director. Els seus guions estaven diversificats en gèneres i temàtiques: drames contemporanis o d'època, històries socials o romàntiques, lluites personals o conflictes nacionals. Va utilitzar l'estructura del drama tradicional, però també va incorporar elements i tècniques modernes.[1]

El 1926 es va traslladar a Minxin Film Company com a director i el 1932 va treballar a la filial de Lianhua a Pequín. A la dècada de 1930, havia fet gairebé una vintena de pel·lícules cantoneses, amb temes molt variats, des del romanç fins a qüestions socials i afers nacionals.El 1933 va anar a Hong Kong a la Zhenhua Film Company per dirigir "Bai Lao Happy Birthday" i supervisar el programa de formació d'actors.[3] Després d'això, es va quedar a Hong Kong i es va guanyar la vida escrivint. El 1937, va adaptar la seva novel·la "Desert Flower" a la pantalla .A la dècada de 1940 es va traslladar a Singapur i va fer diverses pel·lícules malaies.

Com a teòric del cinema, el 1925, Hou va publicar "Techniques of Writing Shadowplay Scripts", el primer llibre de teoria sobre el cinema xinès.[4][5]

Activista polític[modifica]

A Hou no només li importaven les pel·lícules o el teatre, sinó també la política. Es va unir al Partit de la Joventut Xinesa el 1930 per dedicar-se a treballs d'educació militar i va publicar articles, va escriure obres de teatre i poemes sota un pseudònim per difondre els sentiments contra els japonesos. Quan els japonesos va ocupar Singapur el 1942, Hou va ser acusat de ser un element antijaponès i de "fer pel·lícules antijaponeses", fou empresonat i executat.[2]

Filmografia destacada[modifica]

Escena de la pel·lícula Romance of the Western Chamber
Any Títol xinès Títol anglès
1924 棄婦 Divorcee
1924 弃妇 The World Against Her
1925 愛神的玩偶 Cupid's Puppets
1926  和平之神 The God of Peace
1927 西廂記   Romance of the Western Chamber[6]
1927 复活的玫瑰 The Rose of Pushui
1927 海角詩人 A Poet From The Sea
1928 木蘭從軍 Mulan Joins the Army
1932 故宫新怨 Grief
1933 呆佬拜壽 The Foll Pays Respects
1936 賣怪魚龜山起禍 Incident in the Turtle Mountain
1937 沙漠之花 The Desert Flower
1937 珠江風月 Romance of the Pearl River
1938 大平洋上的風雲 Incident in the Pacific
1938 紫霞杯 The Purple Cups
1938 血肉長城 Fortress of Flesh and Blood
1938 周氏反嫁 The Second Marriage of Madam Chow
1938 錯點鴛鴦 The Wrong Couple
1938  叱吒風雲 Shaking Heaven and Earth
1938 柳曼玲 Fallen Angel
1938 粉妝樓 Chamber of Powder and Rouge
1939 鍾無艷 The Ugly Empress
1939 姜太公 Master Jiang
1939 孝子亂經堂 The Filial Son and the Unworthy Mother
1939 桂枝告狀 Daughter Vs. Stepmother
1940 中國野人王 The Chinese Tarzan

Després que Hou Yao es traslladés a Singapur el 1940, va continuar treballant per als Shaw Brothers amb Malay Film Productions i va fer un bon grapat de pel·lícules, com Bermadu i Hanchor Hati.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «香港記憶 | Hong Kong Memory». [Consulta: 27 setembre 2023].
  2. 2,0 2,1 «侯曜». [Consulta: 27 setembre 2023].
  3. «Hong Kong Film Archive | 香港電影資料館 | 香港电影资料馆». [Consulta: 28 setembre 2023].
  4. The Oxford handbook of Chinese cinemas. Oxford: Oxford Univ. Press, 2013. ISBN 978-0-19-005071-9. 
  5. Yaping, Ding. General history of Chinese film. 1: 1896-1949. London New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2022. ISBN 978-1-032-06952-4. 
  6. També coneguda com Way Down West
  7. «Hou Yao». [Consulta: 26 setembre 2023].