Hug de Vermandois
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1057  | ||
| Mort | 18 octubre 1101 (43/44 anys) Tars | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Croat | ||
| Altres | |||
| Títol | Count of Vermandois (en)  | ||
| Família | Dinastia Capet | ||
| Cònjuge | Adelaida de Vermandois (1080 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Elizabeth of Vermandois, Countess of Leicester, Agnes de Vermandois, Mathilde de Vermandois, Raül I de Vermandois, Constance de Vermandois, Simon of Vermandois | ||
| Pares | Enric I de França i Anna de Kíev | ||
| Germans | Felip I de França | ||
| Cronologia | |||
| 1096-1099 | Primera Croada
| ||
Hug de Vermandois (francès: Hugues Ier de Vermandois) (1057 - Tars, 18 d'octubre de 1101) Hug I de Vermandois, anomenat Magnus o el Gran, fou ser el primer comte de Vermandois de la Casa dels Capets. És conegut principalment per ser un dels líders de la Primera Croada. El seu sobrenom Magnus (més gran o vell) és probablement una mala traducció al llatí medieval d'un sobrenom del francès antic, le Maisné, que significa "el més jove", fent referència a Hugh, com a germà petit del rei Felip I de França.[a][2]
Era el fill menor d'Enric I de França i la princesa rusa Anna de Kíev, i germà menor de Felip I de França.[3] Fou comte de Vermandois per dret propi, si bé no va dur a terme cap fita com a governant ni com a militar. En realitat, Steven Runciman afirma que el seu sobrenom Magnus, que Guillem de Tir utilitza per fer referència a ell, en realitat és un error del copista, i que hauria de ser Minus (el menor), fent referència al fet que era el germà menor del rei de França.
A principis de 1096, Hug i Felip van començar a debatre sobre la Primera Croada després que les notícies del Concili de Clermont els arribessin a París.[4] Tot i que Felip no va poder participar-hi. , ja que havia estat excomunicat,[3] Es deia que Hugh va ser influenciat per unir-se a la croada després d'un eclipsi de lluna l'11 de febrer de 1096.[4] A finals d'agost de 1096, Hug i el seu Exèrcit croat van abandonar França i van viatjar pels Alps i Roma fins a Bari (Pulla), on creuaria el mar Adriàtic al territori de l'Imperi Romà d'Orient, a diferència de la majoria dels croats que viatjaven per terra.[5]
La seva armada possiblement estava comandada per Arnout II, comte d'Aarschot. Segons la crònica d'Anna Comnena, l'Alexíada, Hug va enviar un missatge (que ella va dir absurd) al seu pare, l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, exigint una benvinguda adequada:
| « | Sàpiga, emperador, que sóc el rei dels reis, el més gran de tots sota el cel. És oportú que em rebin a la meva arribada i em rebin amb la pompa i la cerimònia adequades al meu noble naixement.[6] | » |
Notes
[modifica]- ↑ Cf. Steven Runciman; Rosalind Hill remunta l'error a l'anònim Gesta Francorum, i l'explica com una confusió amb l'antic francès "maisné" (germà petit)[1]
Referències
[modifica]- ↑ Hill i Mynors, 1962, p. xi- xii.
- ↑ Guibert of Nogent, 1996, p. 313.
- ↑ 3,0 3,1 Peters, 1971, p. 35.
- ↑ 4,0 4,1 Flori, 1999, p. 232.
- ↑ Asbridge, 2004, p. 92.
- ↑ Komnene, 2009, p. 279.
Bibliografia
[modifica]- Asbridge, Thomas. The First Crusade, a new history. The roots of conflict between Christianity and Islam. Oxford University Press, 2004.
- Crouch, David. «The Historian, Lineage and Heraldry 1050-1250». A: Heraldry, Pageantry and Social Display in Medieval England. Boydell Press, 2008.
- Flori, Jean. Pierre L'Ermite et la Première Croisade (en french). Fayard, 1999.
- Guibert of Nogent. Dei gesta per Francos. 7. Turnhout, 1996.
- Komnene, Anna. The Alexiad. Penguin, 2009.
- Peters, Edward. The First Crusade. University of Pennsylvania Press, 1971. ISBN 0812210174.
