Cua de rata (peix)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hymenocephalus italicus)
Infotaula d'ésser viuCua de rata
Hymenocephalus italicus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198596 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMacrouridae
GènereHymenocephalus
EspècieHymenocephalus italicus Modifica el valor a Wikidata
(Giglioli, 1884)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Bathygadus cavernosus (Goode & Bean, 1885)[4]

La cua de rata (Hymenocephalus italicus) és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.

Morfologia[modifica]

Els mascles poden assolir 25 cm de llargària total.[5][6]

Ecologia[modifica]

És un peix bentopelàgic i marí d'aigües subtropicals que viu entre 100-1.400 m de fondària.[5][7][8]

Es troba des de Portugal[9] fins a Angola[10] (incloent-hi la Mar Mediterrània)[11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24] i des de l'Estret de Florida fins al nord del Brasil (incloent-hi el Golf de Mèxic i el Carib).[25] També és present al Golf d'Aden, Zanzíbar i les Maldives.[26][5][27][28][29][30][31][32][33] Menja principalment copèpodes pelàgics i, també i en ordre decreixent, eufausiacis, amfípodes, gambes, ostracodes, Cumacea i peixets.[34]


Als Estats Units és depredat per Merluccius albidus.[35][36] Pot arribar a viure 9 anys.[37]

Referències[modifica]

  1. ↑ uBio (anglès)
  2. ↑ Giglioli E. H. & Issel A. 1884. Pelagos. Saggi sulla vita e sui prodotti del mare. Esplorazione talassografica del Mediterraneo. Pp. 198-270. Istituto de' Sordo-muti, Genova. Esplor. Talassogr. Medit.
  3. ↑ BioLib (anglès)
  4. ↑ «Hymenocephalus italicus». Catalogue of Life. (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
  6. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  7. ↑ Geistdoerfer, P. 1990. Macrouridae. p. 541-563. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  8. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  9. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  10. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  11. ↑ Ungaro, N., G. Marano i G. Rivas, 2001. Notes on ichthyofauna of the deep basin of the southern Adriatic Sea. Sarsia 86:153-156.
  12. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  13. ↑ Papasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N.W. Crete, Greece). 300 p.
  14. ↑ Papaconstantinou, C. i N. Tsimenidis, 1979. Some uncommon fishes from the Aegean sea. Cybium (7):3-14.
  15. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi I claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  16. ↑ Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  17. ↑ Macpherson, E., 1979. Relations trophiques des poisons dans la Méditerranée occidentale. Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerr. 25/26, 49-58.
  18. ↑ Lanfranco, G.G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta
  19. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  20. ↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  21. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  22. ↑ D'Onghia, G., M. Basanisi i A. Tursi, 2000. Population structure, age and growth of macrourid fish from the upper slope of the Eastern-Central Mediterranean. J. Fish Biol. 56:1217-1238.
  23. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  24. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  25. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 519 p.
  26. ↑ Weitkamp, D.E. i R.D. Sullivan, 1939. Fishes. The John Murray Expedition 1933-1934. Sci. Reports, John Murray Exped., 25 Nov., v. 7 (núm. 1): 1-116.
  27. ↑ Cohen, D.M., A.W. Ebeling, T. Iwamoto, S.B. McDowell, N.B. Marshall, D.E. Rosen, P. Sonoda, W.H. Weed III i L.P. Woods, 1973. Fishes of the western North Atlantic. Part six. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  28. ↑ Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  29. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia.775 p.
  30. ↑ Lorance, P., P.A. Large, O.A. Bergstad i J.D.M. Gordon, 2008. Grenadiers of the Northeast Atlantic - Distribution, Biology, Fisheries, and Their Impacts, and Developments in Stock Assessment and Management. Am. Fish. Soc. Symp. 63:365-397.
  31. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  32. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  33. ↑ Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  34. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba 1990.
  35. ↑ FishBase (anglès)
  36. ↑ Rohr, B.A. i Gutherz, E.J., 1977. Biology of offshore hake, Merluccius albidus, in the Gulf of Mexico. Fish. Bull. 75(1):147-158.
  37. ↑ Massuti, E., B. Morales-Nin i C. Stefanescu, 1995. Distribution and biology of five grenadier fish (Pisces: Macrouridae) from the upper and middle slope of the northwestern Mediterranean. Deep-Sea Research 42(3):307-330.

Bibliografia[modifica]

  • Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  • Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  • Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  • Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8. 
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Geistdoerfer, P. 1986. Macrouridae. p. 644-676. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The Diversity of Fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997. ISBN 1405124946.
  • Iwamoto, T. 1999. Order: Gadiformes. Macrouridae (sometimes Coryphaenoididae, Bathygadidae, Macrourididae, Trachyrincidae, in part, in literature). p. 1986-1992. A K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the WCP. Vol. 3. Batoid fishes, chimaeras and bony fishes part 1 (Elopidae to Linophrynidae). FAO, Roma.
  • Marshall, N.B. i N.R. Merrett, 1977. The existence of a benthopelagic fauna in the deep-sea. A A Voyage of Discovery. George Deacon 70th Anniversary Volume, M.V. Angel, editor, pp.483-497, Supplement to to Deep-Sea Research, 24.
  • Merrett, N.G. i N.B. Marshall, 1980. Observations on the ecology of deep-sea bottom-living fishes collected off northwest Africa (08-27N). Prog. Oceanog. 9:185-244.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0471250317.
  • Vakily, J.M., 1994. Sierra Leone Fishery Surveys Database System (FisDas). Vol. 1 User manual; vol. 2 Technical Reference Handbook, IMBO, Freetown/ ICLARM, Manila.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cua_de_rata_(peix)&oldid=33103938»