Húnor i Màgor
Húnor i Màgor és una llegenda tradicional hongaresa registrada al començament del segle xiii i posteriorment ja el segle XIV que narra l'origen entre els hongaresos i els huns.
La llegenda[modifica]
Segons la llegenda, després de la mort del pare, els dos germans Húnor i Màgor anaren a caçar fora dels seus dominis amb cent homes a cavall. Durant la llarga cacera, un majestuós cérvol saltà davant seu. Era el Cérvol Meravellós o Prodigiós (en hongarès: csodaszarvas), un ésser mític que és descrit de forma diferent segons les diverses versions. En algunes versions es representa sempre cobert per una aura de llum, i en d'altres, senzillament com un cérvol blanc. A l'assentament de Bulcsu, Hongria, se'l recorda per tenir el sol entre les seves mil banyes, que tenen una espelma a la punta.
Els dos germans perseguiren dia i nit el cérvol i no aconseguiren caçar-lo. Després de seguir-lo durant molt de temps, finalment van perdre'n el rastre i tornaren a casa. Decidiren establir un campament en un bosc de la vora, per poder descansar i planejar què farien, quan enmig del silenci de la nit Húnor i Màgor començaren a escoltar una música meravellosa. Quan anaren a veure d'on venia, arribaren a una clariana al bosc, on tot de fades ballaven. Les dues donzelles del mig eren filles del Príncep dels Alans, Dul, les quals s'espantaren davant l'arribada dels dos germans i sortiren corrents. Després de perseguir-les, les segrestaren i s'hi casaren, així com els seus homes agafaren totes les altres cent donzelles restants.
Després de tenir descendència, els fills d'Húnor esdevingueren els huns, i els fills de Màgor els magiars. Quan no hi hagué prou espai per a totes dues nacions, es va decidir que els descendents d'Húnor viatjarien cap a orient i els de Màgor a occident. Segons la llegenda, els huns decidiren que per trobar la direcció exigida pel Déu, un home cec havia de girar set cops l'espasa de Déu i llançar-la, però un vent va agafar-la i així totes dues nacions van marxar cap a occident. D'aquesta manera Àtila va trobar l'espasa de Déu llançada al riu Tisza, i per això s'assentaren a la regió de l'actual Hongria.
Fonts de la llegenda[modifica]
L'escrit més antic que narra la llegenda data del segle xiii, la Gesta Hungarorum, escrita per un autor anònim sota el regnat de Béla III. Posteriorment aquesta llegenda és mencionada també a la Crònica il·lustrada hongaresa, elaborada per Márk Kátli durant el regnat de Lluís I d'Hongria al voltant del 1360 (segle XIV). També al segle xix l'escriptor i poeta hongarès János Arany inclogué entre les seves obres un poema titulat La tradició sobre el Cérvol Meravellós, on es narra la llegenda d'Húnor i Màgor de forma poètica.
Bibliografia[modifica]
- Szász, E. (2005). Magyarország Képes Történelmi Atlasza. Budapest, Hongria: Liliput Kiadó.
- Tóth, D. (2000). A Magyarság Története. Debrecen, Hongria: Aquila Könyvkiadó.