Idrís al-Àsghar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Idris II)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaIdrís al-Àsghar
تخطيط لإسم إدريس الثاني.png
Nom original (ar) إدريس الثاني
Biografia
Naixement 14 octubre 791
Volúbilis
Mort 28 agost 828 (36 anys)
Fes
Lloc d'enterrament Fes
Coat of arms of Morocco.svg  Soldà Marroc

791 (Gregorià) – 828 (Gregorià)
← Idrís al-ÀkbarMuhàmmad ibn Idrís II →
Religió Islam
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Soldà
Fills Muhàmmad ibn Idrís II
Aïssa ben Idriss II Tradueix
Pares Idrís al-ÀkbarKenza al-Awrabiya Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Idrís ibn Idrís ibn Abd-Al·lah, més conegut com a Idrís al-Àsghar ("Idrís el Menor") o Idrís II (791-828) fou el segon sobirà de la dinastia idríssida del Magrib. Va regnar vint-i-cinc anys afectius (803-828) i més d'onze sota regència (791-803).

A la mort del seu pare Idris I (entre maig i juliol del 791) va deixar en estat de set mesos a la seva concubina Kanza, de la tribu Nefza. Poc després (vers agost del 791) va néixer a Volubilis (Walila o Ualili o Velila) Idris que seria Idris II. Per distingir-lo del seu pare aquest va rebre el làqab pòstum d'al-Akbar i el nounat el d'al-Asghar (També al-Azhar). El regent Rashid havia convençut als caps berbers d'esperar el naixement del fill, per proclamar-lo imam si era mascle i al donar-se aquesta condició fou reconegut imam.

Rashid fou tutor i regent del jove príncep. El 802 es va produir la revolta de Bahlul ibn Abd al-Wahid dels matghara instigada pel governador Ibrahim ibn al-Aghlab. El rebel va assassinar a Rashid i la regència va passar a Abu Khalid Yazid ibn Ilyas que al començament del 803 va declarar la majoria d'edat del seu pupil quan només tenia 11 anys. La proclamació es va fer a Volubilis. El noi es va saber reconciliar amb Ibrahim ibn al-Aghlab.

El 805 van arribar a Volubilis grups de partidaris àrabs dels idríssides que venien d'al-Àndalus i d'Ifriquiya i va ser evident que la ciutat era molt petita per acollir a tothom i va decidir fundar una nova capital. El 806/807 va fer alguns intents desafortunats. El 808 va fer executar al cap dels awraba Ishak ibn Muhammad ibn Abd al-Hamid, acusar de tenir relacions amb els aglàbides, va fer jurar fidelitat a les tribus per segona vegada. A final d'any es va instal·lar a la riba dreta del uadi Fas (Fes) regió habitada pels berbers zanates, tribu dels bani Izghaten, on el seu pare havia fundat un campament militar (que portava el nom de Garwawa) i va refundar l'establiment construint unes muralles; el 809 es va establir a la riba esquerra comprant els terrenys als Banu l-Khayr una fracció dels zawagha a un lloc que s'anomenava al-Makarmada i va fundar un barri que va portar el nom d'Udwat al-Karawiyyin.

El 812 va fer una expedició contra els masmudes de l'alt Atles i es va apoderar de Neffis; va fer una segona expedició contra els nefzes del territori de Tlemcen (Agadir), i en aquesta ciutat hi va passar un temps i va construir una mesquita. El 815 va confiar el govern d'Agadir i la seva regió al seu cosí Muhammad ibn Sulayman ibn Abd Allah i va retornar a Fes. El 818 es va produir una emigració de cordovesos coneguts com a rabadiyya (habitants dels barris exteriors) expulsats per al-Hakam I, i Idris els va permetre establir-se al barri de la riba dreta del Fes que fins aleshores estava habitat de berbers, i després fou conegut com a Udwat al-Andalus.

Va lluitar sovint contra els barghawata i contra algunes tribus berbers kharigites i paganes. Va morir d'accident a Fes o a Volubilis el setembre del 828 a l'edat de 38 anys. Fou enterrat a Volubilis amb el seu pare però el 1437/1438 el seu cos fou traslladat a Fes. El va succeir el seu fill Muhammad ibn Idris II però va deixar 11 altres fills: Ahmad, Ubayd Allah, Isa, Idris, Djafar, Hamza, Yahya, Abd Allah, al-Kasim, Dawud i Umar.

Bibliografia[modifica]

  • H. Terrace, Histoire du Maroc