Idrís al-Àsghar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Idris II)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIdrís al-Àsghar
تخطيط لإسم إدريس الثاني.png
 Sultà Marroc

791 - 828
Idrís al-Àkbar - Muhàmmad ibn Idrís II
Dades biogràfiques
Naixement 791
Volúbilis
Mort 828 (36/37 anys)
Fes
Sepultura Fes
Religió Islam
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Títol Soldà
Fills
Pares Idrís al-ÀkbarKenza al-Awrabiya
Modifica dades a Wikidata

Idrís ibn Idrís ibn Abd-Al·lah, més conegut com a Idrís al-Àsghar ("Idrís el Menor") o Idrís II (791-828) fou el segon sobirà de la dinastia idríssida del Magrib. Va regnar vint-i-cinc anys afectius (803-828) i més d'onze sota regència (791-803).

A la mort del seu pare Idris I (entre maig i juliol del 791) va deixar en estat de set mesos a la seva concubina Kanza, de la tribu Nefza. Poc després (vers agost del 791) va néixer a Volubilis (Walila o Ualili o Velila) Idris que seria Idris II. Per distingir-lo del seu pare aquest va rebre el làqab pòstum d'al-Akbar i el nounat el d'al-Asghar (També al-Azhar). El regent Rashid havia convençut als caps berbers d'esperar el naixement del fill, per proclamar-lo imam si era mascle i al donar-se aquesta condició fou reconegut imam.

Rashid fou tutor i regent del jove príncep. El 802 es va produir la revolta de Bahlul ibn Abd al-Wahid dels matghara instigada pel governador Ibrahim ibn al-Aghlab. El rebel va assassinar a Rashid i la regència va passar a Abu Khalid Yazid ibn Ilyas que al començament del 803 va declarar la majoria d'edat del seu pupil quan només tenia 11 anys. La proclamació es va fer a Volubilis. El noi es va saber reconciliar amb Ibrahim ibn al-Aghlab.

El 805 van arribar a Volubilis grups de partidaris àrabs dels idríssides que venien d'al-Àndalus i d'Ifriquiya i va ser evident que la ciutat era molt petita per acollir a tothom i va decidir fundar una nova capital. El 806/807 va fer alguns intents desafortunats. El 808 va fer executar al cap dels awraba Ishak ibn Muhammad ibn Abd al-Hamid, acusar de tenir relacions amb els aglàbides, va fer jurar fidelitat a les tribus per segona vegada. A final d'any es va instal·lar a la riba dreta del uadi Fas (Fes) regió habitada pels berbers zanates, tribu dels bani Izghaten, on el seu pare havia fundat un campament militar (que portava el nom de Garwawa) i va refundar l'establiment construint unes muralles; el 809 es va establir a la riba esquerra comprant els terrenys als Banu l-Khayr una fracció dels zawagha a un lloc que s'anomenava al-Makarmada i va fundar un barri que va portar el nom d'Udwat al-Karawiyyin.

El 812 va fer una expedició contra els masmudes de l'alt Atles i es va apoderar de Neffis; va fer una segona expedició contra els nefzes del territori de Tlemcen (Agadir), i en aquesta ciutat hi va passar un temps i va construir una mesquita. El 815 va confiar el govern d'Agadir i la seva regió al seu cosí Muhammad ibn Sulayman ibn Abd Allah i va retornar a Fes. El 818 es va produir una emigració de cordovesos coneguts com a rabadiyya (habitants dels barris exteriors) expulsats per al-Hakam I, i Idris els va permetre establir-se al barri de la riba dreta del Fes que fins aleshores estava habitat de berbers, i després fou conegut com a Udwat al-Andalus.

Va lluitar sovint contra els barghawata i contra algunes tribus berbers kharigites i paganes. Va morir d'accident a Fes o a Volubilis el setembre del 828 a l'edat de 38 anys. Fou enterrat a Volubilis amb el seu pare però el 1437/1438 el seu cos fou traslladat a Fes. El va succeir el seu fill Muhammad ibn Idris II però va deixar 11 altres fills: Ahmad, Ubayd Allah, Isa, Idris, Djafar, Hamza, Yahya, Abd Allah, al-Kasim, Dawud i Umar.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • H. Terrace, Histoire du Maroc