Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:51, 12 abr 2012 amb l'última edició de EVA (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana
Imatge
Façana de l'ermita
EpònimVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici i església Modifica el valor a Wikidata
Construcció1708 - 
Data de dissolució o abolició1714
Característiques
Estil arquitectònicBarroc
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç. Carreus
Mesura14 (amplada) × 26 (longitud) m
Altitud55 m
Localització geogràfica
ComarcaBaix Maestrat
 Peníscola
LocalitzacióCentre població
Map
 40° 22′ N, 0° 25′ E / 40.36°N,0.41°E / 40.36; 0.41
Bé immoble de rellevància local
Identificador12.03.089-001
Activitat
DiòcesiTortosa
Festivitat8 de setembre


L'Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola està situada a dalt del penyal de Peníscola, adossada al castell.

Història

Sancho de Echevarría, governador militar de Peníscola, per la fidelitat a la causa borbònica de la població en la guerra de Successió, construeix l'ermita, i substitueix la petita capella situada en el mateix lloc. Es construeix entre 1708 i 1714 adossada al castell, en el qual s'integra, amb característiques clarament defensives.

Arquitectura

Estructura

La planta del temple és de creu llatina amb una nau amb dues capelles a cada costat. El creuer té cúpula i als peus hi ha un cor alt. La nau, els transsepte i el presbiteri es cobreixen amb volta de canó, la nau amb llunetes, mentre les capelles estan cobertes amb volta bufada. La capçalera és plana amb un templet realitzat amb pedra de Tortosa.

Façana

La façana està rematada per una cornisa mixtilínia amb pinacles, molt semblant a la cornisa de l'església de Sant Bartomeu de la Jana, emmarcant l'escut de Felip V. Al centre, una portada d'arc de llinda amb carreus encoixinats decorats amb motius militars (canons, tambors de guerra, entra altres), fet poc usual en una església, però que a aquesta té la seua justificació degut al seu origen. Aquest encoixinat és una rèplica del que hi ha al Portal Fosc, a la murada renaixentista.

Integrada en el costat de l'Evangeli de la façana, s'eleva la torre campanar, de planta quadrada i de dos cossos, decorada en el frontis per l'escut de Sancho de Echevarría i una inscripció on s'indica que fou ell qui va manar contruir l'ermita.[1] El cos de les campanes presenta obertura de mig punt amb imposta i arc motllurat, en cada cara, protegida per dues parelles de pilastres dòriques. La torre, un segle més avant, serà imitada pel campanar de l'església de Santa Maria de Peníscola.

Festivitat i tradicions

La festivitat de la Mare de Déu de l'Ermitana se celebra el 8 de setembre amb unes dances típiques.

Segons la llegenda, la imatge la portà l'apostol Sant Jaume a la península, i que amb l'arribada dels musulans fou amagada en una cova, i quan la conquesta cristiana es va recuperar.

Galeria fotogràfica

Referències

  1. Milián Boix, Manuel; Simó Castillo, Juan B. El Maestrazgo histórico. Morella (Puertos y comarca). Historia y arte. Vinaròs: Imprenta Castell, 1983. pp. 123-124.

Bibliografia

  • Cantos i Aldaz, F. Xavier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. Castelló: Diputació, 1996, pp. 94-95. ISBN 84-86895-72-3.
  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004, p. 406-407. ISBN 84-89944-93-8.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola